DIGITALIZADO EL MITICO PERIODICO SOLIDARIDAD OBRERA (1907-1925)

Por CEDALL

El conocido y mítico periódico Solidaridad Obrera, surgido en 1907 en Barcelona como la expresión escrita más solida y duradera del «sindicalismo de acción directa»,  ha sido digitalizado  desde sus orígenes en 1907 hasta el año 1925. Este trabajo de compilación ha sido realizado de forma paciente por el historiador Paco Madrid.

El CEDALL, en tanto que grupo divulgador de la «memoria libertaria» en nuestro país, ha recogido y sistematizado el trabajo que Paco Madrid ha llevado a cabo, integrando en su pagina web la colección del periódico. Desde este momento ya se puede consultar la que puede ser considerada como una de las mejores «fuentes primarias» del periodismo anarcosindicalista de nuestro país.  

En una primera aproximación podríamos decir que durante esta etapa histórica, Solidaridad Obrera, expresa de forma clara las diversas luchas obreras y sociales en las que estaba inmersa buena parte de la clase obrera en sus deseos de emancipación social frente al capitalismo español y los diversos representantes políticos que sustentaban el régimen de la llamada «Restauración».

Una segunda aproximación, nos llevaría a realzar la importancia creciente que fue adquiriendo el periódico Solidaridad Obrera durante esta dos primeras decadas y que lo llevó a convertirse en «diario» durante determinadas periodos de esta etapa inicial. Sólo la persistente  y dura represión estatal pudo hacer callar sus páginas en algunos periodos de gran combate social entre la burguesia y el proletariado. No podemos dejar de lado, al mencionar brevemente este periodo histórico, que Solidaridad Obrera como órgano de prensa y propaganda va ligado de forma fecunda al gran avance organizativo y presencia social que va adquiriendo el anarcosindicalismo durante esta decisiva época.

Las organizaciones sindicales que fueron su soporte económico y expresión consecuente de su linea ideológica (Solidaridad Obrera, Confederación Regional del Trabajo de Cataluña (CRT-C) y la mitificada Confederación Nacional del Trabajo (CNT) fueron adquiriendo una fuerza considerable en nuestro país, hasta el punto de llegar a ser la fuerza sindical mayoritaria a nivel estatal y la mejor expresión de los deseos de transformación social en un sentido plenamente libertario.

Esperamos y deseamos que la digitalización de esta etapa histórica del periódico “Solidaridad Obrera” sea una buena herramienta para el conocimiento, investigación y divulgación del movimiento obrero en general y del anarcosindicalismo ibérico del primer tercio del siglo XX en particular.

Equipo CEDALL, febrero de 2012

Podéis consultar los números digitalizados de Solidaridad Obrera en el siguiente enlace: http://bit.ly/zqVKwC


29/02/2012 08:48:37 Versió per imprimir

Ha mort Mariel Araya, ens ha deixat una lluïtadora incansable

Fa uns dies, una bona amiga i col·laboradora de Virus editorial ens ha deixat per culpa d'un càncer que se l'ha portat abans de poder dur a terme tots els projectes pensats i per pensar, amb els que Mariel ha contribuït a les lluites pels drets de les dones i de les i els migrants. Una dona forta i lluitadora que sempre es va moure a la cara B de la Barcelona de l'espectacle plena de misèria quotidiana.

