Daniel Gasol (Valls, 1983) És doctori per la Universitat de Barcelona, es defineix com a treballadori que intenta posar en crisi discursos d’una societat capitalista organitzada per poders fàctics que imposen classes socials, sexualitats normatives o treball com a deure moral. Inicia la seva trajectòria combinant producció artística i investigació amb projectes que tenen l’objectiu d’entendre com es constitueixen les narratives oficials en mitjans de comunicació sobre identitat, proletariat, gènere o relacions socials. El 2021 publica la seva tesi doctoral «Art (in)útil: Sobre com el capitalisme desactiva la cultura», convertit posteriorment en un llibre que du el mateix nom (Raig Verd, 2021). Amb la tesi va adquirir el premi ACCA a la crítica d’art, i aquell mateix any va presentar «Orden Público: Vagos, Maleantes y Peligrosidad Social», un projecte que explora la llei de Vagos y Maleantes y Peligrosidad Social mitjançant expedients de l’Arxiu Nacional de Justícia de Catalunya. Actualment investiga des de la Universitat de València l’origen de la triangulació entre religió, ciència i legislació que conforma la criminologia contemporània, l’higienisme social i la política d’Estat. El 2020 va obtenir una beca per estudiar els treballs de vídeo i mecanismes socials que el col.lectiu Vídeo-Nou/Servei de Vídeo Comunitari va utilitzar per posar en crisi el relat oficial d’una transició espanyola suposadament modèlica. Aquest treball adopta ara forma de llibre amb Història no oficial durant la hipotètica transició: el cas Vídeo-Nou/Servei de Vídeo Comunitari (Raig Verd, 2024).