Truyol no només té reflexions interessants a compartir, sinó que troba rics i variats registres des d’on fer literària la quotidianitat dels seus batecs. El seu domini de la llengua és complet i els seus versos s’escriuen des de qualsevol racó del diccionari i, als mateixos temps, àvid i transgressor, explora i s’arrisca entregant-se a una recerca expressiva integral fins a inventar paraules tan particulars com “amorg” o “naufràgil”. Truyol, però, no en té prou amb els mots per desplegar la seva expressió artística. Es dóna a la creació “amb els dits arpejant”, sempre procurant “un fornici major”. Els seus lectors no hem de descartar la possibilitat de contemplar pinzellades entre els versos, poemes en els seus dibuixos, tonades en la musicalitat d’algunes composicions.

Fragment del pròleg de Guillem Alfocea i Hernández