Liberación nacional

  • <p><em>Catalunya, one nation, two states. Un estudi etnogr&agrave;fic de la resist&egrave;ncia no violenta a l&rsquo;assimilaci&oacute;</em>, &eacute;s un llibre d&rsquo;Alexander Alland Jr. i Sonia Alland que recull una recerca etnogr&agrave;fica feta a la Catalunya Nord, durant 10 anys, sobre la resist&egrave;ncia pac&iacute;fica de la gent a l&rsquo;assimilaci&oacute; cultural, a banda i banda de la frontera.</p> <p>Per les seves p&agrave;gines desfilen&nbsp;centenars de situacions que ens ajuden a comprendre&nbsp;com les persones estipulen la seva identitat, a favor&nbsp;o en contra d&rsquo;idees, realitats i somnis. En poques&nbsp;paraules, no &eacute;s f&agrave;cil viure en catal&agrave; i sentir-se d&rsquo;una&nbsp;naci&oacute;, quan dos Estats m&eacute;s grans treballen per ofegar&nbsp;la realitat cultural i social d&rsquo;un grapat d&rsquo;homes i dones.</p> <p>En paral&middot;lel, els autors afegeixen tot un seguit de&nbsp;l&uacute;cides reflexions sobre aquest rac&oacute; de m&oacute;n, i les&nbsp;comparen amb d&rsquo;altres llocs amb problem&agrave;tiques semblants. Reflexions, en tot cas, que s&oacute;n actuals,&nbsp;per&ograve; que falquen les seves arrels en un passat&nbsp;complex. La Catalunya Nord vindria a ser el laboratori&nbsp;on comprovar l&rsquo;anorreament cultural i social que es&nbsp;practica en diverses parts del m&oacute;n.</p> <p>Al llibre trobareu el tractament acurat de la hist&ograve;ria&nbsp;catalana, la Nova Can&ccedil;&oacute;, la llengua, els costums, la&nbsp;vida quotidiana, la pol&iacute;tica i l&rsquo;esport, el batec social, el&nbsp;tremp de l&rsquo;activisme cultural, els vaivens econ&ograve;mics,&nbsp;fins i tot l&rsquo;oblit institucional d&rsquo;una realitat que pugna per no desapar&egrave;ixer.</p> <p>L&rsquo;historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte n&rsquo;ha fet el pr&ograve;leg; i la traducci&oacute; va a c&agrave;rrec de l&rsquo;antrop&ograve;loga Laura Card&uacute;s i Font.</p>
  • <p>Malgrat existir des de l&rsquo;any 1987 i disposar ja d&rsquo;una llarga traject&ograve;ria pol&iacute;tica, no fou fins a la irrupci&oacute; als principals mitjans de comunicaci&oacute; del pa&iacute;s el maig de 2007, amb l&rsquo;obtenci&oacute; d&rsquo;unes desenes d&rsquo;actes de regidor, i quatre anys m&eacute;s tard amb la seva consolidaci&oacute; en obtenir-ne un centenar, que la sigla CUP aparegu&eacute; amb for&ccedil;a en l&rsquo;escenari pol&iacute;tic i medi&agrave;tic del pa&iacute;s.</p> <p>Per&ograve;, qu&egrave; &eacute;s la Candidatura d&rsquo;Unitat Popular i quin &eacute;s l&rsquo;espai pol&iacute;tic que representa, m&eacute;s enll&agrave; dels t&ograve;pics i de les an&agrave;lisis simplistes que sovint s&rsquo;utilitzen per classificar-la? Quins s&oacute;n els fonaments en els quals se&rsquo;n sustenta el corpus ideol&ograve;gic i quina n&rsquo;ha estat l&rsquo;evoluci&oacute; al llarg de la seva exist&egrave;ncia?</p> <p>Unitat Popular. La construcci&oacute; de la CUP i l&rsquo;independentisme d&rsquo;esquerres intenta respondre aquestes q&uuml;estions i repassar els moments m&eacute;s importants en la vida d&rsquo;aquesta organitzaci&oacute; pol&iacute;tica i de l&rsquo;independentisme d&rsquo;esquerres modern al conjunt dels Pa&iuml;sos Catalans. A m&eacute;s, tamb&eacute; pret&eacute;n ser un instrument valu&oacute;s per con&egrave;ixer, de primera m&agrave;, qu&egrave; ha dut aquesta for&ccedil;a a convertir-se, sens cap mena de dubte, en una de les m&eacute;s puixants, arrelades i il&middot;lusionants de la realitat pol&iacute;tica catalana.</p>
  • <p>A les acaballes del franquisme, un grup de joves catalanistes i revolucionaris van fundar el Partit Socialista d&rsquo;Alliberament Nacional dels Pa&iuml;sos Catalans (PSAN). Un partit que es va estendre arreu dels Pa&iuml;sos Catalans i que va ser el referent de l&rsquo;independentisme catal&agrave; durant tota una d&egrave;cada. Un partit en el qual es van emmirallar moltes altres organitzacions que han vingut m&eacute;s tard.</p> <p>A trav&eacute;s del llibre de Roger Buch es pot resseguir el periple viscut pel PSAN, nascut en temps de gran agitaci&oacute; pol&iacute;tica i que ha esdevingut un dels partits m&eacute;s emblem&agrave;tics de la tortuosa hist&ograve;ria de d&rsquo;independentisme catal&agrave;. Un partit que, si b&eacute; no va aconseguir els seus objectius, va marcar tota una generaci&oacute; de militants.</p> <p>Per&ograve;, per qu&egrave; no es va poder consolidar el PSAN? Qu&egrave; resta avui d&rsquo;aquella &laquo;Independ&egrave;ncia, Socialisme i Pa&iuml;sos Catalans&raquo; que proclamava? Roger Buch ens explica les claus dels &egrave;xits i els fracassos del PSAN i l&rsquo;evoluci&oacute; pol&iacute;tica posterior dels militants i dirigents.</p>
  • <p><em>Terra Lliure: punt de partida (1979-1995)</em>. Una biografia autoritzada &eacute;s obra de quatre protagonistes de l&rsquo;experi&egrave;ncia clandestina que va col&middot;locar l&rsquo;independentisme pol&iacute;tic catal&agrave; a la palestra. Els quatres autors van formar part d&rsquo;aquesta organitzaci&oacute; armada en diferents etapes, com desenes d&rsquo;altres persones, amb l&rsquo;objectiu de dinamitzar i clarificar un moviment pol&iacute;tic perseguit i marginat durant els anys de l&rsquo;anomenada Transici&oacute;.<br /> <br /> No es tracta d&rsquo;un llibre de batalletes. Ni es tracta tampoc d&rsquo;un assaig pol&iacute;tic ni d&rsquo;un conjunt de mem&ograve;ries.&nbsp;<em>Terra Lliure: punt de partida (1979-1995)</em>&nbsp;aporta noves informacions, moltes de desconegudes, sobre l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;aquesta organitzaci&oacute; armada i una an&agrave;lisi dels seus errors i dels seus encerts. Per&ograve; l&rsquo;interessant d&rsquo;aquesta biografia pol&iacute;tica &eacute;s, amb tota certesa, el fet que per primer cop s&rsquo;explica des de dins la hist&ograve;ria Terra Lliure i la relaci&oacute; amb el moviment independentista durant totes les seves etapes.</p>
  • <p>En aquesta magna obra, Francesc Serra rescata de l&rsquo;anonimat els veritables herois del 1714, els quals, amb noms i cognoms, ens parlen de com varen lluitar en una guerra decisiva per al futur de la naci&oacute;. Un conflicte en qu&egrave; els catalans, abandonats per les pot&egrave;ncies internacionals, varen continuar sols la lluita, conscients del que comportaria la rendici&oacute;.</p> <p>L&rsquo;historiador Francesc Serra, especialista en aquest per&iacute;ode, ens presenta el resultat de les seves darreres investigacions, amb moltes informacions encara in&egrave;dites. M&eacute;s d&rsquo;un centenar de biografies dels lluitadors per les llibertats nacionals en contra de la pol&iacute;tica centralitzadora de Felip V, el primer Borb&oacute; de la Monarquia Hisp&agrave;nica. Per les p&agrave;gines del llibre desfilen vides extraordin&agrave;ries, algunes de patriotes que el temps havia relegat a l&rsquo;oblit.</p> <p>L&rsquo;obra dignifica la mem&ograve;ria de tots aquells catalans que fa 300 anys varen lluitar per defensar les llibertats del pa&iacute;s. Tres segles despr&eacute;s, encara en plena ofensiva contra la naci&oacute; catalana pels hereus dels que varen voler esborrar Catalunya del mapa, cal tenir ben present la perseveran&ccedil;a i l&rsquo;esfor&ccedil; de tots aquests herois del 1714 que varen defensar Catalunya fins a les &uacute;ltimes conseq&uuml;&egrave;ncies.</p>