 

Mariel Araya Sosa

La Mariel va nèixer a l’Uruguai, al 1968. Va arribar a Catalunya al 1988 quan encara no havia fet els 20 anys. El primer que li va sorprendre de Barcelona van ser els bars: hi havien gairebé 3 bars per carrer!! I la gent que estava als bars semblava que es barallessin continuament: parlaven molt alt, com cridant! Al metro (a Montevideo no n’hi ha) se sorprenia de la quantitat de gent, de la cridòria i les corredisses…

Els primers records de Barcelona: la plaça del diamant, els carrers de Gràcia, les històries de la Colometa i un xiringuito per a les nostàlgies: «El Chivito de oro» (on feien “chivitos”-uns entrepans- com els de Montevideo). La Rambla plena de gom a gom de gent de tot arreu i les primeres anades a veure la Costa Brava, les cales i els penya-segats (en viatges amb el Gatto i la Mari)… bocabadada davant el perfil de Castellfollit de la Roca i els colors de l’antic camí de Vic a Olot…

Tot recorrent de la mà dels amics Catalunya, també va començar Dret a la Facultat i, al mateix temps, cercava l’espai per a la participació social. Va participar al CITE de Comissions Obreres, com a voluntària des de l’any 1989. Allà va participar també en les movilitzacions i consolidació de SOS Racisme. Al mateix temps, participava al Casal Llatinoamericà i a la Casa del Uruguay. En aquest context es van fer les primeres reunions preparatòries de la Federació de Col·lectius d’Immigrants a Catalunya i de la plataforma Catalunya Solidària…

Éren temps intensos, de lluites contra les reformes de les normatives d’asil que van culminar amb una caravana d’autobusos a Madrid, tot just abans de la primera gran regularització d’immigrants a l’any 1991. En aquest marc va conèixer tres dones que li van ensenyar els camins fets per les dones a la història: l’Elsa López, l’Elisabet Uribe i la Remei Sipi .

D’alguna reunió a Ca la Dona a la Gran Via, el canvi a Casp, les reunions pel primer Congrés de les Dones de Barcelona, les reunions per fundar el Centre de les Dones Francesca Bonnemaison…a les reunions específiques per escriure els articles de Sudacas i participar en les primeres fires de SOS Racisme. Van ser anys molt plens durant els quals va poder conèixer dones de tot arreu en el marc de la Secretaria de la Dona de la FCIC, la qual coordinaven l’Elsa López i la Remei Sipi. Un dels productes d’aquesta participació va ser la primera guia de les dones immigrades a Catalunya…

En l’actualitat la Mariel continuava participant en el marc d’associacions de dones i també col·laborava activament a l’associació Drap-Art, des de l’any 2000, amb bons consells i assesorament va contribuir a superar la crisi que l’entitat patia, es va invlucrar cada vegada més, encarregant-se de mantenir les relacions institucionals, de desenvolupar projectes de tallers de reciclatge intercultural i taules rodones. Ha deixat un projecte d’escola de reciclatge creatiu inacabat.

Durant tots aquest anys de participació, la Mariel ha realitzat contribucions des de la seves feines de defensa dels drets (habitatge, contra les violències masclistes, contra les normatives d’estrangeria…) i treballava en l’actualitat com experta independent en temes d’immigració, gènere i cooperació. Entre d’altres publicacions va col·laborar en els llibres col·lectius Extranjeros en el paraíso (1993) i Barcelona, marca registrada (2004) de Virus Editorial. Amb la Remei Sipi ha publicat al 2005 el V Quadern de l’Institut Català de les Dones Les dones immigrades: apunts, històries, reflexions, aportacions, i ha participat en diverses publicacions col·lectives com ara, Mujeres inmigrantes, viajeras incansables o la publicació de Sabem fer i fem saber, de la Xarxa Feminista. Al 2008 també va publicar conjuntament l’estudi de l’Observatori de la Cooperació Descentralitzada Migraciones, un nuevo ámbito de cooperación descentralizada i al 2010 Genealogies femenines: les dones immigrades a Catalunya. 20 anys d’associacionsime en femení. Realitza tasques com a conferenciant, formadora i el·laboració d’articles relacionat amb les migracions, molt particularment les femenines en varies revistes i publicacions.

Va cofundar l’any 2004 l’associació de dones immigrades Yemanjà, en la qual participa amb la Remei Sipi i també la Xarxa de les Dones Immigrades a Catalunya, fundada al 2005. Ha tingut tres criatures: la Valentina, la Sofia i en Martí i dels projectes de futur destaca poder continuar contribuint a la visibilització de la participació de les dones immigrades i la construcció d’una societat que doni valor a la història i els desigs de totes les dones que vivim a Catalunya.


