L'últim recer és una oda a l’arrelament, a gaudir, a estimar i a sentir-se estimat. És, al mateix temps, un manifest contra la voracitat del capitalisme en les diferents facetes del creixement urbanístic sense escrúpols, de la injustícia del rendisme i de la destrucció que representa la massificació turística. El mercat contra qui l’habita. Les veïnes contra el dret a especular. Els diferents capítols condensen històries viscudes de prop, lluites personals però també col·lectives com la mobilització de les veïnes a la Punta o l’organització de Caixers.