  • <p><em>L&rsquo;Estat ecol&ograve;gic</em> &eacute;s una aportaci&oacute; innovadora al pensament catalanista contemporani. Si la reivindicaci&oacute; d&rsquo;un Estat propi &eacute;s ja avui una posici&oacute; majorit&agrave;ria de la nostra societat civil, el debat democr&agrave;tic se situa ara en les caracter&iacute;stiques que ha de tenir aquest Estat per superar un model econ&ograve;mic i de desenvolupament que ens ha portat a l&rsquo;atzucac i del qual se&rsquo;ns expliquen els antecedents.</p> <p>L&rsquo;assaig de Santi Vilanova arrela en la tradici&oacute; ecopacifista europea i en l&rsquo;anomenada economia ecol&ograve;gica per sortir de la crisi. M&eacute;s de trenta anys despr&eacute;s d&rsquo;haver escrit <em>L&rsquo;econacionalisme</em>, Vilanova ens ofereix una nova visi&oacute; al caliu de l&rsquo;Assemblea Nacional Catalana, de la qual &eacute;s un dels impulsors de la sectorial E3 per la Independ&egrave;ncia (ecologia, energia i entorn).</p> <p>Aquest llibre &eacute;s una resposta alternativa i mediterr&agrave;nia als estats militars i nuclearitzats, com l&rsquo;espanyol, que han dominat la societat industrial durant el segle XXI.</p>
  • <p>Aquest llibre explica la llarga lluita dels catalans, des del 1714, per assolir el reconeixement nacional i la independ&egrave;ncia. &Eacute;s la hist&ograve;ria de la nostra esperan&ccedil;a, tradu&iuml;da en accions que han obert les portes del pa&iacute;s a un futur en plenitud. Explica tamb&eacute; d&rsquo;una manera alhora rigorosa i planera all&ograve; que ha passat en els darrers trenta anys, durant els quals s&rsquo;ha consolidat el convenciment que ja no era possible una entesa de Catalunya amb Espanya. Explica aix&iacute; mateix les m&eacute;s recents agressions pol&iacute;tiques de qu&egrave; el poble catal&agrave; ha estat v&iacute;ctima per part dels governs espanyols i la resposta que hem donat a aquestes accions de viol&egrave;ncia institucional i pol&iacute;tica contra els trets identitaris, el benestar dels ciutadans i el dret d&rsquo;autodeterminaci&oacute; de Catalunya</p>
  • Rotxec

    24,00
    <p>En aquest llibre no hi trobareu una hist&ograve;ria general i raonada de l&rsquo;independentisme d&rsquo;esquerres.&nbsp; Nom&eacute;s tracta dels primers anys d&rsquo;aquesta hist&ograve;ria; i a m&eacute;s a m&eacute;s, es limita als aspectes i q&uuml;estions amb els quals l&rsquo;autor discrepa d&rsquo;altres opinions que s&rsquo;han expressat &mdash;o deixat d&rsquo;expressar&mdash; i que avui conformen el relat [can&ograve;nic] que ja coneixem.&nbsp; Tanmateix, el llibre no pret&eacute;n omplir cap buit, per&ograve; s&iacute; completar aquest trencaclosques que &eacute;s la hist&ograve;ria de l&rsquo;independentisme combatiu i revolucionari, de la qual encara no s&rsquo;ha escrit la darrera paraula.</p> <p>&Eacute;s un relat trepidant, que enganxa, i pertany a la categoria de llibres de &ldquo;jo hi vaig ser&rdquo;.&nbsp; Escrit pel primer detingut de Terra Lliure, &eacute;s eminentment un relat en clau pol&iacute;tica, i alguns temes que hi s&oacute;n tractats, ho s&oacute;n per primera vegada.</p> <p>Aix&iacute;, per primera vegada es fan p&uacute;blics els documents contraposats que es van discutir a la I Assemblea de Terra Lliure</p> <p>Per tot aix&ograve;, la seva lectura &eacute;s aconsellable pels bons coneixedors d&rsquo;aquesta hist&ograve;ria que vulguin aprofundir en el seu coneixement.I pel que fa als recentment incorporats a l&rsquo;independentisme d&rsquo;esquerres, la lectura del llibre els permetr&agrave; con&egrave;ixer de primera m&agrave; els seus or&iacute;gens.</p>
  • <p>En los siglos XVI y XVII, cuando Irlanda fue conquistada por su vecina Inglaterra, el proletariado irland&eacute;s se convirti&oacute; inevitablemente en el principal motor de la lucha por la emancipaci&oacute;n nacional y social del pa&iacute;s. Por tanto, a partir del siglo XVIII, cualquier momento hist&oacute;rico adquiri&oacute; una filosof&iacute;a populista, socialdem&oacute;crata o socialista. En el proceso de explicar dicha din&aacute;mica, fui consciente de que no pod&iacute;a tratar muchos aspectos del desarrollo de la clase obrera con toda la profundidad que me hubiera gustado. Aspectos como los movimientos revolucionarios agr&iacute;colas del siglo XVIII, el desarrollo de comunas en el siglo XIX, el nacimiento de los s&oacute;viets irlandeses durante la guerra de Independencia (1919-21) y la lucha filos&oacute;fica entre el <i>tradeunionismo</i> y sindicalismo. El derecho de asociaci&oacute;n obrera no consigui&oacute; implantarse hasta veinte a&ntilde;os despu&eacute;s de que los sindicatos fuesen aceptados en Inglaterra.</p> <p>Desde 1922, momento en que logra la independencia de la mayor parte del territorio, Irlanda sigue siendo un pa&iacute;s dividido. Cuando Inglaterra no pudo seguir ejerciendo su viejo rol imperial en todo el pa&iacute;s, acept&oacute; un autogobierno para 26 de los 32 condados, pero conserv&oacute; el control sobre los 6 condados del nordeste. Esta &aacute;rea se denomin&oacute; err&oacute;neamente Irlanda del Norte, pues la mayor parte del territorio del norte de Irlanda est&aacute; en la Rep&uacute;blica de Irlanda, mal denominada Irlanda del Sur. Como la partici&oacute;n hab&iacute;a pasado por alto la voluntad, expresada pol&iacute;ticamente, de la inmensa mayor&iacute;a del pueblo irland&eacute;s, y se hab&iacute;a impuesto por medio de la fuerza militar, s&oacute;lo hab&iacute;a una manera de mantener el poder y de conservar ese territorio dentro del Reino Unido. Como se podr&aacute; ver en los cap&iacute;tulos m&aacute;s relevantes de este libro, la &uacute;nica manera de hacerlo fue la negaci&oacute;n de los derechos civiles de un tercio de la poblaci&oacute;n (o sea, los cat&oacute;licos que se identificasen con la causa nacionalista). El sectarismo religioso nunca fue la ra&iacute;z del problema en Irlanda del Norte, sino un s&iacute;ntoma c&iacute;nicamente utilizado por el Gobierno para mantener dividida a la poblaci&oacute;n.