24/02/2012 08:34:42 Versió per imprimir

un Assaig curt més extens i complet que l’actual moda de microllibres sobre economia

Per Ignasi Franch

Aquest versió catalana de La crisis que viene, lleugerament reduïda, es proposa explicar l’actual agitació econòmica prenent perspectiva històrica. La idea és analitzar la situació més enllà de fets conjunturals (l’esclat de la bombolla hipotecària o la crisi de deutes sobirans), per revelar les estructures profundes del capitalisme sense amagar un punt de vista més revolucionari que reformista. De fet, s’és especialment crític amb el paper exercit per la socialdemocràcia en les darreres dècades perquè, segons els autors, va acceptar uns retrocessos en la redistribució de la riquesa emmascarats per onades de crèdit barat. L’exposició pot resultar complexa per a qui no tingui rudiments en la matèria, encara que es defuig l’ús d’un llenguatge obscurantista. Aquells que acceptin el petit repte podran gaudir d’un assaig curt però d’una certa entitat, més extens i complet del que és freqüent en l’actual moda de microllibres sobre economia.

 

Ressenya publicada a El Triangle número 1050, el 10 de febrer de 2012

 

  Els fraus de la crisi


20/02/2012 16:00:27 Versió per imprimir

Poques vegades amb tan poques paraules s’havien explicat tan bé tantes coses

Per Xavier Diez

«Si m’han entès, és que no m’he explicat bé», confessava fa alguns anys el considerat oracle de l’economia Alan Greenspan. La frase expressa amb claredat que les teories econòmiques tenen més a veure amb l’alquímia que amb la veritable ciència; amb els fenòmens paranormals, que amb l’evidència; amb els astròlegs del TDT que amb el rigor acadèmic. I tanmateix, llurs especulacions filosòfiques, llur interessada ideologia és el que ens ha pilotat vers els esculls, i com el capità del Costa Concordia, després d’actuar amb negligència i negar la inconsistència de llurs creences són dels primers a “caure accidentalment” als bots salvavides. Ja ho deia Susan George, que els economistes, dipositaris d’un llenguatge críptic, han segrestat el pensament col·lectiu, tot escamotejant, a partir de teories inversemblants, el més elemental sentit comú.

Amb el llibre de l’Observatori Metropolitano, en canvi, poques vegades amb tan poques paraules s’havien explicat tan bé tantes coses. De fet, aquest col·lectiu de joves economistes crítics amb l’ortodòxia (la qual cosa els confereix condició de dissidents) han disseccionat els discursos oficials sobre la naturalesa i solucions de la crisi i, desposseïts de prejudicis ideològics (i de generosos finançaments) ens han posat en evidència allò que ja sabíem els historiadors. El creixement econòmic és excepció, i els llargs períodes d’estancament, norma. Les crisis financeres del capitalisme esdevenen camps de batalla on les elits en millor posició, responsables del desastre, descarreguen la penitència de llurs pecats en els més desafavorits. I que les solucions que ofereixen tenen menys credibilitat que l’existència d’unicorns a l’Empordà. Reformes laborals, reformes financeres només són estratègies de mantenir nivell de beneficis a costa dels més febles. I tanmateix, les solucions no es troben en el camp de la metafísica econòmica, sinó de la pura aritmètica, en el concepte «repartir». Repartir la riquesa (especialment l’acumulada en el cinc per cent més poderós), la feina (on s’és vist jornades de cinquanta hores amb un 21 % de desocupació!) els recursos públics privatitzats de manera gens transparents o la pràctica de la cooperació, experiències exitoses al llarg de la història.

