Comunicat de condemna davant la insòlita presó preventiva aplicada a l’Isma i el Dani

FIRMAR

El passat dijous 29 de març, durant les accions organitzades pels piquets de la vaga general a Zona Universitària, els Mossos d’Esquadra van detenir dos estudiants, l’Isma i el Dani, membres de l’AEP – Associació d’Estudiants Progressistes. En total, més d’una trentena de persones van ser detingudes durant el matí del 29 i traslladades a la Comissaria de les Corts.

Un grup força nombrós de familiars i amics es va concentrar a la Ciutat de la Justícia a l’espera de la seva sortida, per a acollir-los i mostrar el seu suport ja que tot apuntava que després de declarar serien posats en llibertat. Malauradament, a les 22h els advocats van comunicar que el Ministerio Fiscal sol·licitava presó preventiva per a tots els detinguts i a les 23h ens confirmaven que finalment l’Isma i el Dani serien traslladats a diferents centres penitenciaris sota dictamen de presó preventiva provisional i sense fiança.

Els delictes que se’ls imputen són de desordres públics, danys a béns públics i atemptat als agents de l’autoritat entre d’altres, i les motivacions al·legades en l’auto per imposar-los presó preventiva són el d’assegurar la seva disponibilitat al tribunal i el suposat perill de reincidència.

Els sotasignants volem manifestar:

Que l’Isma i el Dani són joves que participen socialment de manera legítima i necessària a través de diverses associacions i que són persones implicades en les seves comunitats treballant pel bé comú.

Que la decisió de posar-los en presó preventiva està fora de lloc i és exagerada donat que no existeix risc de fuga ni tenen antecedents.

Que en un sistema democràtic i un estat de dret, la presumpció d’innocència ha de prevaldre per sobre de tot.

I, per aquests motius, donem suport al recurs d’apel·lació que lliurarà la defensa el proper dilluns dia 2 d’abril i exigim la immediata posada en llibertat dels detinguts.

MAIL: aep@aep.cat
TWITTER #prourepressio
BLOG: llibertatestudiants29m.blogspot.com

 

 

VERSIÓN EN CASTELLANO:

Comunicado de condena ante la insólita prisión preventiva aplicada a Isma y Dani.

FIRMAR

El pasado jueves 29 de marzo, durante las acciones organizadas por los piquetes de la huelga general en Zona Universitaria, los Mossos d'Esquadra detuvieron a dos estudiantes, Isma y Dani, miembros de la AEP - Asociación de Estudiantes Progresistas. En total, más de una treintena de personas fueron detenidas durante la mañana del 29 y trasladadas a la Comisaría de Les Corts.

Un grupo bastante numeroso de familiares y amigos se concentraron en la Ciudad de la Justicia a la espera de su salida, para acogerlos y mostrar su apoyo ya que todo apuntaba a que tras declarar serían puestos en libertad. Desgraciadamente, a las 22h los abogados comunicaron que el Ministerio Fiscal solicitaba prisión preventiva para todos los detenidos ya las 23h nos confirmaban que finalmente sólo Isma y Dani serían trasladados a diferentes centros penitenciarios bajo dictamen de prisión preventiva provisional y sin fianza.

Los delitos que se les imputan son de desórdenes públicos, daños a bienes públicos y atentado a los agentes de la autoridad entre otros, y las motivaciones alegadas en el auto para imponerles prisión preventiva son el de asegurar su disponibilidad al tribunal y el supuesto peligro de reincidencia.

Los abajo firmantes queremos manifestar:

Que Isma y Dani son jóvenes que participan socialmente de manera legítima y necesaria a través de diversas asociaciones y que son personas implicadas en sus comunidades trabajando por el bien común.

Que la decisión de ponerlos en prisión preventiva está fuera de lugar y es exagerada dado que no existe riesgo de fuga ni tienen antecedentes.

Que en un sistema democrático y un estado de derecho, la presunción de inocencia debe prevalecer por encima de todo.