</p> <p>Incluso en nuestros d&iacute;as, mucha gente sigue sin entender que Irlanda del Norte formara parte del Reino Unido cuando, en la d&eacute;cada de 1960, all&iacute; no exist&iacute;a nada parecido al sistema de &ldquo;un hombre, un voto&rdquo;. Se reg&iacute;a por una legislaci&oacute;n (Specials Powers Act, Ley de Poderes Especiales) que habr&iacute;a despertado la admiraci&oacute;n de Adolf Hitler o del r&eacute;gimen del Apartheid sudafricano. En la d&eacute;cada de 1960, esa negaci&oacute;n de los derechos civiles, y la violenta represi&oacute;n del movimiento por los derechos civiles de Irlanda del Norte, fue la chispa que en 1969 desencaden&oacute; la erupci&oacute;n de la &ldquo;larga guerra&rdquo; en el Norte.<br /> Hoy d&iacute;a, tras d&eacute;cadas de derramamiento de sangre y a&ntilde;os de nefastas negociaciones y tensiones, se ha creado una nueva administraci&oacute;n en la que los derechos civiles est&aacute;n amparados por ley, y los representantes de todas las comunidades pueden ser elegidos y reunirse para decidir su futuro en el gobierno local. No todos lo aceptan como una v&iacute;a de futuro. Persisten la suspicacia y la malestar por parte de ambos bandos, y disidentes de ambos lados se han mostrado reacios al abandono de las balas y las bombas como forma de avanzar. Que una nueva v&iacute;a conduzca o no a la reunificaci&oacute;n pac&iacute;fica del pa&iacute;s y a una Irlanda unida como la existente antes de la partici&oacute;n de 1922, a&uacute;n est&aacute; por ver.</p>
  • <p>Aquest llibre explica com els Grups de Defensa de la Llengua (GDL) van aplicar a l&rsquo;activisme ling&uuml;&iacute;stic les teories i conceptes desenvolupats o creats pel conegut socioling&uuml;ista valenci&agrave; Llu&iacute;s Vicent Aracil. S&rsquo;hi analitzen i comparen diversos textos produ&iuml;ts per aquest autor amb els que van produir els GDL, aix&iacute; com amb les declaracions, fetes en exclusiva, per testimonis i protagonistes d&rsquo;aquella &egrave;poca (N&uacute;ria Camps, Carles Castellanos, Josepa Huguet, Bernat Joan, Teresa Marb&agrave; i Blanca Serra), les quals es reprodueixen &iacute;ntegrament a l&rsquo;apartat d&rsquo;annexos.</p> <p>La relaci&oacute; dels GDL i la socioling&uuml;&iacute;stica cr&iacute;tica amb les teories aracilianes constitueix un exemple molt clar d&rsquo;aprofitament i aplicaci&oacute; d&rsquo;un corpus te&ograve;ric a l&rsquo;objectiu de capgirar la subordinaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica d&rsquo;una naci&oacute; sense Estat, unint pensament i acci&oacute;, socioling&uuml;&iacute;stica araciliana i voluntat de mobilitzaci&oacute;.</p> <p>L&rsquo;acci&oacute; dels GDL es proposava conscienciar el poble catal&agrave; de la necessitat de reivindicar la llengua en tots els &agrave;mbits d&rsquo;&uacute;s, a difer&egrave;ncia de la Crida (organitzaci&oacute; que els era coet&agrave;nia i que va tenir molt m&eacute;s ress&ograve; medi&agrave;tic), que feia una reivindicaci&oacute; m&eacute;s propera als postulats dels estaments oficials. Tal com remarca Blanca Serra a l&rsquo;entrevista, els GDL van pretendre canviar la realitat, trencar el pacte de silenci establert durant la Transici&oacute;, mitjan&ccedil;ant el qual la llengua catalana havia de continuar subordinada socialment en els aspectes fonamentals.</p> <p>El llibre permet entendre per qu&egrave; el llegat dels GDL va fructificar als anys 90 amb la superaci&oacute;, dins la societat catalana, del discurs biling&uuml;ista oficial de l&rsquo;autonomisme.</p> <p>En uns moments convulsos com els actuals, en qu&egrave; la llengua catalana rep atacs frontals en les diverses zones del territori nacional &mdash;incloent-hi la Catalunya estricta&mdash; i en qu&egrave;, per altra banda, es produeix una revifalla de l&rsquo;independentisme, escau revisitar les activitats dels GDL i la socioling&uuml;&iacute;stica cr&iacute;tica, i fer pal&egrave;s el servei que van fer a la llengua i la naci&oacute; catalanes en els moments incerts de despr&eacute;s del franquisme.</p>
  • <p>No tots els mal v&eacute;nen d&rsquo;Almansa. Els Pa&iuml;sos Catalans com a projecte nacional han tingut al llarg de la hist&ograve;ria moments de major i menor efervesc&egrave;ncia per a les diferents cultures pol&iacute;tiques nacionalistes. En ple proc&eacute;s sobiranista obert a Catalunya, conceptes com territorialitat, naci&oacute;, ritmes, subjecte pol&iacute;tic, confederaci&oacute; i federalisme, entre d&rsquo;altres, estan a l&rsquo;ordre del dia en el discurs independentista tradicional i nouvingut.</p> <p>En aquest sentit, l&rsquo;autor del llibre pret&eacute;n analitzar l&rsquo;evoluci&oacute; hist&ograve;rica de la idea dels Pa&iuml;sos Catalans, els elements que ens porten a afirmar que s&oacute;n una sola o diverses nacions i la viabilitat de crear un mateix projecte pol&iacute;tic des de la diversitat, l&rsquo;heterogene&iuml;tat i el realisme que els tempos pol&iacute;tics dels diferents territoris marquen.</p> <p>En definitiva, <em>No tots els mals v&eacute;nen d&rsquo;Almansa</em> pret&eacute;n mantenir viu el debat sobre els Pa&iuml;sos Catalans, des d&rsquo;una visi&oacute; oberta i cr&iacute;tica, per donar eines als defensors del projecte davant d&rsquo;un creixent independentisme i nacionalisme als diferents territoris que, d&rsquo;una manera o altra, no contempla la construcci&oacute; nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Ma&oacute;.</p>
  • <p>La independ&egrave;ncia pol&iacute;tica de Catalunya &eacute;s condici&oacute; necess&agrave;ria per&ograve; no suficient per construir un pa&iacute;s just, democr&agrave;tic i sostenible. Necessitem aplicar el dret a decidir que, com tot poble, ens correspon, a tots els dominis de la vida col&middot;lectiva, incloent-hi l&rsquo;economia. La hist&ograve;ria demostra que molts pobles que s&rsquo;han dotat d&rsquo;estats independents no han pogut disposar lliurement dels seus recursos, sin&oacute; que han continuat al servei d&rsquo;altres estats o de les elits. Si volem ser un poble lliure, no podem limitar el proc&eacute;s de decisi&oacute; col&middot;lectiva a la independ&egrave;ncia pol&iacute;tica; necessitem tamb&eacute; posar l&rsquo;economia al servei de les nostres necessitats. Perqu&egrave; sense sobirania econ&ograve;mica no hi haur&agrave; mai veritable sobirania pol&iacute;tica.</p> <p>El nou model socioecon&ograve;mic de la futura Rep&uacute;blica Catalana ha d&rsquo;estar guiat per valors com la cooperaci&oacute;, la qualitat de vida, la sostenibilitat, l&rsquo;equitat i la participaci&oacute;. Tots ells es troben en el nucli del que anomenem economia social i solid&agrave;ria, una economia que &eacute;s democr&agrave;tica, que arrela al territori i que sorgeix de l&rsquo;autoorganitzaci&oacute; de la societat civil, precisament les mateixes bases que sostenen qualsevol proc&eacute;s d&rsquo;alliberament nacional.</p> <p>Aquest llibre explora les relacions entre emancipaci&oacute; nacional i economia solid&agrave;ria, i formula un conjunt de propostes per a la futura organitzaci&oacute; socioecon&ograve;mica de la Catalunya independent. Tenim davant nostre un gran repte: saber aprofitar tota l&rsquo;energia col&middot;lectiva que genera el proc&eacute;s independentista per reconstruir la societat catalana sobre fonaments m&eacute;s democr&agrave;tics, equitatius, solidaris i sostenibles.</p> <p>Els autors son cooperativistes i membres de la Xarxa d&acute;Economia Solid&agrave;ria<i>.</i></p>