La notícia positiva. Mai hi havia hagut tant a repartir! Les revolucions tecnològiques ens han portat a una possibilitat real de benestar que només una organització econòmica absurda n’impedeix gaudir. De fet, aquest breu llibre beu de la font de La conquesta del pa, de Kropotkin, amb una argumentació similar, i que, conjuntament estableixen una lúcida reflexió sobre la naturalesa de les relacions econòmiques. I ens envia, malgrat tot, un missatge d’esperança. Si no hi ha solució dins del sistema, cal crear-ne espais autònoms al marge. Alguns ja fa temps que els experimenten. I amb més traça que els Greenspan de torn.

Ressenya publicada al suplement Accents del Diari de Girona, el 17 de febrer de 2012

 

  Els fraus de la crisi


20/02/2012 09:10:27 Versió per imprimir

Reivindicació de l‘Ateneu Enciclopèdic

Per Xavier Muntanyà

L’1 de febrer a la matinada fou assaltada la seu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, per segona vegada en dues setmanes. La primera, només van robar diners. La segona ha estat una considerable espoliació de documents de la història del moviment obrer català (cartells, fotos, postals, monedes, segells, carnets…), tot valorat en uns 60.000 euros. Sembla que els assaltants eren professionals experts i van saber triar les peces de més valor en el mercat del col·leccionisme. L’arxiu i la biblioteca de l’AEP es troben en un pis sense condicions, cedit per la Biblioteca Arús, des que la construcció del CCCB els va obligar a deixar el local anterior. Des de la restauració de la democràcia aquesta institució històrica, punt de referència cultural de la Barcelona dels anys 20 i 30, viu de mala manera, a l'espera que les institucions li cedeixin un local digne i segur, en justa compensació pel saqueig feixista del patrimoni propi, l’any 1939.

Els deutes pendents no solament són a Salamanca, també n'hi ha aquí. Per què, al cap de més de trenta anys, a l’AEP, encara no li han restituït el patrimoni espoliat, com a les altres organitzacions?

Fa cent deu anys, el 1902, un grup de llibertaris afeccionats a la cultura, amb el suport de Francesc Layret i de Lluís Companys, van fundar l’Ateneu, amb voluntat reivindicativa, pedagògica i cultural. Va arribar a tenir més de 20.000 associats, va acollir gent com Salvat-Papasseit, Maurín, el Noi del Sucre, Pestaña, Víctor Colomer, Josep Maria de Sucre i, entre molts dels seus il·lustres convidats, hi hagué García Lorca i Carl Einstein. Carles Fontserè és l’autor d’un dels primers cartells. El seu valuós patrimoni, llibres, documents i pisos, fou cremat i espoliat per les tropes franquistes quan van entrar a Barcelona. Va ser el primer centre no oficial que van assaltar, prova de la importància real i simbòlica que tenia. Després de la mort de Franco, amb molt d’esforç i voluntarisme, l’Ateneu va renéixer, però encara espera que les institucions li tornin una seu digne, que pugui acollir els estudiosos i tornar a posar a disposició del poble un patrimoni fonamental.

El saqueig recent del fons ha fet evident l’estat d’abandó i d'inseguretat a què ha condemnat aquesta històrica institució l’Ajuntament de Barcelona, des de la fi de la dictadura. L’AEP té un arxiu de 12.000 capaçaleres, 25.000 llibres, centenars de cartes, cartells, postals, objectes, l’arxiu del MIL i tota mena de documentació del moviment obrer. És un punt de referència bàsic de l’estat espanyol i d'Europa. Manté contacte permanent amb l’Institut d’Història Social d’Amsterdam, la Fundación Anselmo Lorenzo i el Centre Internacional de Recherches sur l’Anarquisme. El seu fons va ser el fonament de la important exposició 'Tierra y libertad. Cien años de anarquismo en España', feta a Saragossa, l’any passat, que mai ningú no ha portat a Barcelona.

