Drogodependències, aïllament social, racisme, lluites per herències, sensellarisme i, sobretot, solitud. Tot té cabuda en aquest dietari ficcionat d’un treballador social que malda per posar ordre al desgavell que és la seva professió.

Amb vint-i-cinc anys d’ofici a l’esquena, Gerard Vilardaga esbossa un paisatge fragmentat i farcit de desigualtats que dona valor al treball, fet des de la trinxera i en la més absoluta precarietat, i assenyala les misèries d’un sistema que requereix, cada vegada més, aquests serveis pal·liatius. I enmig de ganivetades i dols amuntegats, com si l’eterna quimera de canviar el món no fos prou, arriba la paternitat.

Amb la mirada centrada en els individus de les margeres i amb un gran domini de l’art de la sornegueria, La talpera és tot un retrat de la dimensió humana.

«Un text que porta del desesper més impotent, de la tristesa més profunda i del plor més enrabiat a la riallada més hilarant i alliberadora.»

Clara Clos, psicòloga