  • <p>Inscrit en la mem&ograve;ria amb les lletres del vent&hellip; S&oacute;n uns versos&nbsp;del poeta &Agrave;lvar Valls escri ts el 1977 en r&egrave;gim d&rsquo;incomunicaci&oacute; a la cinquena galeria de la pres&oacute; Model i, per tant, apresos de mem&ograve;ria,&nbsp;donada la impossibilitat de comptar amb paper i llapis.</p> <p>Aquest recull d&rsquo;articles remet a una mem&ograve;ria m&eacute;s viscuda&nbsp;que escrita, una mem&ograve;ria de ven&ccedil;uts i d&rsquo;obstinats. Mem&ograve;ria hist&ograve;rica,&nbsp;mem&ograve;ria sentimental i mem&ograve;ria de combat. I dif&iacute;cilment&nbsp;podrem discernir en aquestes p&agrave;gines la funci&oacute; de l&rsquo;historiador&nbsp;del viatge vital com a home, ni escindir el seu paper militant del&nbsp;seu pas pel temps com a persona, com a company, camarada, familiar&nbsp;o saludat.</p> <p>L&rsquo;autor evoca o recupera la vida de lluitadors i lluitadores&nbsp;de l&rsquo;independentisme catal&agrave;, explica moments transcendentals&nbsp;d&rsquo;aquest moviment pol&iacute;tic, o n&rsquo;analitza els encerts i les&nbsp;marrades. A ell li devem el rescat de l&rsquo;oblit de molts dels protagonistes&nbsp;de la nostra hist&ograve;ria petita: Josep Tramunt, Mag&iacute; Colet,&nbsp;Joan Layret, Jaume Fortuny, Esteve Albert i Corp, Ocatavi Viladrosa,&nbsp;Mait Carrasco, Ramon Subirats, Josep de Calassan&ccedil; Serra<br /> &ldquo;Cala&rdquo;, etc&egrave;tera.</p> <p>Tanmateix, no es tracta d&rsquo;una compilaci&oacute; de semblances i notes&nbsp;obitu&agrave;ries. Inscrit en la mem&ograve;ria hist&ograve;rica, obra d&rsquo;un inusual&nbsp;intel&middot;lectual-militant, aporta grans dosis d&rsquo;an&agrave;lisi, experi&egrave;ncia i&nbsp;interpretaci&oacute; d&rsquo;una important part de la hist&ograve;ria nacional, v&agrave;lides&nbsp;com les claus que ens obren tots els panys.</p>
  • <p>La rebeli&oacute;n catalana de 1640 fue un acontecimiento capital en la Europa del siglo XVII. Sus antecedentes y sus causas &ndash;uno de los ejes de este magistral y cl&aacute;sico estudio&ndash; iluminan extraordinariamente la cuesti&oacute;n, largamente debatida, de la decadencia de Espa&ntilde;a.</p> <p>John H. Elliott perfila con trazo firme el progresivo deterioro de las relaciones entre el Principado de Catalu&ntilde;a y el gobierno de la monarqu&iacute;a en Madrid a lo largo de la primera mitad del siglo XVII. De la feroz represi&oacute;n del bandolerismo catal&aacute;n a la presi&oacute;n que supon&iacute;an las nuevas pol&iacute;ticas centralizadoras de Olivares, la tensi&oacute;n creciente acab&oacute; desembocando en una rebeli&oacute;n que, en &uacute;ltima instancia, desempe&ntilde;&oacute; un papel crucial en el declive espa&ntilde;ol. Investigaci&oacute;n ejemplar y obra fundamental, <em>La rebeli&oacute;n de los catalanes</em> no solo es una lectura esencial para comprender las razones del declive espa&ntilde;ol sino que constituye, igualmente, un caso paradigm&aacute;tico de la lucha perenne entre las libertades regionales y las necesidades de los gobiernos centrales.</p> <div>La presente edici&oacute;n ha sido revisada en su totalidad e incluye, adem&aacute;s, un nuevo pr&oacute;logo del autor y un estudio de los profesores Pablo Fern&aacute;ndez Albaladejo y Julio Pardos Mart&iacute;nez sobre la obra e influencia de J. H. Elliott.</div>
  • <p>Charles Taylor, profesor titular de filosof&iacute;a y ciencias pol&iacute;ticas de la Universidad de McGill, es ampliamente conocido po sus aportaciones en una amplia gama de materias: filosof&iacute;a de la psicolog&iacute;a y el lenguaje, epistemolog&iacute;a de las ciencias humanas, estudio del pensamietno alem&aacute;s desde el siglo <span class="caps">XVIII</span> hasta nuestros d&iacute;as, interpretaci&oacute;n de la civilizaci&oacute;n moderna y desarrollo de una filosof&iacute;a pol&iacute;tica original.</p> <p>En esta obra se recogen sus trabajos m&aacute;s importantes sobre el federalismo y el nacionalismo en Canad&aacute;, analizando las complejas y conflictivas relaciones entre el Quebec franc&eacute;s y el Canad&aacute; ingl&eacute;s y exponiendo las bases de un modelo de sociedad que trate de respetar las exigencias de lo que &eacute;l llama &ldquo;diversidad profunda&rdquo;</p> <p>Adem&aacute;s, como se&ntilde;ala Javier de Lucas, Taylor plantea dos hilos conductores que atraviesan el libro: la prioridad de pensar a fondo el pluralismo como elemento de legitimiidad democr&aacute;tica y la importancia del disenso.</p> <p>El conocimiento de estas reflexiones puede ser de gran utilidad en un momento como el actual en el que el marco jur&iacute;dico-pol&iacute;tico est&aacute; cuestionado como modelo satisfactorio para encajar la plurinacionalidad del estado espa&ntilde;ol.</p>
  • <p>Aquest llibre recull les mom&ograve;ries de milit&agrave;ncia, pres&oacute; i exili d'&Agrave;lvar Valls, que a la d&egrave;cada de 1970 va ser un independentista enquadrat primer al Front Nacional de Catalunya i despr&eacute;s a l'organitaci&oacute; militar EPOCA. </p> <p>Seguint el fil autobiogr&agrave;fic de l'autor, se'ns fan presents, narratas per un tetimoni de primera m&agrave;, els convulsos anys del final del franquisme i el comen&ccedil;ament de la transici&oacute;, l'acci&oacute; unit&agrave;ria dels partits democr&agrave;tics clandestins i la lluita particular de l'independentisme, el pas de l'acci&oacute; pol&iacute;tica a la lluita armada, la quotidianitat dels militants armats alliberats, la detenci&oacute; i l'empresonament de l'autor i, m&eacute;s tard, el seu llarg exili de vint anys, primer a Par&iacute;s i despr&eacute;s a Andorra. </p>
  • <p>La gran pregunta que ens formulen els autors &eacute;s la seg&uuml;ent: &laquo;D&rsquo;acord, &eacute;s possible que assolim una Catalunya independent. Per&ograve; a partir d&rsquo;aquell dia, de qu&egrave; omplirem aquest fastu&oacute;s futur?&raquo; (...) <br /> Tradici&oacute; i Llibertat &eacute;s una gran aportaci&oacute; a aquest futur col&bull;lectiu perqu&egrave;, per sobre de totes les condicions necess&agrave;ries, a una Naci&oacute; que vol construir-se li cal un requisit suprem, previ a tots els altres: pensar-se (...) <br /> Vet aqu&iacute; la clau de volta, la profunda originalitat de Tradici&oacute; i Llibertat: una invocaci&oacute; a tots els elements no materials que envolten el proc&eacute;s sobiranista. <br /> <br /> Del pr&ograve;leg d&rsquo;Albert S&agrave;nchez Pi&ntilde;ol </p> <p>&nbsp;</p>
