Quan es parla d’islam, sovint sorgeixen dues qüestions clau: la desigualtat de gènere i la centralitat del gihad. És possible parlar-ne des d’un angle diferent?

La poeta, pedagoga i mística africana Nana Asma’u (1793-1864) és una mostra de la importància del rol de la dona a l’islam i de la reivindicació del gihad com a mètode de transformació personal i comunitària. Escriptora prolífica en àrab, fulfulde i haussa, la seva obra escrita, majoritàriament en vers, reflecteix els ideals socials i espirituals d’una societat utòpica del segle XIX, el Califat de Sokoto, una federació d’emirats autònoms d’uns 15 milions d’habitants entre Nigèria i el Camerun. Promotora de Yan Taru, una organització de pedagogues itinerants, també va ser la referent espiritual i el símbol d’aquella utopia enderrocada pel colonialisme britànic.

Avui, el seu testimoni segueix viu a través de la memòria popular de la regió, on molts poemes no s’han deixat de cantar i alguns dels seus llibres són best-sellers. A nivell internacional és un referent tant dels moviments que visibilitzen les veus de les dones musulmanes com dels que reivindiquen l’aportació intel·lectual negreafricana a l’islam global.

El record m’alleuja recull una selecció del que Asma’u va escriure durant cinc dècades elaborada per Bilal Dídac P. Lagarriga autor, a més, de l’estudi introductori amb les dades biogràfiques, les referències dels seus poemes i el context revolucionari que la nostra protagonista va contribuir a desenvolupar.