Y, por estos motivos, apoyamos el recurso de apelación que entregará la defensa el próximo lunes día 2 de abril y exigimos la inmediata puesta en libertad de los detenidos.

MAIL: aep@aep.cat
TWITTER: #prourepressio
BLOG: llibertatestudiants29m.blogspot.com


02/04/2012 10:24:38 Versió per imprimir

Presentacions a Barcelona i Girona del llibre

Els fraus de la crisi. Cinc maneres de no entendre res de l'Observatorio Metropolitano

Dimecres 21 de març a Barcelona
a les 19:30 a la Llibreria de Dones Pròleg
Sant Pere Més Alt, 46 <M> L1 | L4 Urquinaona, L4 Jaume I

Amb les intervencions de:

Emmanuel Rodríguez, membre de l’Observatorio Metropolitano i coautor del llibre

Gerardo Pissarello, professor de Dret Constitucional i membre de l’Observatori dels Drets
Econòmics, Socials i Culturals (DESC)

Cristina Carrasco, professora de Teoria Econòmica de la UB i militant feminista

 

Dijous 22 de març a Girona
a les 12.30 a a la Sala de Graus de Facultat d'Educació de la UdG
al campus del Barri Vell (Plaça Sant Domènec, 9)
orgatnizada per la Plataforma UdG

Amb la intervenció de Emmanuel Rodríguez

 

Ja fa quatre anys que ens vam veure assaltats per les primeres notícies d’una crisi que només és comparable a la de 1929. Quatre anys de «brots verds», promeses pomposes d’una recuperació i grans reformes. Quatre anys durant els quals tots els anuncis de recuperació, que era just a la cantonada, s’han truncat davant uns fets sempre tossuts. La intervenció pública a escala global, sens dubte, ha evitat un enfonsament de l’estructura econòmica tan catastròfic com el que va seguir el crack del 29, però ha estat incapaç de generar un nou cicle de creixement que s’assembli, ni tan sols mínimament, a una expansió econòmica.

I, no obstant això, el més significatiu, des del punt de vista polític, ha estat la ràpida adaptació dels grans agents econòmics. Els centres de poder capitalista, liderats per un sector financer que ha mantingut intacta la seva capacitat política, han pressionat amb èxit per exigir el seu rescat per part dels estats i, després, rellançar una contraofensiva al·lucinant i ambiciosa, que ha significat l'atac més important a l'història de l'estat del benestar contra els drets laborals i les pensions, la sanitat i l'escola públiques.

Totes aquestes intervencions han estat disfressades d'arguments inversemblants, recollits i multiplicats per suposats experts, periodistes i polítics de tota mena per tal de justificar l'injustificable: una concentració de poder i riquesa en cada cop menys mans, i un allunyament progressiu dels centres de decisió real de qualsevol instància de control democràtic. Se'ns vol fer creure que estem vivint un moment d'escassetat, de manca de recursos, quan la riquesa avui és més gran que en qualsevol altre moment de la història.

Amb les mobilitzacions iniciades el 15-M i que han tingut continuïtat en un moviment d’assemblees i ocupacions de places, i nombroses manifestacions massives, s’ha aconseguit aturar un procés de despolitització de la societat i d’allunyament de la intervenció pública de la majoria de la població per començar a revertir-lo a favor d’una discussió cada cop més generalitzada sobre els motius de la crisi i qui en són els guanyadors i els perdedors.

És per això que aquest petit llibre surt a la llum. Perquè la reflexió sobre el moment que vivim i les discussions i propostes que es generin siguin el fruit de la participació del conjunt de la societat i no el fruit de les propostes d’experts, és important que tothom estiguem en condicions d’entendre la lògica d’un sistema que sembla molt complicada però que obeeix a regles de fet molt senzilles i clares, que s’oculten darrere discursos foscos aparentment inintel·ligibles.

Més informació:
http://www.viruseditorial.net
http://www.viruslibreria.net
també pots seguir-nos a www.twitter.com/viruseditorial i www.facebook.com/viruseditorial


15/03/2012 14:55:16 Versió per imprimir

Encuentro del Libro Anarquista de Zaragoza


 

Programa

VIERNES 9
18h -> Apertura de puertas
19h -> Presentación del libro: Veganismo. De la teoría a la acción. Ponentes: Lxs autorxs del libro.

