Col·lecció: Raigs Globulars

ISBN: 9788419206572

256 págs.

EL MÓN DE ROCANNON

Els «Senyors de les Estrelles» van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre el destí del planeta Fomalhaut II amb les seves guerres interestel·lars. Un d’aquests Senyors, l’etnòleg Gaverel Rocannon, està estudiant el planeta per a la Lliga de Tots els Mons, quan un enemic destrueix la seva nau i l’hi deixa atrapat i incomunicat. Per tal d’alertar la Lliga d’aquest enemic, haurà de recórrer aquest món desconegut, i alhora qüestionar-se tot el que es pensa que en sap, del planeta, dels seus habitants i d’ell mateix.
En El món de Rocannon convergeixen moltes fites importants: va ser la primera novel·la publicada per Ursula K. Le Guin, la primera del cicle hainita, i la primera on s’hi van fer servir els responibles. És, per tant i en molts sentits, un puntal indiscutible de la literatura de gènere i universal. Hibridant ciència-ficció i literatura fantàstica, i amb els seus plantejaments sobre el colonialisme, els intercanvis culturals i els conceptes del bé i el mal a través d’un suposat «progrés tecnològic», Le Guin mostra que estava destinada a revolucionar la literatura ja des del començament.

21,90

Comparteix!

Categories: Narrativa

 
Ursula K. Le Guin (1929-2018) Conocida principalmente por sus contribuciones a la ciencia ficción y la fantasía, publicó poesía, novelas, cuentos, ensayos y libros infantiles. Ha recibido docenas de premios literarios, entre ellos algunos certámenes prestigiosos como Locus, Nebula o Hugo. Sus obras más populares son La mano izquierda de la oscuridad (1969), El nombre del mundo es bosque (1972), Los desposeídos (1974) y Lavinia (2008), además de las series Terramar y Ekumen. Las niñas salvajes fue ganadora del Premio Locus y del Asimov’s Readers del año 2003. Está considerada una de las maestras de la literatura fantástica del siglo XX. Licenciada en Antropología, Le Guin trasladó su interés por la sociedad humana, su origen y evolución, a la mayor parte de su producción literaria.
Llegir més
 

EL MÓN DE ROCANNON

21,90

Els «Senyors de les Estrelles» van arribar fa molts anys, i van capgirar per sempre el destí del planeta Fomalhaut II amb les seves guerres interestel·lars. Un d’aquests Senyors, l’etnòleg Gaverel Rocannon, està estudiant el planeta per a la Lliga de Tots els Mons, quan un enemic destrueix la seva nau i l’hi deixa atrapat i incomunicat. Per tal d’alertar la Lliga d’aquest enemic, haurà de recórrer aquest món desconegut, i alhora qüestionar-se tot el que es pensa que en sap, del planeta, dels seus habitants i d’ell mateix.
En El món de Rocannon convergeixen moltes fites importants: va ser la primera novel·la publicada per Ursula K. Le Guin, la primera del cicle hainita, i la primera on s’hi van fer servir els responibles. És, per tant i en molts sentits, un puntal indiscutible de la literatura de gènere i universal. Hibridant ciència-ficció i literatura fantàstica, i amb els seus plantejaments sobre el colonialisme, els intercanvis culturals i els conceptes del bé i el mal a través d’un suposat «progrés tecnològic», Le Guin mostra que estava destinada a revolucionar la literatura ja des del començament.

Comparteix!

Categories: Narrativa

Col·lecció: Raigs Globulars

ISBN: 9788419206572

256 págs.

Ursula K. Le Guin (1929-2018) Conocida principalmente por sus contribuciones a la ciencia ficción y la fantasía, publicó poesía, novelas, cuentos, ensayos y libros infantiles. Ha recibido docenas de premios literarios, entre ellos algunos certámenes prestigiosos como Locus, Nebula o Hugo. Sus obras más populares son La mano izquierda de la oscuridad (1969), El nombre del mundo es bosque (1972), Los desposeídos (1974) y Lavinia (2008), además de las series Terramar y Ekumen. Las niñas salvajes fue ganadora del Premio Locus y del Asimov’s Readers del año 2003. Está considerada una de las maestras de la literatura fantástica del siglo XX. Licenciada en Antropología, Le Guin trasladó su interés por la sociedad humana, su origen y evolución, a la mayor parte de su producción literaria.
Llegir més