L'espiritisme català o les paradoxes de la modernitat
Gerard Horta
- 330 pags.
- ISBN: 9788496061224
- Edicions 1984
- On trobar-lo
- http://www.edicions1984.cat/
- Anarquisme i pensament antiautoritari |Antropologia i sociologia |Història |Memòria Històrica i Guerra Civil
18,00 €
Cos i revolució
L'espiritisme català esdevé, del 1860 al 1939, un dels moviments socioreligiosos rupturistes més destacats d'Europa.
En aquest llibre s'hi mostra la manera com, a partir de tècniques associades a usos extàtics del cos -el trànsit mediúmnic-, amplis sectors subalterns de la societat catalana ordenen un sistema conceptual integral que abraça projectes socials i culturals emancipadors.
El seu tarannà racionalitzador -el més avantguardista a escala europea, i alhora el més reprimit- condueix a l'avenç d'un model de modernitat amb referents igualitaristes en què afloren els nuclis del feminisme, l'antimilitarisme i l'associacionisme cultural i cooperativista contemporanis: una veritable potència popular revolucionària.
Així, una pràctica corporal d'aspecte irracional com la possessió apareix vinculada a una interpretació del món fonamentada en principis col·lectivistes que, a més d'oposar-se a l'ordre catolicoburgès -això explicaria el lligam entre l'espiritisme i l'anarquisme als segles XIX i XX-, pretén demostrar empíricament la viabilitat de la comunicació amb els esperits dels morts.
Com en altres èpoques i societats, també a Catalunya són els desposseïts els qui de la possessió en fan la seva religió, entesa com un mitjà per "arrasar la societat i organitzar-la de nou", utilitzant-hi l'única eina de què disposen: els seus propis cossos.
Cos i revolució aporta múltiples fonts documentals inèdites -espiritistes, catòliques, anarquistes, teòsofes, etc.-, constituint-se com una obra indispensable respecte a la comprensió del fenomen espiritista.
Gerard Horta és doctor en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona. El 2001 obtingué el premi Carles Riba d'assaig per De la mística a les barricades, i ha publicat tres poemaris.
Pròleg de Manel Delgado