-
<p>Des dels inicis de la seva activitat armada, Terra Lliure va esdevenir el símbol de la lluita independentista del poble català. Les consignes i la simbologia de l'organització armada van ser àmpliament difoses i no era estrany veure-les reproduïdes a les parets d'arreu dels Països Catalans. Terra Lliure ha jugat un paper importantíssim a l'hora de configurar l'independentisme modern, a l'hora d'estendre socialment el discurs rupturista d'aquest nou independentisme que sorgia del desencant i de la farsa que suposà la transició "democràtica". Malgrat ser una peça d'innegable importància a l'hora d'entendre l'actual independentisme català, Terra Lliure continua condemnada a l'oblit i a l'ostracisme. Sembla, doncs, que el record de Terra Lliure continuï molestant, que hi hagi qui no està interessat a recuperar aquesta part de la nostra història recent. Aquest llibre pretén donar la veu a Terra Lliure. Pretén recuperar els pensaments daquells homes i dones que van decidir lluitar, amb les armes a les mans, per la llibertat del nostre poble. Aquest llibre pretén, en definitiva, aclarir aquest període obscur de la nostra història més immediata i situar al lloc on es mereixen aquells i aquelles que des de Terra Lliure van lliurar-se a la causa de la justícia i l'alliberament dels Països Catalans.</p> -
<p>¿Se puede crear una entidad contradictoria, cuyo sentido político es un contrasentido? Por supuesto que sí. La política no se rige por las normas que evoca, sino que apela a reglas y a lógicas que luego ignora. Este volumen trata sobre uno de esos arquetípicos contrasentidos. A lo largo del siglo XX, concretamente entre la dos guerras mundiales (1912-1939), han sido varios los intentos de crear grandes coaliciones europeas o globales de nacionalismos, tanto movimientos nacionalistas subestatales o anticoloniales como irredentismos y reivindicaciones de minorías nacionales. En definitiva, «internacionales de patriotas» o «alianzas transnacionalistas» que llevaran a la colaboración de realidades más o menos próximas geográficamente o con un mismo enemigo. Desde el espacio común de las ansias de liberación nacional en los extremos del Imperio británico o del ruso-soviético a los planteamientos del nacionalismo italiano irredento, pasando por la mirada y colaboraciones en la escena internacional del catalanismo o las intervenciones de la política exterior francesa y alemana en diversos nacionalismos subestatales antes y durante la Gran Guerra.</p> <p>Con frecuencia, se ha ridiculizado el planteamiento, tenido por una irresoluble paradoja, un disparate absurdo, una evidente incompatibilidad o una antítesis en pie, entre otras lindezas. Pero las paradojas en política no son extrañas, aunque, sin duda, difíciles de llevar a buen término.</p> -
<p>Basta con mirar los mapas sucesivos para ver que el espacio atribuido a Palestina se ha ido encogiendo con el paso del tiempo. El gobierno israelí trata de arrinconar a los palestinos en una esquina del tablero de ajedrez desde donde no tengan ya ninguna opción. Si llegamos a un acuerdo sobre una solución que comporte dos estados, nos proponen unos bantustanes. Y si decimos que, en esas condiciones, preferimos un estado único y democrático, entonces nos acusan de querer destruir Israel. Tenemos que ser capaces de explicar que nuestra lucha es una lucha de liberación nacional, pero que no es, ni ha sido nunca, una lucha contra los judíos. Nos han atacado y no hemos replicado. Nos han arrebatado la tierra; nosotros no hemos arrebatado la tierra de nadie. Edward Said ha dicho que somos «las víctimas de las víctimas». Reconocemos cuánto han sufrido los judíos, pero creemos que eso no justifica en modo alguno lo que nos han hecho sufrir a nosotros. No tenemos por qué excusarnos de sus infortunios. Defendemos nuestros derechos.</p> -