Després d’un patètic viacrucis d’anys i panys de reunions, el mes de maig passat es va signar un protocol amb l’ajuntament, pel qual aquest es comprometia a trobar-los abans de dos anys un local adequat. Aviat en farà un i no ha passat res. Manel Aisa, president de l’Ateneu, em comenta que, des de l’estiu, han enviat dues cartes, l'una a la regidora de la Ciutat Vella (octubre) i l'altra al regidor de Cultura, Jaume Ciurana (gener). No hi ha hagut resposta. Després del robatori, en una trobada casual, va exposar a en Ciurana el problema de seguretat i les males condicions en què es trobaven, sense cap mena de reacció, fora de la visita del manyà que va canviar el pany rebentat. Però avui l’ICUB els ha convocats a una reunió, que es farà el dia 24. Esperem que, finalment, compleixin el protocol signat. En cas contrari, tindrem la certesa que els polítics actuals segueixen la consigna del general Mola, que va inspirar l’espoliació: 'Hay que acabar con la cultura obrera'. Això sí, aquests d’avui no saquegen, ni cremen, ni roben. Simplement, et deixen de banda, democràticament. Fins avui, potser…?

 

Article publicat a Vilaweb, el 9/02/2012


09/02/2012 08:30:55 Versió per imprimir

Gira de Raúl Zibechi en el Estado español

L@s compañer@s de Baladre, que acaban de publicar Política y miseria, han traído desde Uruguay al también autor de Dispersar el poder. Los movimientos como poderes antiestatales. Éstas son las fechas y los lugares en los que estará:

Viernes 10 - MADRID

(14:30) Comiendo con Luciérnagas. Invitado: Raúl Zibechi. Lugar: Ecologistas en Acción (c/Marqués de Leganés,12). Imprescindible apuntarse (tlf. 658654993). Organizan: Baladre, CGT, Ecologistas en Acción y Periodistas en Acción.

(18:00-21:30) Taller sobre alternativas al capitalismo, a cargo de Raúl Zibechi. Lugar: Ecologistas en Acción (c/Marqués de Leganés,12). Organizan: Baladre, CGT, Ecologistas en Acción y Periodistas en Acción.

Sábado 11 - BARCELONA

(11:30) Charla-coloquio “El papel de los movimientos sociales en las luchas sociales”, a cargo de Raúl Zibechi y un miembro de la Xarxa d'Economia Solidària. Lugar: La Torna (St. Pere Màrtir,37 - Gràcia). Organizan: Taifa y XES.

(17:00) Encuentro abierto de Raúl Zibechi con miembros de Taifa (Seminari d'economia crítica). Lugar: EcoConcern (Mare de Déu del Pilar,15 - St. Pere).

Domingo 12 - ÉCIJA (Sevilla)

(14:30) Comida y posterior tertulia, con la participación de Raúl Zibechi y un miembro de Baladre, y la asistencia de miembros de colectivos de Cádiz, Écija, Sevilla, Morón, etc. Lugar: C.S. La Casita de Écija. Convocan: Colectivo LA ESCALERA.

Miércoles 15 - MÁLAGA

(12:00) Presentación de libros “Política y miseria” y "Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas". Lugar: Facultad de Ciencias de la Educación (UMA).

(19:00) Presentación del libro "Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas". Lugar: IES Vicente Espinel (c/Gaona, s/n). Organizan: Ecologistas en Acción, Baladre y CGT. Colabora: Ateneo Libertario.

Jueves 16 - ALACANT

(12:00) [tipo de evento por concretar] Lugar: Facultad de Trabajo Social (Universitat d'Alacant).

(20:15) Presentación de libros “Política y miseria” y "Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas". Lugar: Sede Ciudad de Alicante de la Universidad (Av. Ramón y Cajal, 4). Organizan: CGT, Entrepobles, Ecologistes en Acció, Baladre.

