Editorial: Virus Editorial

Col·lecció: Fora de Col·lecció

ISBN: 9788417870072

384 págs.

14x21 cms.

Format: Rústica

Idioma: Català

BIC: APA

El suport mutu

Un factor d'evolució

«Cada cop que la humanitat ha hagut de bastir una nova organització social, adaptada a una nova fase de desenvolupament, el seu geni creatiu ha pres elements i s’ha inspirat, per tornar a enlairar-se, en la tendència al suport mutu, sempre viva.»

Aquesta obra, que tenim l’alegria de presentar per primera vegada en català, reuneix per si sola tots els components de la millor literatura política: intel·ligència, rigor, coneixement, capacitat polèmica i una escriptura profunda, entenedora i, per moments, commovedora per la seva sensibilitat.

Publicada el 1902, quan el darwinisme social començava a voler convertir en doctrina científica la idea de la supervivència dels més forts, El suport mutu no només denuncia les simplificacions sobre les teories evolutives de Darwin, sinó que mostra amb una infinitat d’exemples, des de la vida animal a les diferents etapes de la història humana, com la cooperació és un factor fonamental de supervivència i reproducció de la vida.

Des d’un coneixement científic enciclopèdic i un genuí sentit ètic, Piotr Kropotkin ofereix una perspectiva que encara avui és fresca i engrescadora. En un món en col·lapse ecològic i ruïna ètica sota el règim de competitivitat i extractivisme capitalista, la seva lectura complexa i rigorosa sobre les relacions entre els animals no humans, de l’ésser humà dins la natura i de les societats humanes, converteix aquest clàssic del pensament llibertari en pioner d’una ecologia social radicalment contemporània.

22,80

Comparteix!
 
Piotr Alekséievitx Kropotkin Revolucionario y teórico del anarquismo (Moscú, 1842-Dmitrov, 1921). Nace en una familia aristócrata y es destinado a la carrera militar, sirviendo en el ejército ruso entre 1862 y 1867. Durante este periodo, dirigió dos expediciones a Siberia y Manchuria. En su estancia en Siberia adopta ideas anarquistas, influido por la lectura de Proudhon y su relación con antiguos compañeros de Mijaíl Bakunin. Tras la insurrección polaca de 1863, abandona el ejército y se dedica a la geografía, siendo nombrado oficial de la Sociedad Geográfica rusa y realizando exploraciones científicas en nombre de esta. Asume por estas fechas posturas opuestas al zarismo. En 1872 se afilia a la AIT, apoyando inicialmente al sector de Marx para luego unirse a la corriente de Bakunin en contra del liderazgo del primero. A su regreso a Rusia en 1874 es encarcelado por actividades revolucionarias, pero huye a Francia en 1876, participa en los intentos de reunificación del movimiento obrero internacional y funda Le Révolté. En 1882 es detenido, pasando a Inglaterra tras su excarcelamiento en 1886. Al estallar la revolución rusa (1917) regresa a su país, prestando su apoyo tanto al gobierno Kerenski como a Lenin; sin embargo, pronto critica el poder dictatorial bolchevique. Muere en 1921. El entierro de Kropotkin celebrado en Moscú en febrero de ese año, unos quince días antes de la sublevación de los marineros y trabajadores de Kronstadt que pedían respeto a las reivindicaciones obreras y libertad para los presos, que Lenin y Trotski resolverían a cañonazos, dio lugar a la última manifestación pública anarquista.
Llegir més
_______

Amb una introducció de David Graeber i Andrej Grubacic

El suport mutu

Un factor d'evolució

22,80

«Cada cop que la humanitat ha hagut de bastir una nova organització social, adaptada a una nova fase de desenvolupament, el seu geni creatiu ha pres elements i s’ha inspirat, per tornar a enlairar-se, en la tendència al suport mutu, sempre viva.»

Aquesta obra, que tenim l’alegria de presentar per primera vegada en català, reuneix per si sola tots els components de la millor literatura política: intel·ligència, rigor, coneixement, capacitat polèmica i una escriptura profunda, entenedora i, per moments, commovedora per la seva sensibilitat.

Publicada el 1902, quan el darwinisme social començava a voler convertir en doctrina científica la idea de la supervivència dels més forts, El suport mutu no només denuncia les simplificacions sobre les teories evolutives de Darwin, sinó que mostra amb una infinitat d’exemples, des de la vida animal a les diferents etapes de la història humana, com la cooperació és un factor fonamental de supervivència i reproducció de la vida.

Des d’un coneixement científic enciclopèdic i un genuí sentit ètic, Piotr Kropotkin ofereix una perspectiva que encara avui és fresca i engrescadora. En un món en col·lapse ecològic i ruïna ètica sota el règim de competitivitat i extractivisme capitalista, la seva lectura complexa i rigorosa sobre les relacions entre els animals no humans, de l’ésser humà dins la natura i de les societats humanes, converteix aquest clàssic del pensament llibertari en pioner d’una ecologia social radicalment contemporània.

Comparteix!
Piotr Alekséievitx Kropotkin Revolucionario y teórico del anarquismo (Moscú, 1842-Dmitrov, 1921). Nace en una familia aristócrata y es destinado a la carrera militar, sirviendo en el ejército ruso entre 1862 y 1867. Durante este periodo, dirigió dos expediciones a Siberia y Manchuria. En su estancia en Siberia adopta ideas anarquistas, influido por la lectura de Proudhon y su relación con antiguos compañeros de Mijaíl Bakunin. Tras la insurrección polaca de 1863, abandona el ejército y se dedica a la geografía, siendo nombrado oficial de la Sociedad Geográfica rusa y realizando exploraciones científicas en nombre de esta. Asume por estas fechas posturas opuestas al zarismo. En 1872 se afilia a la AIT, apoyando inicialmente al sector de Marx para luego unirse a la corriente de Bakunin en contra del liderazgo del primero. A su regreso a Rusia en 1874 es encarcelado por actividades revolucionarias, pero huye a Francia en 1876, participa en los intentos de reunificación del movimiento obrero internacional y funda Le Révolté. En 1882 es detenido, pasando a Inglaterra tras su excarcelamiento en 1886. Al estallar la revolución rusa (1917) regresa a su país, prestando su apoyo tanto al gobierno Kerenski como a Lenin; sin embargo, pronto critica el poder dictatorial bolchevique. Muere en 1921. El entierro de Kropotkin celebrado en Moscú en febrero de ese año, unos quince días antes de la sublevación de los marineros y trabajadores de Kronstadt que pedían respeto a las reivindicaciones obreras y libertad para los presos, que Lenin y Trotski resolverían a cañonazos, dio lugar a la última manifestación pública anarquista.
Llegir més
Amb una introducció de David Graeber i Andrej Grubacic