SÁBADO 10
11h -> Apertura de puertas
12h -> Presentación del libro: Gitanas. Hablan las mujeres roms de Europa. Ponente: Claire Auzias, autora.
17h -> Charla: La Facción Caníbal. Historia del vandalismo ilustrado. Ponente: Servando Rocha.
20h -> Presentación de documentales a cargo de Eguzki Bideoak

DOMINGO 11
11h -> Apertura de puertas
17h -> Presentación del libro de escritos contrapsicológicos de un educador social. Josep Alfons Arnau. ¿Desde abajo y desde dentro?


07/03/2012 09:31:02 Versió per imprimir

DIGITALIZADO EL MITICO PERIODICO SOLIDARIDAD OBRERA (1907-1925)

Por CEDALL

El conocido y mítico periódico Solidaridad Obrera, surgido en 1907 en Barcelona como la expresión escrita más solida y duradera del «sindicalismo de acción directa»,  ha sido digitalizado  desde sus orígenes en 1907 hasta el año 1925. Este trabajo de compilación ha sido realizado de forma paciente por el historiador Paco Madrid.

El CEDALL, en tanto que grupo divulgador de la «memoria libertaria» en nuestro país, ha recogido y sistematizado el trabajo que Paco Madrid ha llevado a cabo, integrando en su pagina web la colección del periódico. Desde este momento ya se puede consultar la que puede ser considerada como una de las mejores «fuentes primarias» del periodismo anarcosindicalista de nuestro país.  

En una primera aproximación podríamos decir que durante esta etapa histórica, Solidaridad Obrera, expresa de forma clara las diversas luchas obreras y sociales en las que estaba inmersa buena parte de la clase obrera en sus deseos de emancipación social frente al capitalismo español y los diversos representantes políticos que sustentaban el régimen de la llamada «Restauración».

Una segunda aproximación, nos llevaría a realzar la importancia creciente que fue adquiriendo el periódico Solidaridad Obrera durante esta dos primeras decadas y que lo llevó a convertirse en «diario» durante determinadas periodos de esta etapa inicial. Sólo la persistente  y dura represión estatal pudo hacer callar sus páginas en algunos periodos de gran combate social entre la burguesia y el proletariado. No podemos dejar de lado, al mencionar brevemente este periodo histórico, que Solidaridad Obrera como órgano de prensa y propaganda va ligado de forma fecunda al gran avance organizativo y presencia social que va adquiriendo el anarcosindicalismo durante esta decisiva época.

Las organizaciones sindicales que fueron su soporte económico y expresión consecuente de su linea ideológica (Solidaridad Obrera, Confederación Regional del Trabajo de Cataluña (CRT-C) y la mitificada Confederación Nacional del Trabajo (CNT) fueron adquiriendo una fuerza considerable en nuestro país, hasta el punto de llegar a ser la fuerza sindical mayoritaria a nivel estatal y la mejor expresión de los deseos de transformación social en un sentido plenamente libertario.

Esperamos y deseamos que la digitalización de esta etapa histórica del periódico “Solidaridad Obrera” sea una buena herramienta para el conocimiento, investigación y divulgación del movimiento obrero en general y del anarcosindicalismo ibérico del primer tercio del siglo XX en particular.

Equipo CEDALL, febrero de 2012

Podéis consultar los números digitalizados de Solidaridad Obrera en el siguiente enlace: http://bit.ly/zqVKwC


29/02/2012 08:48:37 Versió per imprimir

Ha mort Mariel Araya, ens ha deixat una lluïtadora incansable

Fa uns dies, una bona amiga i col·laboradora de Virus editorial ens ha deixat per culpa d'un càncer que se l'ha portat abans de poder dur a terme tots els projectes pensats i per pensar, amb els que Mariel ha contribuït a les lluites pels drets de les dones i de les i els migrants. Una dona forta i lluitadora que sempre es va moure a la cara B de la Barcelona de l'espectacle plena de misèria quotidiana.

