«És difícil, avui dia, pensar lliurement, i encara més pensar com a ateu. Afirmar que els ideals de la filosofia de la Il·lustració encara són d’actualitat ens fa passar, paradoxalment, per reaccionaris, per islamòfobs, fins i tot per companys de viatge del Front Nacional, assimilat al feixisme. En un món que repeteix massivament “Jo sóc Charlie”, si Voltaire tornés, passaria per un defensor del fanatisme! És el món al revés.

En aquest llibre, Pensar l’islam, em proposo reactivar el pensament de la Il·lustració. No es tracta d’estar a favor o en contra de l’islam, sinó de pensar-lo com a filòsof. Llegeixo l’Alcorà, examino els hadits i les biografies del Profeta per demostrar que en aquest corpus hi ha material per al pitjor i per al millor: el pitjor és el que les minories combatives activen per mitjà de la violència; el millor, el que les majories silencioses practiquen privadament. La República ¿com ha de considerar les dues maneres de ser musulmà? ¿Hi ha relacions i ponts de pas entre les minories combatives i les majories silencioses, sabent que la història la fan els primers i no pas els segons?

Aquest llibre també relaciona el que tothom s’ha posat d’acord a dir-ne “terrorisme” amb la política estrangera islamòfoba que França duu a terme des de fa anys darrere l’OTAN. Anomenem “barbàrie” el que no volem entendre. L’islam terrorista ha estat creat en part per l’Occident bel·licós. Les coses no són tan senzilles com, d’una banda i de l’altra, ens volen fer creure. Per això cal posar-se a pensar. Sobre aquesta qüestió i sobre moltes més.»