-
<p>«Soc de la ciutat de Haifa, però gairebé no recordo la llar de la meva infància. Puc veure la zona on jugava de petita, però de casa nostra només en recordo l’escala. Se’m van endur amb quatre anys, i no vaig tornar a veure Haifa fins molt després. Vaig tornar a la meva ciutat vint-i-un anys més tard, el 29 d’agost de 1969, quan el camarada Salim Issawi i jo vam expropiar un avió imperialista i vam tornar a Palestina per retre homenatge al nostre país ocupat i per mostrar que no havíem abandonat la nostra pàtria. Irònicament, l’enemic israelià, impotent, ens va escortar amb els seus avions francesos i americans.»</p> <p>Leila Khaled és una més de les milers i milers de palestines que han crescut entre l’ocupació militar israeliana i la resistència palestina, i que al llarg de la seva vida han hagut de decidir, sense gaires opcions, quin camí prenien, assumint-ne totes les conseqüències. El seu pas a la lluita armada, i la participació en operacions destinades a cridar l’atenció del món davant l’opressió invisible que patia Palestina, com el segrest d’avions, l’han convertida en un personatge molt conegut. Estimada, apreciada i admirada per generacions de palestines i solidàries d’arreu del món; i temuda, odiada i criminalitzada per les defensores del sionisme i les seves aliades internacionals.</p> <p>El llibre <em>Leila Khaled, el meu poble viurà</em> s’escriu l’any 1971 i s’edita l’any 1973, a partir de les converses que George Hajjar manté amb Leila Khaled. «Jo sabia que hi havia de jugar un paper: em vaig adonar que la meva missió històrica era com la d’un guerrer en l’inevitable batalla entre opressors i oprimits, explotadors i explotats. Vaig decidir convertir-me en una revolucionària per poder alliberar el meu poble i a mi mateixa.»</p>
-
<p><em>Les paraules de la nació</em> és un diccionari del fet nacional i de la qüestió nacional. Té dos usos. D’una banda, és un recull terminològic: aplega la terminologia de la matèria amb plena actualització temàtica; en fixa la forma concreta (amb criteris de funcionalitat, genuïnitat lingüística i transparència semàntica); defineix cadascun dels termes amb precisió; i encara, en els casos pertinents, analitza l’origen i evolució del terme i del concepte. D’altra banda, és un tractat compacte sobre la matèria, només que presentat en forma d’articles ordenats alfabèticament.</p> <p>Fruit de tota una vida d’estudi, recerca i reflexió, el diccionari és d’àmbit universal, i no es limita a la teoria abstracta, sinó que l’acompanya d’exemples concrets de cada fenomen estudiat, exposició esquemàtica (però suficient) de múltiples casos d’arreu, i multitud de dades útils amb observacions orientadores. En conjunt, l’obra ofereix una visió panoràmica de la qüestió nacional en el món d’avui, és a dir, de la complexa dialèctica entre fet nacional i opressió nacional tal com es presenta en les teories en curs i, més encara, en la praxi sobre el terreny. Hi aporta una perspectiva internacional amb òptica catalana.</p> <p>Es tracta, doncs, d’una obra general introductòria a l’abast de tothom, alhora que àmpliament documentada i amb voluntat de rigor. Per motius idèntics és, també, una obra militant, en defensa dels drets de les nacions, de l’alliberament nacional i de classe i de la solidaritat internacionalista. Una obra de combat per a un període estratègic, enfront la ideologia hegemònica (l’etnocidisme postmodern) i el seu cúmul de mites i distorsions, infiltrat avui dia, de manera insidiosa i corrosiva, al si dels moviments d’alliberament nacional mateixos. Amb dues-centes setanta-vuit entrades que s’enllacen amb remissions, és probable que el present diccionari sigui el de més gruix mai produït en català sobre aquesta matèria.</p>
-