 

Mariel Araya Sosa

La Mariel va nèixer a l’Uruguai, al 1968. Va arribar a Catalunya al 1988 quan encara no havia fet els 20 anys. El primer que li va sorprendre de Barcelona van ser els bars: hi havien gairebé 3 bars per carrer!! I la gent que estava als bars semblava que es barallessin continuament: parlaven molt alt, com cridant! Al metro (a Montevideo no n’hi ha) se sorprenia de la quantitat de gent, de la cridòria i les corredisses…

Els primers records de Barcelona: la plaça del diamant, els carrers de Gràcia, les històries de la Colometa i un xiringuito per a les nostàlgies: «El Chivito de oro» (on feien “chivitos”-uns entrepans- com els de Montevideo). La Rambla plena de gom a gom de gent de tot arreu i les primeres anades a veure la Costa Brava, les cales i els penya-segats (en viatges amb el Gatto i la Mari)… bocabadada davant el perfil de Castellfollit de la Roca i els colors de l’antic camí de Vic a Olot…

Tot recorrent de la mà dels amics Catalunya, també va començar Dret a la Facultat i, al mateix temps, cercava l’espai per a la participació social. Va participar al CITE de Comissions Obreres, com a voluntària des de l’any 1989. Allà va participar també en les movilitzacions i consolidació de SOS Racisme. Al mateix temps, participava al Casal Llatinoamericà i a la Casa del Uruguay. En aquest context es van fer les primeres reunions preparatòries de la Federació de Col·lectius d’Immigrants a Catalunya i de la plataforma Catalunya Solidària…

Éren temps intensos, de lluites contra les reformes de les normatives d’asil que van culminar amb una caravana d’autobusos a Madrid, tot just abans de la primera gran regularització d’immigrants a l’any 1991. En aquest marc va conèixer tres dones que li van ensenyar els camins fets per les dones a la història: l’Elsa López, l’Elisabet Uribe i la Remei Sipi .

D’alguna reunió a Ca la Dona a la Gran Via, el canvi a Casp, les reunions pel primer Congrés de les Dones de Barcelona, les reunions per fundar el Centre de les Dones Francesca Bonnemaison…a les reunions específiques per escriure els articles de Sudacas i participar en les primeres fires de SOS Racisme. Van ser anys molt plens durant els quals va poder conèixer dones de tot arreu en el marc de la Secretaria de la Dona de la FCIC, la qual coordinaven l’Elsa López i la Remei Sipi. Un dels productes d’aquesta participació va ser la primera guia de les dones immigrades a Catalunya…

En l’actualitat la Mariel continuava participant en el marc d’associacions de dones i també col·laborava activament a l’associació Drap-Art, des de l’any 2000, amb bons consells i assesorament va contribuir a superar la crisi que l’entitat patia, es va invlucrar cada vegada més, encarregant-se de mantenir les relacions institucionals, de desenvolupar projectes de tallers de reciclatge intercultural i taules rodones. Ha deixat un projecte d’escola de reciclatge creatiu inacabat.

Durant tots aquest anys de participació, la Mariel ha realitzat contribucions des de la seves feines de defensa dels drets (habitatge, contra les violències masclistes, contra les normatives d’estrangeria…) i treballava en l’actualitat com experta independent en temes d’immigració, gènere i cooperació. Entre d’altres publicacions va col·laborar en els llibres col·lectius Extranjeros en el paraíso (1993) i Barcelona, marca registrada (2004) de Virus Editorial. Amb la Remei Sipi ha publicat al 2005 el V Quadern de l’Institut Català de les Dones Les dones immigrades: apunts, històries, reflexions, aportacions, i ha participat en diverses publicacions col·lectives com ara, Mujeres inmigrantes, viajeras incansables o la publicació de Sabem fer i fem saber, de la Xarxa Feminista. Al 2008 també va publicar conjuntament l’estudi de l’Observatori de la Cooperació Descentralitzada Migraciones, un nuevo ámbito de cooperación descentralizada i al 2010 Genealogies femenines: les dones immigrades a Catalunya. 20 anys d’associacionsime en femení. Realitza tasques com a conferenciant, formadora i el·laboració d’articles relacionat amb les migracions, molt particularment les femenines en varies revistes i publicacions.