  • <p>De la irrupci&oacute; d&rsquo;ETA fins al cessament de la seva activitat armada, passant pel naixement de Sortu, l&rsquo;Esquerra Abertzale ha tingut el poder d&rsquo;influ&egrave;ncia per instal&middot;lar en l&rsquo;agenda espanyola un conflicte nacional de manera permanent. &Eacute;s l&rsquo;&egrave;xit de tot un moviment amb una particular forma d&rsquo;organitzar-se, i d&rsquo;una ideologia, unes pr&agrave;ctiques pol&iacute;tiques i uns objectius que s&oacute;n una refer&egrave;ncia per a moviments d&rsquo;arreu del m&oacute;n.</p> <p>El treball que teniu a les mans parla d&rsquo;aquest fenomen i de la seva capacitat per connectar amb una part important de la ciutadania basca desplegant un discurs i unes pr&agrave;ctiques ben allunyades de la pol&iacute;tica tradicional. A partir del relat de dirigents i de militants de base es descriu la traject&ograve;ria hist&ograve;rica, estrat&egrave;gica i vital de l&rsquo;Esquerra Abertzale.</p> <p>De l&rsquo;Esquerra Abertzale se n&rsquo;ha parlat molt. Sovint, a causa de l&rsquo;ombra que de manera constant ETA ha projectat sobre ella. Ens referim a la presumpta relaci&oacute; i/o coordinaci&oacute; entre ETA i l&rsquo;Esquerra Abertzale civil, un vincle que no &eacute;s f&agrave;cil d&rsquo;escatir completament. La clandestinitat dels seus activistes, els interessos amagats o declarats de mitjans de comunicaci&oacute; i de partits pol&iacute;tics, la desinformaci&oacute; i el context pol&iacute;tic &ndash;sempre cruel&ndash;, no ajuden a treure&rsquo;n del tot l&rsquo;entrellat. Parlem d&rsquo;un espai sociopol&iacute;tic divers i m&uacute;ltiple. ETA &eacute;s Esquerra Abertzale, per&ograve; no tota l&rsquo;Esquerra Abertzale &eacute;s ETA.</p> <p>Aquest llibre demostra que nom&eacute;s es pot entendre l&rsquo;Esquerra Abertzale si s&rsquo;estudia de forma din&agrave;mica, tenint en compte la relaci&oacute; i les interconnexions que es donen entre tots aquests grups i els seus discursos, i tamb&eacute; els fets hist&ograve;rics que ha viscut. Aquesta radiografia de l&rsquo;Esquerra Abertzale. S&rsquo;ha escrit a vuit mans, combinant l&rsquo;aportaci&oacute; acad&egrave;mica amb la periodistica.</p>
  • <p>L&rsquo;objectiu d&rsquo;aquesta introducci&oacute; a la hist&ograve;ria dels Pa&iuml;sos Catalans &eacute;s oferir uns elements per a endinsar-se en el coneixement de la formaci&oacute; i el desenvolupament de la naci&oacute; catalana, descrivint-ne les estructures socials i intentant sempre d&rsquo;analitzar els fets des d&rsquo;un enfocament global.</p> <div> <p>L&rsquo;obra &eacute;s una interpretaci&oacute; concreta de la hist&ograve;ria esdevinguda als Pa&iuml;sos Catalans, des dels temps dels primers pobladors fins a l&rsquo;&egrave;poca contempor&agrave;nia, i en cada cap&iacute;tol no s&rsquo;ha volgut pas amagar l&rsquo;orientaci&oacute; que inspira els autors. Com &eacute;s prou sabut, tota hist&ograve;ria respon a una orientaci&oacute; ideol&ograve;gica ben determinada, per molt que es vulgui&nbsp;disfressar aquest inevitable alineament. Aix&iacute; doncs, tota interpretaci&oacute; hist&ograve;rica, tota selecci&oacute; i ordenaci&oacute; de fets, t&eacute; relaci&oacute; amb una visi&oacute; social determinada.</p> <p>Els autors de l&rsquo;obra han procurat sempre de mantenir-se en un nivell de rigor m&agrave;xim en la descripci&oacute; dels fets passats, i alhora no han volgut mai reduir la seva tasca a una simple enumeraci&oacute;. Conscientment, han volgut avan&ccedil;ar en el cam&iacute; de fer una introducci&oacute; a una hist&ograve;ria nacional i popular i, en aquest sentit, hi destaquen aquells factors que donen testimoniatge d&rsquo;una continu&iuml;tat del nostre pa&iacute;s, i d&rsquo;aspectes d&rsquo;una unitat nacional, aix&iacute; com de la resist&egrave;ncia popular a la submissi&oacute;.</p> </div>
  • <p>El modelo territorial es un problema hist&oacute;ricamente no resuelto ni siquiera en la Transici&oacute;n. La voluntad de la mayor&iacute;a de la sociedad catalana de ejercer el derecho a decidir su futuro mediante una consulta no vinculante choca con las interpretaciones dominantes de la Constituci&oacute;n de 1978. Sin embargo, experiencias como las de Quebec y Escocia demuestran que es posible llegar a acuerdos para su reconocimiento legal, una vez agotadas las v&iacute;as de &ldquo;acomodo&rdquo; posible de esas realidades nacionales dentro de los estados de los que forman parte. Ese es el caso de Catalu&ntilde;a, sobre todo despu&eacute;s de la sentencia que adopt&oacute; el Tribunal Constitucional en julio de 2010 sobre el nuevo Estatut.<br /> <br /> En este libro se aborda una explicaci&oacute;n hist&oacute;rica de c&oacute;mo ha ido evolucionando la relaci&oacute;n entre el proceso de construcci&oacute;n del Estado espa&ntilde;ol y la progresiva formaci&oacute;n de una identidad nacional catalana, hasta llegar al momento actual de conflicto abierto. Se analizan tambi&eacute;n las posiciones de los principales actores pol&iacute;ticos y sociales al respecto, as&iacute; como los factores que ayudan a entender el ascenso de un movimiento soberanista-independentista plural y transversal catal&aacute;n en el marco de la actual crisis del r&eacute;gimen pol&iacute;tico espa&ntilde;ol.</p>
  • Procés

    12,00
    <p><em>PROC&Eacute;S</em> &eacute;s el primer Dossier CR&Iacute;TIC. Una revista de 100 p&agrave;gines dedicada al proc&eacute;s sobiranista, amb reportatges, entrevistes, articles d&rsquo;opini&oacute; i tamb&eacute; un c&ograve;mic sobre la hist&ograve;ria de l&rsquo;independentisme.<img border="0" width="1" height="1" alt="" src="https://www.paypalobjects.com/es_ES/i/scr/pixel.gif" /></p> <p>&middot; Els perqu&egrave;s de tot plegat <br /> &middot; L'&uacute;ltima lluita dels altres catalans<br /> &middot; Tamb&eacute; &eacute;s la butxaca<br /> &middot; Una revoluci&oacute; a l'esquerra<br /> &middot; El proc&eacute;s i la transformaci&oacute; social<br /> &middot; El tsunami pol&iacute;tic de la consulta<br /> &middot; Diaris en proc&eacute;s<br /> &middot; L'&egrave;pica del &quot;melindrisme&quot;<br /> &middot; La burgesia escindida<br /> &middot; Arrels i raons del federalisme<br /> &middot; L'altra Espanya que es trenca<br /> &middot; Entrevistes amb: Antonio Ba&ntilde;os, &Iacute;&ntilde;igo Errej&oacute;n, Iolanda Fresnillo, Gemma Gald&oacute;n, M&ograve;nica Oltra, Arg&egrave;lia Queralt, Pere Rusi&ntilde;ol y Joan Manuel Tresserras</p>
