Els nostres prejudicis s’imprimeixen en les nostres institucions i, per tant, en la vida de tots nosaltres. La voluntat d’acceptar un pensament ideològic —és a dir, un pensament que per definició no és propi, que és cec a l’experiència i a les contradiccions que sorgeixen quan es consulten camps més amplis de coneixement— és una capitulació que ningú no hauria de fer. És una traïció a les nostres ments extraordinàries i a tots els recursos esplèndids que la nostra cultura ha preparat per al seu ús.

Hem sotmès el pensament a la ideologia. Cada pregunta és en tots els aspectes la mateixa pregunta; cada resposta, la mateixa resposta. Per què ningú no ha fet res? Per egoisme. Això és cert de tota l’espècie, però és especialment cert dels americans. On és la saviesa, el coratge, la generositat, la dignitat personal en tot això? Pensar en aquests termes és innocent. Aquestes qualitats són simplement aparents, mai determinants.