Françoise Vergès (París, 1952). Investigadora, a més de periodista i acadèmica sempre vinculada al moviment feminista francès, és Doctora en Ciències Polítiques i Estudis de la Dona per les universitats de San Diego i de Berkeley. Presidenta de l’associació «Décoloniser les arts», l’esclavitud colonial ha estat un dels seus camps principals d’investigació, totalment lligat a la seva tasca com a pensadora i militant. Consultora del Center for Cultural Studies del Goldsmiths College, també és presidenta del Comité pour la Mémoire et l’Histoire de l’Esclavage i, de fet, entre el 2007 i el 2010 va treballar en un projecte de museu postcolonial del segle XXI. Entre les seves publicacions recents destaquen Ruptures postcoloniales (La Découverte, 2010); La memoria encadenada. Cuestiones sobre la esclavitud (Anthropos, 2010), Negro soy, negro me quedo (La Vorágine, 2017), No todas las feministas son blancas (La Vorágine, 2021) i Una teoria feminista de la violència (Tigre de Paper, 2021).