Va cofundar l’any 2004 l’associació de dones immigrades Yemanjà, en la qual participa amb la Remei Sipi i també la Xarxa de les Dones Immigrades a Catalunya, fundada al 2005. Ha tingut tres criatures: la Valentina, la Sofia i en Martí i dels projectes de futur destaca poder continuar contribuint a la visibilització de la participació de les dones immigrades i la construcció d’una societat que doni valor a la història i els desigs de totes les dones que vivim a Catalunya.


24/02/2012 08:34:42 Versió per imprimir

un Assaig curt més extens i complet que l’actual moda de microllibres sobre economia

Per Ignasi Franch

Aquest versió catalana de La crisis que viene, lleugerament reduïda, es proposa explicar l’actual agitació econòmica prenent perspectiva històrica. La idea és analitzar la situació més enllà de fets conjunturals (l’esclat de la bombolla hipotecària o la crisi de deutes sobirans), per revelar les estructures profundes del capitalisme sense amagar un punt de vista més revolucionari que reformista. De fet, s’és especialment crític amb el paper exercit per la socialdemocràcia en les darreres dècades perquè, segons els autors, va acceptar uns retrocessos en la redistribució de la riquesa emmascarats per onades de crèdit barat. L’exposició pot resultar complexa per a qui no tingui rudiments en la matèria, encara que es defuig l’ús d’un llenguatge obscurantista. Aquells que acceptin el petit repte podran gaudir d’un assaig curt però d’una certa entitat, més extens i complet del que és freqüent en l’actual moda de microllibres sobre economia.

 

Ressenya publicada a El Triangle número 1050, el 10 de febrer de 2012

 

  Els fraus de la crisi


20/02/2012 16:00:27 Versió per imprimir

Poques vegades amb tan poques paraules s’havien explicat tan bé tantes coses

Per Xavier Diez

«Si m’han entès, és que no m’he explicat bé», confessava fa alguns anys el considerat oracle de l’economia Alan Greenspan. La frase expressa amb claredat que les teories econòmiques tenen més a veure amb l’alquímia que amb la veritable ciència; amb els fenòmens paranormals, que amb l’evidència; amb els astròlegs del TDT que amb el rigor acadèmic. I tanmateix, llurs especulacions filosòfiques, llur interessada ideologia és el que ens ha pilotat vers els esculls, i com el capità del Costa Concordia, després d’actuar amb negligència i negar la inconsistència de llurs creences són dels primers a “caure accidentalment” als bots salvavides. Ja ho deia Susan George, que els economistes, dipositaris d’un llenguatge críptic, han segrestat el pensament col·lectiu, tot escamotejant, a partir de teories inversemblants, el més elemental sentit comú.

Amb el llibre de l’Observatori Metropolitano, en canvi, poques vegades amb tan poques paraules s’havien explicat tan bé tantes coses. De fet, aquest col·lectiu de joves economistes crítics amb l’ortodòxia (la qual cosa els confereix condició de dissidents) han disseccionat els discursos oficials sobre la naturalesa i solucions de la crisi i, desposseïts de prejudicis ideològics (i de generosos finançaments) ens han posat en evidència allò que ja sabíem els historiadors. El creixement econòmic és excepció, i els llargs períodes d’estancament, norma. Les crisis financeres del capitalisme esdevenen camps de batalla on les elits en millor posició, responsables del desastre, descarreguen la penitència de llurs pecats en els més desafavorits. I que les solucions que ofereixen tenen menys credibilitat que l’existència d’unicorns a l’Empordà. Reformes laborals, reformes financeres només són estratègies de mantenir nivell de beneficis a costa dels més febles. I tanmateix, les solucions no es troben en el camp de la metafísica econòmica, sinó de la pura aritmètica, en el concepte «repartir». Repartir la riquesa (especialment l’acumulada en el cinc per cent més poderós), la feina (on s’és vist jornades de cinquanta hores amb un 21 % de desocupació!) els recursos públics privatitzats de manera gens transparents o la pràctica de la cooperació, experiències exitoses al llarg de la història.

