Aquest llibre ens proposa un joc de miralls: el del viatge físic que transforma el paisatge personal. El que veiem i vivim modelant allò que som.

Amb un estil planer i combinant la descripció, l’experiència vivencial i la informació d’utilitat de cadascun dels destins, Josep M. Ferrer-Arpí escriu des de la concepció del viatge com a actitud vital i intel·lectual, quan viatjar és el subjecte i el verb que esculpeixen la persona. És aquesta inquietud la que embarca l’autor en el trànsit somort i introspectiu del "Transsiberià" per meravellar-se davant la immensitat de les planúries de Mongòlia, o la que li fa sentir les emocions que, corprès, li evoquen els sis metres quadrats de la cel·la de Robben Island on Nelson Mandela va estar divuit anys empresonat. Un impuls tan pregon que fins i tot li permet fruir de la seva ciutat natal, Barcelona, amb la il·lusió de qui la descobreix per primera vegada.
"El primer estel del capvespre a Angkor. 40 destins, 40 viatges interiors" és la suma d’un ventall d’experiències, un calidoscopi de fotogrames emocionals que tenen poc a veure amb una col·lecció de postals. Arguments que, des de l’honestedat del viatger que ho és per vocació, descriuen amb senzillesa els itineraris i permeten a l’autor reflexionar sobre la naturalesa humana, el medi ambient, l’organització social, l’art, la història, la filosofia, la religió, l’amor, la mort o la pròpia identitat.

Quaranta destins que, lluny de situar-nos en cap punt d’arribada, esdevenen quaranta camins a través dels quals Josep M. Ferrer-Arpí interacciona amb el lector per reprendre constantment el viatge de viure.