<p>The Sámi, who have inhabited Europe’s far north for thousands of years, are often referred to as the continent’s “forgotten people.” With Sápmi, their traditional homeland, divided between four nation-states—Norway, Sweden, Finland, and Russia—the Sámi have experienced the profound oppression and discrimination that characterize the fate of indigenous people worldwide: their lands have been confiscated, their beliefs and values attacked, their communities and families torn apart. Yet the Sámi have shown incredible resilience, defending their identity and their territories and retaining an important social and ecological voice—even if many, progressives and leftists included, refuse to listen.</p> <p><em>Liberating Sápmi</em> is a stunning journey through Sápmi and includes in-depth interviews with Sámi artists, activists, and scholars boldly standing up for the rights of their people. In this beautifully illustrated work, Gabriel Kuhn, author of over a dozen books and our most fascinating interpreter of global social justice movements, aims to raise awareness of the ongoing fight of the Sámi for justice and self-determination.</p> <p>The first accessible English-language introduction to the history of the Sámi people and the first account that focuses on their political resistance, this provocative work gives irrefutable evidence of the important role the Sámi play in the resistance of indigenous people against an economic and political system whose power to destroy all life on earth has reached a scale unprecedented in the history of humanity. The book contains interviews with Mari Boine, Harald Gaski, Ann-Kristin Håkansson, Aslak Holmberg, Maxida Märak, Stefan Mikaelsson, May-Britt Öhman, Synnøve Persen, Øyvind Ravna, Niillas Somby, Anders Sunna, and Suvi West.</p>
-
<p>El coneixement d’una llengua, més enllà de l’aprenentatge reglat, és la suma d’experiències que ens ajuden a entendre’n la funció social. En aquest llibre, resultat del bagatge acumulat durant anys d’estudi, l’autor ens presenta un objectiu doble: dominar adequadament la llengua i familiaritzar-nos amb els conceptes bàsics de la sociolingüística.</p> <p>Les llengües són un testimoni imprescindible de la història de la humanitat i, com a tals, cal preservar-les. Amb aquest convenciment se’ns desbrossa el camí cap a la consciència lingüística, un procés de conscienciació d’especial importància en situacions d’opressió i minorització, com és la que pateix el català.</p> <p>Volem una llengua viva. Però no n’hi ha prou amb la repetició d’aquesta proclama: la vitalitat depèn de factors que van més enllà de la intenció individual; ha de ser un esforç d’afermament i d’intel·ligència col·lectius. Perquè l’única llengua que es perd és la que no es defensa, i per a defensar-la cal conèixer-la.</p> <p>«Carles Castellanos ens proposa un projecte d’alliberament lingüístic. Com tot alliberament, no és precisament una tasca fàcil, i per això és especialment útil una guia per estar alerta i no caure en els paranys, atès que, com diu l’autor, trobarem molts obstacles per a la presa de consciència» —Pròleg de <strong>Carme Junyent</strong></p>
-
<p>L'edició de qualsevol dels llibres que trobes en una biblioteca, un mercat de llibre vell, a casa d'un company... té darrere una història, una raó de ser; una trama feta de casualitats, complicitats, o dèries. I els llibres publicats a l'entorn d'un espai polític vilipendiat, escrits a contrapèl d'uns anys de renúncies i silencis, no en són una excepció. Més enllà de l'anècdota, les publicacions són l'eina gràcies a la qual la memòria no es perd, i el present torna a ser protagonista: sorgit del passat i anticipant el futur.<br /> <br /> A través de la paraula escrita, Lletra per a la batalla proposa un viatge pels territoris oblidats de la memòria literària de l'esquerra independentista en els quals prenen protagonisme els seus elements principals: llibres, autors, i editorials, per tal que aquesta part del patrimoni col·lectiu que resta en situació d'abandó pugui ser integrada en el paisatge actual que ha contribuït a edificar i serveixi per genenrar reflexió i activitat en l'avui.</p>
-
<p>Hay pocos ensayos fundacionales, aquellos que suponen una antes y un después, cuyas ideas fecundas germinan y dan pie a debates fértiles y ramificaciones profundas. <em>Los jacobinos negros </em>es uno de ellos. Su lectura sobre la única rebelión esclava exitosa de la historia, la revolución haitiana de finales del siglo XVIII, es un parteaguas en la comprensión de la historia del colonialismo y del capitalismo. Más de dos siglos después, la poblacion descendiente todavía paga el precio de enfrentarse victoriosamente a las imperios francés, español e inglés.</p> <p>¿Qué hace tan decisiva la interpretación de C. L. R. James sobre los acontecimientos desencadenados, a sangre y fuego, en esa isla del Caribe entre 1793 y 1804? El hecho de que su mirada desplazara el foco, por primera vez, de los victimarios europeos blancos a los centenares de miles de seres humanos que padecieron el secuestro, la deportación, la violación, la tortura y el asesinato a escala industrial. Un texto publicado en 1938, todavía plenamente vigente, y que cambió para siempre la historiografía de la lucha contra la esclavitud.</p>