La notícia positiva. Mai hi havia hagut tant a repartir! Les revolucions tecnològiques ens han portat a una possibilitat real de benestar que només una organització econòmica absurda n’impedeix gaudir. De fet, aquest breu llibre beu de la font de La conquesta del pa, de Kropotkin, amb una argumentació similar, i que, conjuntament estableixen una lúcida reflexió sobre la naturalesa de les relacions econòmiques. I ens envia, malgrat tot, un missatge d’esperança. Si no hi ha solució dins del sistema, cal crear-ne espais autònoms al marge. Alguns ja fa temps que els experimenten. I amb més traça que els Greenspan de torn.

Ressenya publicada al suplement Accents del Diari de Girona, el 17 de febrer de 2012

 

  Els fraus de la crisi


20/02/2012 09:10:27 Versió per imprimir

Reivindicació de l‘Ateneu Enciclopèdic

Per Xavier Muntanyà

L’1 de febrer a la matinada fou assaltada la seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, per segona vegada en dues setmanes. La primera, només van robar diners. La segona ha estat una considerable espoliació de documents de la història del moviment obrer català (cartells, fotos, postals, monedes, segells, carnets…), tot valorat en uns 60.000 euros. Sembla que els assaltants eren professionals experts i van saber triar les peces de més valor en el mercat del col·leccionisme. L’arxiu i la biblioteca de l’AEP es troben en un pis sense condicions, cedit per la Biblioteca Arús, des que la construcció del CCCB els va obligar a deixar el local anterior. Des de la restauració de la democràcia aquesta institució històrica, punt de referència cultural de la Barcelona dels anys 20 i 30, viu de mala manera, a l'espera que les institucions li cedeixin un local digne i segur, en justa compensació pel saqueig feixista del patrimoni propi, l’any 1939.

Els deutes pendents no solament són a Salamanca, també n'hi ha aquí. Per què, al cap de més de trenta anys, a l’AEP, encara no li han restituït el patrimoni espoliat, com a les altres organitzacions?

Fa cent deu anys, el 1902, un grup de llibertaris afeccionats a la cultura, amb el suport de Francesc Layret i de Lluís Companys, van fundar l’Ateneu, amb voluntat reivindicativa, pedagògica i cultural. Va arribar a tenir més de 20.000 associats, va acollir gent com Salvat-Papasseit, Maurín, el Noi del Sucre, Pestaña, Víctor Colomer, Josep Maria de Sucre i, entre molts dels seus il·lustres convidats, hi hagué García Lorca i Carl Einstein. Carles Fontserè és l’autor d’un dels primers cartells. El seu valuós patrimoni, llibres, documents i pisos, fou cremat i espoliat per les tropes franquistes quan van entrar a Barcelona. Va ser el primer centre no oficial que van assaltar, prova de la importància real i simbòlica que tenia. Després de la mort de Franco, amb molt d’esforç i voluntarisme, l’Ateneu va renéixer, però encara espera que les institucions li tornin una seu digne, que pugui acollir els estudiosos i tornar a posar a disposició del poble un patrimoni fonamental.

El saqueig recent del fons ha fet evident l’estat d’abandó i d'inseguretat a què ha condemnat aquesta històrica institució l’Ajuntament de Barcelona, des de la fi de la dictadura. L’AEP té un arxiu de 12.000 capaçaleres, 25.000 llibres, centenars de cartes, cartells, postals, objectes, l’arxiu del MIL i tota mena de documentació del moviment obrer. És un punt de referència bàsic de l’estat espanyol i d'Europa. Manté contacte permanent amb l’Institut d’Història Social d’Amsterdam, la Fundación Anselmo Lorenzo i el Centre Internacional de Recherches sur l’Anarquisme. El seu fons va ser el fonament de la important exposició 'Tierra y libertad. Cien años de anarquismo en España', feta a Saragossa, l’any passat, que mai ningú no ha portat a Barcelona.