  • <p>Aprofitant l&rsquo;experi&egrave;ncia de m&eacute;s de trenta anys de doc&egrave;ncia i direcci&oacute; en les escoles catalanes de Catalunya Nord, la Bressola, l&rsquo;autor explica les t&egrave;cniques pedag&ograve;giques i organitzatives emprades per aconseguir que els alumnes nord-catalans recuperin l&rsquo;&uacute;s normal d&rsquo;una llengua socialment gaireb&eacute; perduda.<br /> <br /> En un moment hist&ograve;ric en qu&egrave; a la Catalunya que encara dep&egrave;n de l&rsquo;Estat espanyol esperem grans canvis, ens &eacute;s imprescindible con&egrave;ixer i valorar degudament els resultats d&rsquo;&egrave;xit que s&rsquo;han fet en altres parts de la naci&oacute; per recuperar l&rsquo;&uacute;s espontani de la llengua catalana entre els infants. Perqu&egrave;, malgrat els enormes esfor&ccedil;os que aquests darrers trenta anys s&rsquo;han fet aqu&iacute; per aconseguir que la catalana sigui la llengua vehicular majorit&agrave;ria en l&rsquo;ensenyament, no hem aconseguit, ni de bon tros, que en la major part del territori sigui la llengua natural i espont&agrave;nia dels alumnes entre ells, la qual cosa ens acabaria abocant tard o d&rsquo;hora a una substituci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica en tota regla. La prova &eacute;s que el percentatge a Catalunya de persones que coneixen la llengua catalana no para de cr&eacute;ixer, per&ograve; en canvi el percentatge dels joves que l&rsquo;usen espont&agrave;niament no para de baixar.<br /> <br /> La verticalitat de diferents edats d&rsquo;alumnes dins de cada aula &eacute;s un dels punts determinants de l&rsquo;estrat&egrave;gia ling&uuml;&iacute;stica de l&rsquo;escola, ja que permet que el nen petit que inicia l&rsquo;escolaritzaci&oacute; vegi la llengua no nom&eacute;s com la llengua dels mestres, sin&oacute; tamb&eacute; com la llengua del grup de nens m&eacute;s grans on ell es voldr&agrave; integrar. A m&eacute;s a m&eacute;s, la idone&iuml;tat dels professors per fer la tasca d&rsquo;atenci&oacute; a la llengua &eacute;s indispensable per garantir-ne l&rsquo;&egrave;xit. Finalment, un cap&iacute;tol dedicat a la familiaritzaci&oacute; dels alumnes amb l&rsquo;ampli ventall dialectal catal&agrave; clou aquest text absolutament imprescindible en la nova etapa historicopol&iacute;tica catalana que tants desitgem encetar.</p>
  • <p>Anatomia d&rsquo;una ruptura. Espanya, Catalunya, 1975-2014. En els darrers anys hem viscut una efervesc&egrave;ncia pol&iacute;tica que ens ha condu&iuml;t a un punt de ruptura entre Catalunya i Espanya que podria concloure amb una separaci&oacute; poc amistosa. L&rsquo;autor indaga sobre els motius profunds que han portat bona part de la societat catalana a alimentar les files de l&rsquo;independentisme, i han obligat milions de residents catalans a desitjar la construcci&oacute; d&rsquo;un estat propi i a distanciar-se irreversiblement del regne d&rsquo;Espanya. Tot obviant explicacions simplistes d&rsquo;ordre econ&ograve;mic, pol&iacute;tic, hist&ograve;ric o cultural, la tesi de fons &eacute;s que s&oacute;n motius molt relacionats amb el passat recent els que han refor&ccedil;at aquesta decisi&oacute; col&middot;lectiva de trencar amb Espanya.</p> <p>L&rsquo;actual implosi&oacute; del r&egrave;gim de la Segona Restauraci&oacute; espanyola ha deixat al descobert una estructura estatal corcada, amarada de franquisme i involuci&oacute; pol&iacute;tica, social i nacional. El projecte reformador de la Transici&oacute;, que des de l&rsquo;inici mostrava les seves car&egrave;ncies, ha perm&egrave;s constatar que, davant la ruptura frustrada del 1975, els sectors m&eacute;s reaccionaris s&rsquo;han apropiat del relat espanyol. Paral&middot;lelament, d&egrave;cades de normalitat institucional en una Catalunya sociol&ograve;gicament antifranquista, pol&iacute;ticament democr&agrave;tica i nacionalment plural han anat desenvolupant el seu propi projecte nacional, creixentment allunyat de l&rsquo;Espanya mon&agrave;rquica, uniformista i autorit&agrave;ria. La crisi de les relacions entre Catalunya i Espanya de les darreres d&egrave;cades ha comportat un xoc de cultures pol&iacute;tiques, socials i nacionals. La independ&egrave;ncia representa la gran oportunitat de la ruptura pendent i definitiva.</p>
  • <p>&laquo;El treball de Marc Santasusana presenta, indubtablement, un inter&egrave;s transversal en diversos aspectes que afecten la hist&ograve;ria de Catalunya del segle XX: m&eacute;s enll&agrave; de la biografia pol&iacute;tica de Pere Curtiada -l'eix vertebrador del treball i s&iacute;ntesi de les diverses emancipacions-, ens ofereix la hist&ograve;ria d'un moviment obrer especialment bel&middot;ligerant i l'evoluci&oacute; del separatisme catal&agrave; m&eacute;s colpidor i combatiu durant els anys de la Rep&uacute;blica.<br /> Alhora s'endinsa dins la hist&ograve;ria local d'una localitat amb moltes peculiaritats, com fou Sitges, i en uns anys especialment convulsos, fins a penetrar obertament en la hist&ograve;ria de Catalunya. Pocs treballs com el de Marc Santasusana presenten una varietat d'objectes d'inter&egrave;s tan divers.&raquo;</p> <p>Pelai Pag&egrave;s i Blanch (Professor d&rsquo;hist&ograve;ria contempor&agrave;nia de la Universitat de Barcelona)</p>
  • <p>Des de la perspectiva del discurs dels catalanoparlants d'adopci&oacute;, <em>Amb Q de formatge</em> planteja arguments de mediaci&oacute; en una societat que encara arrosega prejudicis ling&uuml;&iacute;stics dels quals mereix alliberar-se. &Eacute;s un llibre sincer, assertiu i original que, tot explicat les experi&egrave;ncies i les reflexions de l'adopci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica de la seva autora, commou, fa pensar i aporta arguments en defensa de la diversitat ling&uuml;&iacute;stica. Amb un llenguatge i un to divulgatius &eacute;s, a m&eacute;s a m&eacute;s, un gran actiu i un bon argumentari en defensa de la inmersi&oacute; ling&uuml;&iacute;stica a totes les aules del nostre pa&iacute;s.</p>
  • <p>La m&eacute;s coneguda de les dites kurdes afirma que els kurds no tenen m&eacute;s amics que les muntanyes. I &eacute;s que no es pot trobar cap altra naci&oacute; que hagi estat tan amagada, ignorada i menyspreada.<br /> <br /> El Kurdistan &eacute;s la naci&oacute; sense estat m&eacute;s gran del m&oacute;n. El seu nom significa &lsquo;terra dels kurds&rsquo; i aquesta terra est&agrave; avui esquarterada entre els estats de Turquia, l&rsquo;Iran, l&rsquo;Iraq i S&iacute;ria.<br /> <br /> Avui coneixem el Kurdistan pels &uacute;ltims intents d&rsquo;acords de pau amb l&rsquo;Estat turc, i sobretot per la resist&egrave;ncia armada i heroica de les guerrilleres kurdes davant l&rsquo;aven&ccedil; del grup fonamentalista Estat Isl&agrave;mic a Koban&ecirc;.<br /> <br /> L&rsquo;obra Kurdistan. El poble del Sol, ens desgrana la hist&ograve;ria pol&iacute;tica d&rsquo;aquest poble, amb una introducci&oacute; sobre els seus or&iacute;gens hist&ograve;rics i la seva composici&oacute; &egrave;tnico-religiosa, i centrant-se en el per&iacute;ode contemporani i les seves m&uacute;ltiples lluites i revoltes contra els diferents estats que l&rsquo;han volgut fer desapar&egrave;ixer.</p>