<p>Se han contado muchas historias sobre Euskadi y sobre ETA y la Guardia Civil, la mayoría sustentadas en ciertas ideas o prejuicios que todos hemos absorbido perezosamente para explicarnos qué ha sucedido en las últimas décadas. El problema es que las ideas o prejuicios con que suele explicarse el llamado conflicto vasco no sirven del todo para esta historia. Esta es una historia sobre ETA y sobre la Guardia Civil que no se parece a las habituales.</p> <p>Un joven guardia civil granadino es destinado forzosamente a Bizkaia en 1971. Con este punto de partida, y marcado por los atributos de la crónica de investigación, el thriller y el ensayo, Por un túnel de silencio se adentra en los turbulentos años finales de la dictadura franquista para retratar el momento en que la aparente calma social del régimen se viene definitivamente abajo: los primeros asesinatos de ETA, la agitación sindical y antifranquista, los tenebrosos episodios de violencia policial.</p> <p>Pocos textos tienen el calado de esta rigurosa obra de no ficción en la que el protagonismo es para las personas comunes, para las vidas que ni siquiera sus actores creían que mereciera la pena contar, las voces anónimas acalladas bajo los grandes relatos de la historia y la política. <em>Por un túnel de silencio</em> aborda una historia compleja con una mirada rigurosa y limpia, poniendo de manifiesto que en los hechos siempre hay múltiples matices y que los seres humanos no estamos hechos de una sola pieza.</p> <p>Hijo de los ochenta, Arturo Muñoz pertenece a una generación que trata de entender qué ha pasado en España en las últimas décadas sin esas anteojeras ideológicas que siempre imponen una respuesta antes incluso de que sea formulada la pregunta.</p> -
<p><em>PROCÉS</em> és el primer Dossier CRÍTIC. Una revista de 100 pàgines dedicada al procés sobiranista, amb reportatges, entrevistes, articles d’opinió i també un còmic sobre la història de l’independentisme.<img border="0" width="1" height="1" alt="" src="https://www.paypalobjects.com/es_ES/i/scr/pixel.gif" /></p> <p>· Els perquès de tot plegat <br /> · L'última lluita dels altres catalans<br /> · També és la butxaca<br /> · Una revolució a l'esquerra<br /> · El procés i la transformació social<br /> · El tsunami polític de la consulta<br /> · Diaris en procés<br /> · L'èpica del "melindrisme"<br /> · La burgesia escindida<br /> · Arrels i raons del federalisme<br /> · L'altra Espanya que es trenca<br /> · Entrevistes amb: Antonio Baños, Íñigo Errejón, Iolanda Fresnillo, Gemma Galdón, Mònica Oltra, Argèlia Queralt, Pere Rusiñol y Joan Manuel Tresserras</p> -
<p>- Cuestión nacional y movimiento obrero.</p> <p>- Entrevista con Joseba Intxausti: Cuestión nacional y movimiento obrero</p> <p>- Pueblos, naciones, estados</p> -
<p>Quan els focs s’encenen és un exercici de memòria, de justícia i també de generositat. L’anomenada kale borroka a Euskal Herria, les detencions i tortures impartides per les forces (oficials i no) de l’Estat, la lluita d’una joventut, la basca, incansable i mirall de les lluites juvenils del món sencer, han estat protagonitzades per una generació àgrafa. Ara, podem agrair a Mikel Soto que, a través de la seva poesia, ens puguem adentrar en una de les lluites i les èpoques més apassionants dels darrers 50 anys.</p> <p>Després de 10 anys fent d’editor a Txalaparta, Mikel Soto passa “a l’altra banda” i ens sorpren amb el seu primer llibre, un llibre apassionant i apassionat traduït al català per Jon Elordi</p> -
<p>El llibre que tens a les mans vol ser una reflexió col·lectiva sobre el moment polític que vivim. Un moment de molta intensitat i de gran profunditat política. Un moment que gira al voltant d’una eina molt concreta: el referèndum. El món cupaire reescriu en aquestes pàgines, de manera amena i pedagògica, algunes de les principals idees que s’amaguen dins d’aquest referèndum amb voluntat de reforçar-lo i de proclamar-ne la naturalesa transformadora. D’on venim, on som i quin futur volem construir en un procés constituent per bastir una república al sud d’Europa. Una autèntica oportunitat de canvi descrita per la coralitat de veus i mirades que hi ha en la llarga llista d’autors d’aquest opuscle des de la humilitat de creure que un referèndum pot ser la clau que obri tots els panys.</p> -