Després d’un patètic viacrucis d’anys i panys de reunions, el mes de maig passat es va signar un protocol amb l’ajuntament, pel qual aquest es comprometia a trobar-los abans de dos anys un local adequat. Aviat en farà un i no ha passat res. Manel Aisa, president de l’Ateneu, em comenta que, des de l’estiu, han enviat dues cartes, l'una a la regidora de la Ciutat Vella (octubre) i l'altra al regidor de Cultura, Jaume Ciurana (gener). No hi ha hagut resposta. Després del robatori, en una trobada casual, va exposar a en Ciurana el problema de seguretat i les males condicions en què es trobaven, sense cap mena de reacció, fora de la visita del manyà que va canviar el pany rebentat. Però avui l’ICUB els ha convocats a una reunió, que es farà el dia 24. Esperem que, finalment, compleixin el protocol signat. En cas contrari, tindrem la certesa que els polítics actuals segueixen la consigna del general Mola, que va inspirar l’espoliació: 'Hay que acabar con la cultura obrera'. Això sí, aquests d’avui no saquegen, ni cremen, ni roben. Simplement, et deixen de banda, democràticament. Fins avui, potser…?

 

Article publicat a Vilaweb, el 9/02/2012


09/02/2012 08:30:55 Versió per imprimir

Gira de Raúl Zibechi en el Estado español

L@s compañer@s de Baladre, que acaban de publicar Política y miseria, han traído desde Uruguay al también autor de Dispersar el poder. Los movimientos como poderes antiestatales. Éstas son las fechas y los lugares en los que estará:

Viernes 10 - MADRID

(14:30) Comiendo con Luciérnagas. Invitado: Raúl Zibechi. Lugar: Ecologistas en Acción (c/Marqués de Leganés,12). Imprescindible apuntarse (tlf. 658654993). Organizan: Baladre, CGT, Ecologistas en Acción y Periodistas en Acción.

(18:00-21:30) Taller sobre alternativas al capitalismo, a cargo de Raúl Zibechi. Lugar: Ecologistas en Acción (c/Marqués de Leganés,12). Organizan: Baladre, CGT, Ecologistas en Acción y Periodistas en Acción.

Sábado 11 - BARCELONA

(11:30) Charla-coloquio “El papel de los movimientos sociales en las luchas sociales”, a cargo de Raúl Zibechi y un miembro de la Xarxa d'Economia Solidària. Lugar: La Torna (St. Pere Màrtir,37 - Gràcia). Organizan: Taifa y XES.

(17:00) Encuentro abierto de Raúl Zibechi con miembros de Taifa (Seminari d'economia crítica). Lugar: EcoConcern (Mare de Déu del Pilar,15 - St. Pere).

Domingo 12 - ÉCIJA (Sevilla)

(14:30) Comida y posterior tertulia, con la participación de Raúl Zibechi y un miembro de Baladre, y la asistencia de miembros de colectivos de Cádiz, Écija, Sevilla, Morón, etc. Lugar: C.S. La Casita de Écija. Convocan: Colectivo LA ESCALERA.

Miércoles 15 - MÁLAGA

(12:00) Presentación de libros “Política y miseria” y "Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas". Lugar: Facultad de Ciencias de la Educación (UMA).

(19:00) Presentación del libro "Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas". Lugar: IES Vicente Espinel (c/Gaona, s/n). Organizan: Ecologistas en Acción, Baladre y CGT. Colabora: Ateneo Libertario.

Jueves 16 - ALACANT

(12:00) [tipo de evento por concretar] Lugar: Facultad de Trabajo Social (Universitat d'Alacant).