  • <p>Amb les eleccions del 25 de novembre del 2012 la Candidatura d'Unitat Popular entrava al Parlament de Catalunya. Ho feia al primer intent, i despr&eacute;s d'haver descartat, en anteriors ocasions, la possibilitat de presentar-se a unes eleccions auton&ograve;miques. </p> <p>L'emoci&oacute; pels resultats no podia amagar la necessitat de l'organitzaci&oacute;, del moviment pol&iacute;tic al qual pertany i dels altres actors de l'Alternativa d'Esquerres de cercar una nova eina que fes possible planificar, controlar i decidir des de fora del Parlament la tasca dels tres diputats dins la cambra. Era important tractar les tasques institucionals amb rigor per&ograve; tamb&eacute; calia procurar que la din&agrave;mica parlament&agrave;ria -que ja s'intu&iuml;a fren&egrave;tica- no col&middot;laps&egrave;s els &ograve;rgans de debat pol&iacute;tic de la CUP.&nbsp;Per aix&ograve; sorgia el Grup d'Acci&oacute; Parlament&agrave;ria, el GAP. </p> <p>L'&egrave;xit dels resultats electorals, 126.000 i 3 diputats per la circumpscripci&oacute; de Barcelona, fou possible gr&agrave;cies al bagatge acumulat, a les legitimitats guanyades poble a poble, per&ograve; tamb&eacute; a una campanya electoral innovadora que va defugir dels par&agrave;metres convencionals i que esbudellava la CUP de dalt a baix: qu&egrave; era, qu&egrave; feia, qu&egrave; faria, com ho faria, quants serien, quant cobrarien, etc. Era la l&ograve;gica del codi obert de la CUP. Com aquest llibre, que vol ser, tamb&eacute;, un exercici de transpar&egrave;ncia. </p>
  • <p>El moviment nacional catal&agrave; es troba en un moment d&rsquo;efervesc&egrave;ncia i s&rsquo;enfronta a un futur dif&iacute;cil per&ograve; alhora esperan&ccedil;ador. I ho fa amb uns instruments d&rsquo;an&agrave;lisi escassos i ben sovint poc elaborats i amb unes orientacions estrat&egrave;giques vacil&middot;lants o contradict&ograve;ries, expressi&oacute; d&rsquo;una certa feblesa argumentativa.</p> <p><em>El fenomen nacional</em> vol aportar elements per a l&rsquo;an&agrave;lisi de la q&uuml;esti&oacute; nacional i per al tractament pol&iacute;tic del proc&eacute;s de construcci&oacute; dels Pa&iuml;sos Catalans. El present llibre t&eacute;, doncs, un objectiu ben delimitat: incidir en la conjuntura actual amb noves eines. Som conscients que actualment ens juguem bona part de les possibilitats de futur en el repte independentista, unes possibilitats que van lligades, des de la nostra perspectiva d&rsquo;an&agrave;lisi, a la conquesta de l'hegemonia de l'independentisme d'esquerres com a pr&agrave;ctica operativa al si del moviment popular catal&agrave;.</p>
  • <p>Secesionismo, independentismo, separatismo, nacionalismo sin Estado... Desde que, hace medio siglo, los estados de &Aacute;frica se independizaron de las metr&oacute;polis europeas, varios movimientos secesionistas han cuestionado la validez de sus fronteras. Este libro presenta trece casos muy diferentes que nos permiten reflexionar sobre la pluralidad y la complejidad de sentimientos nacionales en el continente africano: S&aacute;hara Occidental y Marruecos, tuaregs en N&iacute;ger, Casamance y Senegal, sur de Nigeria, Camer&uacute;n Meridional, Cabinda y Angola, Caprivi y Namibia, Barotseland y Zambia, Katanga y R.D. Congo, Ruwenzururu (Uganda y R.D. Congo), Sud&aacute;n Meridional, Somaliland y Eritrea.</p> <p>&iquest;Cu&aacute;les son los or&iacute;genes de las reivindicaciones independentistas? &iquest;Cu&aacute;les son las principales causas hist&oacute;ricas, pol&iacute;ticas, econ&oacute;micas y culturales que hacen que dichos conflictos sean tan duraderos? &iquest;C&oacute;mo se organizan dichos movimientos? &iquest;Cu&aacute;l es su situaci&oacute;n pol&iacute;tica en la actualidad? &iquest;Cu&aacute;l es el papel de las &eacute;lites locales y los l&iacute;deres religiosos en estos conflictos? &iquest;Y el de la di&aacute;spora? &iquest;Por qu&eacute;, a menudo, los acuerdos de paz entre ambos contendientes acaban siendo papel mojado? &iquest;Y c&oacute;mo vive el ciudadano de a pie esta situaci&oacute;n? &iquest;C&oacute;mo se avecina la situaci&oacute;n pol&iacute;tica en dichas zonas en un futuro inmediato?</p> <p>Varios investigadores de contrastada reputaci&oacute;n internacional responden a &eacute;stas y a muchas m&aacute;s cuestiones para confeccionar uno de los libros m&aacute;s s&oacute;lidos que se han publicado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os en Europa sobre el secesionismo en el &Aacute;frica actual.</p>
  • <p>L'edici&oacute; de qualsevol dels llibres que trobes en una biblioteca, un mercat de llibre vell, a casa d'un company... t&eacute; darrere una hist&ograve;ria, una ra&oacute; de ser; una trama feta de casualitats, complicitats, o d&egrave;ries. I els llibres publicats a l'entorn d'un espai pol&iacute;tic vilipendiat, escrits a contrap&egrave;l d'uns anys de ren&uacute;ncies i silencis, no en s&oacute;n una excepci&oacute;. M&eacute;s enll&agrave; de l'an&egrave;cdota, les publicacions s&oacute;n l'eina gr&agrave;cies a la qual la mem&ograve;ria no es perd, i el present torna a ser protagonista: sorgit del passat i anticipant el futur.<br /> <br /> A trav&eacute;s de la paraula escrita, Lletra per a la batalla proposa un viatge pels territoris oblidats de la mem&ograve;ria liter&agrave;ria de l'esquerra independentista en els quals prenen protagonisme els seus elements principals: llibres, autors, i editorials, per tal que aquesta part del patrimoni col&middot;lectiu que resta en situaci&oacute; d'aband&oacute; pugui ser integrada en el paisatge actual que ha contribu&iuml;t a edificar i serveixi per genenrar reflexi&oacute; i activitat en l'avui.</p>
  • <p><em>Manuel de Pedrolo i la naci&oacute; (1957-1982) </em>analitza la relaci&oacute; entre literatura i comprom&iacute;s intel&middot;lectual en la traject&ograve;ria Manuel de Pedrolo entre els anys cinquanta i vuitanta, un per&iacute;ode ben significatiu de presa de posicions. El per&iacute;ode que va entre el caient cap al darrer franquisme i la desclosa de la reforma postfranquista &eacute;s quan es construeix un nou relat oficialista &ndash;que encara campa amb prou desvergonyiment (els <em>m&eacute;dia </em>del r&egrave;gim &ldquo;obliden&rdquo; el que suposa deslegitimaci&oacute;) &ndash;sobre una dita 'transici&oacute; mod&egrave;lica' (<em>sic</em>) i les seves <em>conseq&uuml;&egrave;ncies</em>. Conseq&uuml;&egrave;ncies minoritzadores per repressives que Pedrolo definia amb un <em>altre</em> relat.</p> <p>&laquo;No podem sin&oacute; destacar &ndash;i recomanar, per tant&ndash;, aquesta arrodonida biografia politicoliter&agrave;ria de l&rsquo;autor de l&rsquo;Arany&oacute; que encerta a trobar una combinaci&oacute; adequada dels eixos literatura/vida nacional i context/ideologia. Havent contribu&iuml;t a rescatar, una vegada m&eacute;s, l&rsquo;obra d&rsquo;una altra destacada figura de la nostra postergada perif&egrave;ria nacional, Xavier Ferr&eacute; demostra que, respecte de Manuel de Pedrolo, tamb&eacute; des d&rsquo;un exili interior, en aquest cas literari, fou possible repensar les bases nacionals del nostre pa&iacute;s, amb qu&egrave; coadjuv&agrave; decisivament en temps tan dif&iacute;cils a la nostra perviv&egrave;ncia com a poble.&raquo;</p> <p>Extret del Pr&ograve;leg de Ferm&iacute; Rubiralta</p>