Viernes 17 - PALMA (19:00)

Jornada "Els Espais en Crisi". Conferencias: “Los movimientos desde abajo. Experiencias en y desde los barrios en tiempos de la crisis global” (por Manolo Sáez – Zambra, Iniciativas para la Acción Social) y “Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas” (por Raúl Zibechi, investigador independiente de la extensión universitaria de la Universidad Nacional de Uruguay). Lugar: Edif. Sa Riera (UIB). Organizan: Grup d’investigació sobre Sostenibilitat i Territori del Departament de Ciències de la Terra i Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat.

Sábado 18 - PALMA (10:00-14:00)

Taller/encuentro con diferentes colectivos autónomos de Mallorca. Lugar: local de Agrohoritzontal (c/ de Posada de Terrasanta, núm. 3 baixos)

Domingo 19 – XÁTIVA (Valencia)

(18.30h) Presentación del libro "Política y miseria" Lugar: Camot (c/ Jacint Castanyeda).

Lunes 20 - VALENCIA (10:00)

[tipo de evento por concretar] Lugar: Facultad de Ciencias Sociales (Campus dels Tarongers - Univ. Valencia).

(19:00) [tipo de evento por concretar] Lugar: Centro Social Terra (baró de sant petrillo n.º 9 baix )

Martes 21 - SALAMANCA

(18:00) [tipo de evento por concretar] Lugar: ASDECOBA (bajos de la Parroquia de Buenos Aires).

Miércoles 22 - VALLADOLID

(20:00) Presentación del libro "Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas". Lugar: Salón de Grados de la Facultad de Derecho (Plaza de la Universidad). Organizan: CGT, Entrepueblos, Sodepaz-Balamil y Sonríe y Lucha.

Jueves 23 - MADRID

(12:00) Presentación del libro "Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas". Lugar: CGT (c/Alenza,13). Organizan: Baladre, CGT, Ecologistas en Acción y Periodistas en Acción.

Jueves 23 - CUENCA

(10:30-18:00) Mañana: Sesión de trabajo sobre el libro “Política y miseria”. Tarde: “Posibles respuestas ante la realidad actual”. Asistencia libre y gratuita. Jornada enmarcada dentro del Encuentro de las Gentes de Baladre. Lugar: Facultad de Trabajo Social (Univ. Cuenca).

Viernes 24 - CUENCA

(19:00) Presentación de libros “Política y miseria” y "Territorios en resistencia. Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas". [lugar por concretar]

Tlf. de contacto durante la gira: 656 624 528

 

Dispersar el poder


06/02/2012 12:19:46 Versió per imprimir




Hola víric@s

Para este febrero os ofrecemos una de las novedades a la que más cariño y esfuerzo le hemos dedicado en los últimos meses. La Convivencialidad de Ivan Illich, es una de las críticas más lúcidas a la sociedad industrial, desde una posición diferente a las teorias antitecnológicas. Por otra parte, destacamos la nueva propuesta de Traficantes de Sueños, Conflicto y reforma en la educación (1986-2010), que le da una perspectiva histórica a la conflictividad en torno a la paulatina privatización y desmantelamiento de la educación pública; y también el libro de Txalaparta Ellos por dinero nosotras por placer, sobre la lucha del gaztetxe bilbaino Kukutza. Además, hemos añadido a nuestro fondo algunos títulos interesantes de Akal como Mujeres, raza y clase de Angela Davis o El futuro del sistema de pensiones, un riguroso análisis tanto del desarme de la protección de la jubilación como de la fragilidad de los productos financieros privados que quieren presentarse como supuesta alternativa. Buena lectura!

http://www.viruseditorial.net | http://www.viruslibreria.net

También puedes seguirnos en facebook.com/viruseditorial y twitter.com/viruseditorial

[Ir a novedades]


06/02/2012 09:02:07 Versió per imprimir

Sacan a Mumia de «el hueco» y lo pasan a «Población General»

Por Amig@s de Mumia de México

El viernes 27 de enero de 2012 ganamos otra batalla en la lucha por la libertad de Mumia Abu-Jamal. Desde el 7 de diciembre cuando su sentencia de muerte se canceló definitivamente, él ha estado encerrado en unidades de aislamiento bajo condiciones peores de las que tenía en el corredor de la muerte ––las últimas seis semanas en Detención Administrativa en las Unidades de Celdas Restrictivas (RHU) en el penal SCI Mahanoy. El nombre de estas unidades puede variar de una prisión a otra, pero todas se conocen como “el hueco”.