(20:15) Presentación de libros “Política y miseria” y "Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas". Lugar: Sede Ciudad de Alicante de la Universidad (Av. Ramón y Cajal, 4). Organizan: CGT, Entrepobles, Ecologistes en Acció, Baladre.

Viernes 17 - PALMA (19:00)

Jornada "Els Espais en Crisi". Conferencias: “Los movimientos desde abajo. Experiencias en y desde los barrios en tiempos de la crisis global” (por Manolo Sáez – Zambra, Iniciativas para la Acción Social) y “Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas” (por Raúl Zibechi, investigador independiente de la extensión universitaria de la Universidad Nacional de Uruguay). Lugar: Edif. Sa Riera (UIB). Organizan: Grup d’investigació sobre Sostenibilitat i Territori del Departament de Ciències de la Terra i Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat.

Sábado 18 - PALMA (10:00-14:00)

Taller/encuentro con diferentes colectivos autónomos de Mallorca. Lugar: local de Agrohoritzontal (c/ de Posada de Terrasanta, núm. 3 baixos)

Domingo 19 – XÁTIVA (Valencia)

(18.30h) Presentación del libro "Política y miseria" Lugar: Camot (c/ Jacint Castanyeda).

Lunes 20 - VALENCIA (10:00)

[tipo de evento por concretar] Lugar: Facultad de Ciencias Sociales (Campus dels Tarongers - Univ. Valencia).

(19:00) [tipo de evento por concretar] Lugar: Centro Social Terra (baró de sant petrillo n.º 9 baix )

Martes 21 - SALAMANCA

(18:00) [tipo de evento por concretar] Lugar: ASDECOBA (bajos de la Parroquia de Buenos Aires).

Miércoles 22 - VALLADOLID

(20:00) Presentación del libro "Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas". Lugar: Salón de Grados de la Facultad de Derecho (Plaza de la Universidad). Organizan: CGT, Entrepueblos, Sodepaz-Balamil y Sonríe y Lucha.

Jueves 23 - MADRID

(12:00) Presentación del libro "Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas". Lugar: CGT (c/Alenza,13). Organizan: Baladre, CGT, Ecologistas en Acción y Periodistas en Acción.

Jueves 23 - CUENCA

(10:30-18:00) Mañana: Sesión de trabajo sobre el libro “Política y miseria”. Tarde: “Posibles respuestas ante la realidad actual”. Asistencia libre y gratuita. Jornada enmarcada dentro del Encuentro de las Gentes de Baladre. Lugar: Facultad de Trabajo Social (Univ. Cuenca).

Viernes 24 - CUENCA

(19:00) Presentación de libros “Política y miseria” y "Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas". [lugar por concretar]

Tlf. de contacto durante la gira: 656 624 528

 

Dispersar el poder


06/02/2012 12:19:46 Versió per imprimir




Hola víric@s

Para este febrero os ofrecemos una de las novedades a la que más cariño y esfuerzo le hemos dedicado en los últimos meses. La Convivencialidad de Ivan Illich, es una de las críticas más lúcidas a la sociedad industrial, desde una posición diferente a las teorias antitecnológicas. Por otra parte, destacamos la nueva propuesta de Traficantes de Sueños, Conflicto y reforma en la educación (1986-2010), que le da una perspectiva histórica a la conflictividad en torno a la paulatina privatización y desmantelamiento de la educación pública; y también el libro de Txalaparta Ellos por dinero nosotras por placer, sobre la lucha del gaztetxe bilbaino Kukutza. Además, hemos añadido a nuestro fondo algunos títulos interesantes de Akal como Mujeres, raza y clase de Angela Davis o El futuro del sistema de pensiones, un riguroso análisis tanto del desarme de la protección de la jubilación como de la fragilidad de los productos financieros privados que quieren presentarse como supuesta alternativa. Buena lectura!

http://www.viruseditorial.net | http://www.viruslibreria.net

También puedes seguirnos en facebook.com/viruseditorial y twitter.com/viruseditorial

[Ir a novedades]


06/02/2012 09:02:07 Versió per imprimir

Nombre de registres trobats: 408