  • CUP

    22,00
    <p>Una primera aproximaci&oacute;n sobre las CUP, las Candidaturas de Unidad Popular, como concepto pol&iacute;tico operativo. Proyecto y propuesta de unidad popular como expresi&oacute;n de la voluntad de arraigo en la vida municipal. El primer libro donde hablan y se interpelan la historia, el presente y las alternativas de futuro de la expresi&oacute;n audaz y renovadora del municipalismo que ve, en la independencia y la transformaci&oacute;n social, los ejes inseparables de la lucha de las clases populares en los Pa&iacute;ses Catalanes. El primer libro donde afloran las contradicciones internas, los desaf&iacute;os y las convicciones, la teor&iacute;a y la pr&aacute;ctica pol&iacute;tica, los aspectos personales y la composici&oacute;n colectiva de una organizaci&oacute;n peque&ntilde;a pero considerada ya, por propios y extra&ntilde;os, como uno de los fen&oacute;menos m&aacute;s rompedores de la pol&iacute;tica catalana de los &uacute;ltimos a&ntilde;os.</p> <p>De Josep Fontana a F&egrave;lix Riera, de Montserrat Tura a Ramon Tremosa, de Llu&iacute;s Cabrera a Eva Serra, de Xavier Bru de Sala a Gemma Calvet, de Salvador Card&uacute;s a Joan Subirats, e incluso Arnaldo Otegi, el trabajo de David Fern&agrave;ndez y Juli&agrave; de J&ograve;dar recoge hasta ochenta opiniones y un an&aacute;lisis preciso sobre la fuerza emergente de las elecciones municipales de 2011 y 2015, y de las auton&oacute;micas de 2012 y 2015 en Catalu&ntilde;a.</p>
  • <p>El conflicte basc ha estat un objecte d&rsquo;estudi for&ccedil;a silenciat i manipulat, ja que darrere d&rsquo;aquest sempre ens hem trobat un munt d&rsquo;interessos partidistes. Les lectures de confrontaci&oacute; en termes de derrota o vict&ograve;ria deixen de costat altres elements molt importants per a construir la hist&ograve;ria del que va passar en l&rsquo;&uacute;ltima p&agrave;gina del conflicte armat. En aquest treball no sols es pret&eacute;n assolir el relat de l&rsquo;enfrontament i la conseg&uuml;ent viol&egrave;ncia, sin&oacute; que m&eacute;s b&eacute; se centra en com va ser possible resoldre la confrontaci&oacute; armada i continuar amb la via pol&iacute;tica.</p> <p>Quins van ser els elements principals que van possibilitar la fi del conflicte armat a Euskal Herria i qu&egrave; els feia diferents dels altres intents d&rsquo;assolir la pau? Quines s&oacute;n les motivacions que faran n&agrave;ixer en l&rsquo;Esquerra Abertzale diverses reflexions sobre el menester d&rsquo;un canvi d&rsquo;estrat&egrave;gia? Quin pes tenen els actors internacionals en la mediaci&oacute; i resoluci&oacute; del conflicte basc?</p> <p>Totes aquestes interrogants s&oacute;n investigades des de la disciplina de la Hist&ograve;ria del M&oacute;n Actual per construir una petita cr&ograve;nica des del nostre present sobre com han estat els &uacute;ltims anys de la confrontaci&oacute; entre ETA i l&rsquo;estat espanyol (2007-2011).</p> <p>Aquest llibre, a m&eacute;s d&rsquo;incorporar un pr&ograve;leg de Martxelo Otamendi (director del diari Berria) i una introducci&oacute; d&rsquo;Antoni Segura (catedr&agrave;tic d'Hist&ograve;ria Contempor&agrave;nia de la Universitat de Barcelona), ha estat guardonat amb el Premi Temps, Espai i Forma d&rsquo;assaig en catal&agrave; que atorga la Facultat de Geografia i Hist&ograve;ria de la Universitat de Barcelona a l&rsquo;edici&oacute; de 2015, avalant i garantint el rigor de la recerca.</p>
  • <p>El conflicto vasco ha sido un objeto de estudio bastante silenciado y manipulado, puesto que detr&aacute;s de este siempre nos hemos encontrado un mont&oacute;n de intereses partidistas. Las lecturas de confrontaci&oacute;n en t&eacute;rminos de derrota o victoria dejan de lado otros elementos muy importantes para construir la historia de lo que pas&oacute; en la &uacute;ltima p&aacute;gina del conflicto armado. En este trabajo no s&oacute;lo se pretende lograr el relato del enfrentamiento y la consiguiente violencia, sino que m&aacute;s bien se centra en c&oacute;mo fue posible resolver la confrontaci&oacute;n armada y continuar con la v&iacute;a pol&iacute;tica.</p> <p>&iquest;Cu&aacute;les fueron los elementos principales que posibilitaron el fin del conflicto armado en Euskal Herria y que los hac&iacute;a diferentes de los otros intentos de lograr la paz? &iquest;Cu&aacute;les son las motivaciones que har&aacute;n nacer en la Izquierda Abertzale varias reflexiones sobre la necesidad de un cambio de estrategia? &iquest;Qu&eacute; peso tienen los actores internacionales en la mediaci&oacute;n y resoluci&oacute;n del conflicto vasco?</p> <p>Todos estos interrogantes son investigados desde la disciplina de la Historia del Mundo Actual para construir una peque&ntilde;a cr&oacute;nica desde nuestro presente sobre c&oacute;mo han sido los &uacute;ltimos a&ntilde;os de la confrontaci&oacute;n entre ETA y el estado espa&ntilde;ol (2007-2011).</p> <p>Este libro, adem&aacute;s de incorporar un pr&oacute;logo de Martxelo Otamendi (director del diario Berria) y una introducci&oacute;n de Antoni Segura (catedr&aacute;tico de Historia Contempor&aacute;nea de la Universitat de Barcelona), ha sido galardonado con el premio Temps, Espai i Forma de ensayo en catal&aacute;n que otorga la Facultad de Geograf&iacute;a e Historia de la Universitat de Barcelona en la edici&oacute;n de 2015, avalando y garantizando el rigor de la investigaci&oacute;n.</p>
  • <p><em><font face="Tahoma" size="2">El pensament i l'acci&oacute;. De Marx a Gramsci en Joan Fuster</font></em><font face="Tahoma" size="2"> t&eacute; la intenci&oacute; d'aproximar el lector a la influ&egrave;ncia que el pensament marxista, i especialment el gramsci&agrave;, tingu&eacute; en les reflexions de l'escriptor de Sueca. No &eacute;s casual que Edicions El Jonc dediqui un llibre a aquest tema, ja que tant Fuster com Gramsci han estat dos referents fonamentals per a l'esquerra dels Pa&iuml;sos Catalans. La proposta nacional del primer i la reformulaci&oacute; del marxisme per part del segon marcaren, sense cap mena de dubte, les l&iacute;nies t&agrave;ctiques i estrat&egrave;giques de les diferents cultures pol&iacute;tiques dels nostres pa&iuml;sos. <br /> <br /> Amb un to divulgatiu i alhora acad&egrave;mic, el llibre que teniu a les mans servir&agrave; al lector novell en la tem&agrave;tica per tenir una perspectiva general de tots dos autors i a l'especialitzat per continuar, o tancar, amb el debat sobre la recepci&oacute; real que Gramsci tingu&eacute; tant en Fuster com en els partits marxistes de casa nostra.</font></p>
Ir a Arriba