-
<p><em>Manuel de Pedrolo i la nació (1957-1982) </em>analitza la relació entre literatura i compromís intel·lectual en la trajectòria Manuel de Pedrolo entre els anys cinquanta i vuitanta, un període ben significatiu de presa de posicions. El període que va entre el caient cap al darrer franquisme i la desclosa de la reforma postfranquista és quan es construeix un nou relat oficialista –que encara campa amb prou desvergonyiment (els <em>média </em>del règim “obliden” el que suposa deslegitimació) –sobre una dita 'transició modèlica' (<em>sic</em>) i les seves <em>conseqüències</em>. Conseqüències minoritzadores per repressives que Pedrolo definia amb un <em>altre</em> relat.</p> <p>«No podem sinó destacar –i recomanar, per tant–, aquesta arrodonida biografia politicoliterària de l’autor de l’Aranyó que encerta a trobar una combinació adequada dels eixos literatura/vida nacional i context/ideologia. Havent contribuït a rescatar, una vegada més, l’obra d’una altra destacada figura de la nostra postergada perifèria nacional, Xavier Ferré demostra que, respecte de Manuel de Pedrolo, també des d’un exili interior, en aquest cas literari, fou possible repensar les bases nacionals del nostre país, amb què coadjuvà decisivament en temps tan difícils a la nostra pervivència com a poble.»</p> <p>Extret del Pròleg de Fermí Rubiralta</p>
-
<p>Sabies que l’alcalde de Figueres Abdó Terrades va ser destituït i deportat a Andalusia per negar-se a jurar fidelitat a la monarquia? O que l’inventor del submarí era Narcís Monturiol, un dels primers comunistes catalans?</p> <p>Les 'Memòries d’un veterà de la República', dictades des del llit de mort pel republicà federal Antoni Feliu i Codina, van ser publicades a principis de segle pel diari republicà barceloní El Diluvio. Fil Roig ha compilat i traduït al català aquestes memòries, que són un retrat de la Barcelona republicana, revolucionària i popular de mitjans del segle XIX.</p> <p>A través d’anècdotes i vivències, però sense abandonar el rigor històric, aquestes Memòries ens submergeixen en una etapa fonamental per entendre l’aparició del catalanisme i l’articulació de l’esquerra republicana i obrera. Des de l’assassinat d’un empresari per part d’un grup d’obrers fins a l’adveniment del Sexenni Revolucionari i la divisió dels republicans federalistes entre «intransigents» i «benèvols». Escenes tan sonades com la baralla a cops de puny entre Anselm Clavé i el capità general de Catalunya, l’escridassada a Joan Prim a Barcelona, o com un grup liderat per Valentí Almirall va ocupar l’Ajuntament de Barcelona i va llançar el retrat de la reina pel balcó, troben el seu context en aquest volum imprescindible.</p>
-
<p>El Front Nacional de Catalunya va ser l'organització que durant el franquisme va capitalitzar la resistència nacionalista, qui va mantenir encesa la flama del combat i la lluita contra la dictadura en la clandestinitat. Els seus actius militants van enfrontra-se directament al poder establert patint detencions, tortures i presó. Aquest volum recull el testimoni d'alguns d'aquest militants, les seves vivències personals, reflexions, memòries i anècdotes que encara a dia d'avui restaven en l'anonimat. Els protagonistes, en les diferents aportacions inèdites, ens descobreixen una part de la nostra història sovint soterrada i silenciada.</p>
-
<p>El libro cuenta la lucha que las mujeres kurdas han emprendido en favor de su independencia y de su capacidad para tomar decisiones. Las mujeres kurdas cuentan sus deseos y sus sueños y recuerdan cómo empezó todo. Sus huellas nos conducen a las montañas atravesadas por los dos famosos ríos del Antiguo Testamento, el Tigris y el Eufrates, donde se esconde la guerrilla del PKK; a los barrios periféricos de la ciudad de Diyarbakir, donde se hacinan miles de refugiados kurdos; a las cárceles de Turquía, tristemente famosas por sus torturas; a las "madres de los sábados" de Estambul. Mujeres en permanente estado de vigilia aprenden a reír en contra del patriarca que dirije sus casas y también contra el muecín de las mezquitas.</p>