En aquest poemari l'autor vol plasmar la seua visió del món que potser no siga molt diferent de la teua. L'espai, el tem,s la vida i la mort són conceptes reals que ens angoixen, ens donen alegries, ens són indiferents o ens transformen en força creadora com és el cas de molts dels poemes d'aquest llibre.
Viatgem per l'univers amb una nau que anomenem "la Terra". El viatge podria ser perfecte, però una de les espècies més desenvolupades ha entrat en contradiccions amb ella mateixa i, per si no n'hi haguera prou, està destruint la nau a un ritme molt perillós.
La intolerància, el feixisme, la negació de l'altre creen situacions que cal combatre. Cap persona hauria de ser humiliada per qüestions de sexe, religió o per qualsevol altra cosa, ni tampoc els aborígens que parlen i escriuen en la seva llengua.
Possiblement estem assolen en l'univers i l'autor creu que és una gran estupidea no gaudit d'aquest viatge, entre altres coses perquè no hi ha altre.
Tens en les mans al voltant de dos-cents poemes que palen de moltíssimes coses que naixen de la necessitat de vomitar tota la indignació que s'acumula entre les entranyes. Els protagonistes ací són els ningú: no hi ha reis, ni princeses, ni amos,… assoles persones: tu.