En Sic transit gloria, mindundi, Josep. J. Conill empra l’aforisme com una autèntica bomba intel·lectual de fragmentació i desplega un exhaustiu exercici de pensament crític entès com a bufonada transcendental, que sotmet a una revisió tan implacable com irònica les manifestacions més candents de l’individualisme de masses, aquest fenomen que devasta les societats actuals i amenaça amb transformar l’era de la globalització en la fi dels temps.

Sic transit gloria, mindundi amaga una lectura de la realitat incòmoda i inquietant, continuadora de la gran literatura aforística europea, on el sentiment tràgic alterna sense solució de continuïtat amb l’estirabot, la poesia amb l’acudit i la filosofia amb la blasfèmia. Tot plegat, convida el lector a barallar-s’hi a cada pas, fent honor a aquella observació de Kafka segons la qual «si el llibre que llegim no ens desperta com un cop de puny al crani, per què llegir-lo?».