Pero gracias a la presión ejercida por miles de personas en el mundo, las autoridades por fin abandonaron sus pretextos para aislarlo y ordenaron su traslado a Población General. Esto fue sólo unas horas después de que activistas de Filadelfia viajaron al penal Camp Hill cerca de Harrisburg, Pensilvania el jueves pasado para oponerse a su aislamiento ante la Oficina del Director de Prisiones.   Entregaron 5,500 firmas y levantaron una demanda con el Relator Especial sobre la Tortura de la ONU, Juan Méndez.

Para Mumia, este es un momento muy especial. Por la primera vez en casi 30 años, podrá abrazar a sus seres queridos durante una visita y debe tener condiciones mucho menos restrictivas. Sin embargo, seguimos con la lucha para ganar su libertad total. Sabemos que sus enemigos siguen buscando su silencio y que tendremos que enfrentar muchas maniobras en su contra.

También seguimos con la campaña para cerrar todas las unidades de aislamiento, que no son otra cosa que centros de tortura y que son el modelo para semejantes centros en México y otros países.

El 24 de abril (su cumpleaños 58) habrá una ocupación del Departamento de Justicia en Washington DC y otras actividades internacionales. Exigiremos libertad a Mumia y todos los y las presos políticos, un fin al encarcelamiento masivo y el cierre de las unidades de tortura. Mientras tanto, estamos acelerando la difusión de su palabra y la organización de eventos. Pedimos que ayudes con la organización de una charla, foro, proyección de documental u otro evento en una clase, facultad, espacio comunitario o plaza pública. Gracias a todxs que han hecho una sola cosa o muchas cosas para avanzar en esta lucha, que también es una lucha por la libertad de nosotrxs.

Escribe una carta a Mumia a: Mumia Abu-Jamal #AM8335

SCI Mahanoy

301 Morea Road

Frackville, PA 17932

¡Libertad a Mumia Abu-Jamal! ¡Presas y presos políticos libertad!

¡No a la tortura! ¡Abajo los muros de las prisiones!

 

Noticia publicada en www.portaloaca.com el 28/01/2012

 

  Queremos Libertad


02/02/2012 14:14:32 Versió per imprimir

Jesús Lizano + Putilatex en Carne Cruda

El pasado 13 de enero Carne Cruda juntó a dos polos extremos pero convergentes de la subversión poética. El comunismo poético de Jesús Lizano y el cuero pop de Putilatex en un solo programa, un cockctail explosivo no apto para mentes prietas. Aquí podéis escuchar el audio

 

 

El ingenioso libertario Lizanote de la Acracia


30/01/2012 10:48:16 Versió per imprimir

«La financiarización es una forma de contar, gobernar y extorsionar la riqueza»

En unes jornades celebrades el setembre de 2011 a La Casa Invisible de Màlaga, el membre de l'Observatorio Metropolitano Emmanuel Rodríguez desentranya alguns dels traços fonamentals de La crisis que viene, del qual publiquem la traducció al català sota el títol Els fraus de la crisi. Cinc maneres de no entendre res. Al llarg de la seva intervenció es desenvolupa un dels conceptes claus per entendre el temps que estem vivint com es la financiarització, que, per Rodríguez, a més de ser la principal font de benefici i creixement empresarial es un mecanisme d'explotació i extorsió de la riquesa social

 

  Els fraus de la crisi


24/01/2012 09:52:51 Versió per imprimir

Nombre de registres trobats: 405