<p>Gabriel Alomar va néixer a Palma el 1873 i va morir exiliat al Caire el 1941 després d’una vida d’implicació cívica en tot tipus de plata-formes polítiques. Va fundar partits, revistes, setmanaris, va ser un personatge àmpliament admirat, llegit i escoltat i va tenir un paper rellevant en el procés constituent de la Segona República. Al final de la seva vida, la Comissió Depuradora de l’Ensenyança franquista, en un informe que havia elaborat de depuració, va dir d’ell que el seu delicte havia estat «ser separatista. Ser un dels propagandistes d’extrema esquerra més coneguts d’Espanya».</p> <p>A ell li devem importants contribucions intel·lectuals i culturals. Va ser el primer en la història del nostre país a sintetitzar l’emancipació nacional amb l’emancipació social. Va ser un dels primers a teoritzar un nou corrent artístic i filosòfic que rebria el nom de Futurisme. Va tenir un paper central en les primeres formulacions d’un catalanisme popular. Va ser un dels grans recuperadors del llegat de Pi i Margall per a tota una nova generació de republicans catalanistes del segle XX.</p> <p>Alomar és l’element clau que permet actuar políticament dins dels tres grans espais polítics de majories de principis de segle XX a Catalunya: el catalanisme, el republicanisme i el socialisme o obrerisme. El mallorquí planteja la teoria dels tres moments del catalanisme segons la qual el veritable alliberament nacional català vindrà el dia que les classes obreres facin de la reivindicació de l’emancipació nacional la seva pròpia reivindicació i arrabassin l’hegemonia al catalanisme conservador de la Lliga. A més, la realitat dels Països Catalans és un element estable del seu ideari. Es definirà com un «català de Mallorca» i veurà en l’apropa-ment de l’illa amb el Principat una aposta estratègica imprescindible, tot i que els diferents nivells de consciència nacional de la Catalunya gran farien que la voluntat de bastir un projecte polític per a tota ella restés encara en l’horitzó.</p> <p>Totes aquestes aportacions, acuradament seleccionades i contextualitzades, són el que dona cos a Republicanisme, catalanisme i socialisme, un llibre que recull les peces clau del pensament de Gabriel Alomar per acostar tant l’obra com l’autor a nous lectors. El periodista i escriptor Antoni Trobat ha escrit l'epíleg per aquest llibre.</p> -
<p>En aquestes pàgines no hi trobareu narracions èpiques ni contes a la vora del foc com els que ens arriben de les narracions sorgides de les cuines de l'engany. Hi trobareu, en canvi, la realitat crua d'uns fets i la narració d'un compromís de centenars i milers de persones que el poder establert ha volgut oblidar durant anys, però que ara es troben protagonitzant fets singulars.</p> <p>Aquest llibre vol ser -i és- la narració, des d'una experiència personal, d'uns aspectes amagats del ressorgiment de tot un poble; l'explicació d'allò que alguns qualifiquen de miracle, però que no és cap altra cosa que l'acumulació de vides compromeses que pensen i lluiten per l'alliberament col·lectiu.</p> <p>"El llibre d'en Carles són unes memòries dures, amb un punt d'amargor en alguns passatges, però tenen el valor de representar seixanta anys de trajectòria incombustible. De ser-hi sempre, sense esperar res a canvi." Del pròleg d'Albert Botran, historiador. </p> -
<p>En aquest llibre no hi trobareu una història general i raonada de l’independentisme d’esquerres. Només tracta dels primers anys d’aquesta història; i a més a més, es limita als aspectes i qüestions amb els quals l’autor discrepa d’altres opinions que s’han expressat —o deixat d’expressar— i que avui conformen el relat [canònic] que ja coneixem. Tanmateix, el llibre no pretén omplir cap buit, però sí completar aquest trencaclosques que és la història de l’independentisme combatiu i revolucionari, de la qual encara no s’ha escrit la darrera paraula.</p> <p>És un relat trepidant, que enganxa, i pertany a la categoria de llibres de “jo hi vaig ser”. Escrit pel primer detingut de Terra Lliure, és eminentment un relat en clau política, i alguns temes que hi són tractats, ho són per primera vegada.</p> <p>Així, per primera vegada es fan públics els documents contraposats que es van discutir a la I Assemblea de Terra Lliure</p> <p>Per tot això, la seva lectura és aconsellable pels bons coneixedors d’aquesta història que vulguin aprofundir en el seu coneixement.I pel que fa als recentment incorporats a l’independentisme d’esquerres, la lectura del llibre els permetrà conèixer de primera mà els seus orígens.</p>
CONSULTA CONDICIONS DE DISTRIBUCIÓ!ENVIAMENTS GRATUÏTS A PARTIR DE 60€FES-TE VÍRICA I DONA SUPORT AL PROJECTE APROFITA ARA PER REALITZAR LA TEVA COMANDA
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita
Editorial
Distribuïdora
Legal
© Creative Commons. • Desenvolupament de Coma Comunicación Creativa per Edita