La història de lluïta de Murray Bookchin

Per @Annalfabet

“Sigueu realistes, feu l’impossible, perquè sinó ens vindrà l’impensable”

#recomanat Ens trobem davant d’un llibre gruixut, de 663 pàgines que ens narra a través de la vida de Murray Bookchin la lluita de l’anarquisme i l’ecologia en la segona meitat del segle XX. Un llibre que cal llegir perquè dóna moltes pistes per entendre el petit món en el qual vivim ara a Catalunya.

Qui es Murray Bookchin ? Un dels fundadors de l’ecologia social (radical), una persona alegre i generosa, innocent i oberta que va arribar a la conclusió que “el poder del capitalisme és quelcom sense precedents a la història de la humanitat” i que l’utopia és imprescindible per mantenir la vida en el planeta.

La seva història és una història de lluita. Neix l’any 1921 a Nova York; primer simpatitza amb el moviment comunista: Lenin i Rosa Luxemburg, i la primera garrotada de la policia la rep mentre carregava escales amunt els mobles d’una família desnonada. Més tard es presenta de voluntari a les brigades internacionals, per anar a lluitar amb la Brigada Abraham Lincoln a la Guerra civil a Espanya; però com que solament té 15 anys no el deixen i es posa a treballar en una fundició on treballa de debò amb la dèria de ser el millor.

Una de les primeres lectures que l’impressionen és la de Rosa Luxemburg, on hi llegeix: “les alternatives a les que s’enfronta el capitalisme són socialisme o barbàrie i si per alguna raó el proletariat falla a l’hora de crear el socialisme, aleshores el capitalisme triomfarà i degradarà el món fins a la barbàrie”.

A l’inici del anys cinquanta estudia la transformació que està vivint l’agricultura industrial, amb les collites a gran escala, els monocultius, l’ús de pesticides i fertilitzants i com tot això es fa amb l’únic objectiu de maximitzar beneficis, mercantilitzar l’agricultura i els gustos de la gent,  sense cap escrúpol per a la salut i el benestar de les persones.

També s’adona que les grans ciutats s’han convertit en una trava per la civilització i considera que perquè la humanitat avanci s’ha de lliurar d’eixes cadenes; les possibilitats de les megàpolis estan esgotades i proposa l’ecodescentralització com a fórmula per al desenvolupament social i individual, amb l’assemblea democràtica que inclou a totes les persones residents com a fonament de la participació.

El 1964 denuncia l’efecte manta produït pel diòxid de carboni; és un primer anunci del que serà l‘escalfament del planeta i el perill dels efectes catastròfics que la irracional civilització provoca en el canvi climàtic, i redacta el primer manifest de política ecològica radical.

Murray Bookchin és un ecoanarquista, reflexiona sobre els processos evolutius de la natura i de la societat i conclou que tendeixen a un major grau d’especialització, complexitat i interrelació, però reconeixent un cert grau d’espontaneïtat  en la natura -determinades mutacions aleatòries- i en allò social com expressió de la llibertat i la voluntat humana.

Tant en un cas com en l’altre denuncia la uniformitat com una debilitat i defensa com la diversitat crea totalitat i equilibri.

Creu amb els avenços tecnològics i elabora la teoria de la post-escassetat, on la gent ja no hauria de competir pels recursos i fins i tot la dominació social i política passaria a la història, i ho concreta a partir de les potencialitats latents de l’energia solar, l’agricultura orgànica, les comunitats descentralitzades i la democràcia assembleària. És des d’aquesta proposta que formula la idea de renovar l’anarquisme.

És extraordinàriament sensible a la importància del feminisme radical, perquè reconeix que l’ha fet conscient dels tics patriarcals d’ell mateix, sobretot en la utilització del llenguatge i en l’esforç per produir un jo lliure dels valors de la jerarquia i la dominació.

En al seva participació activa en el moviment antinuclear,  descobreix com per important que sigui la protesta o la manifestació, si no produeix institucions alternatives estables i independents, com les assemblees ciutadanes, no s’aconsegueix generar un empoderament popular real i el risc de derrota és gran.

Sobre la política, és crític amb Marx per defensar la submissió de la natura a les necessitats humanes i amb Engels per alabar la fàbrica com una escola de jerarquia, obediència i ordre i alhora amb els polítics ràpids (possibilistes) que només pensen amb els resultats possibles immediats i obliden els vells ideals. En especial als parlamentaris verd alemanys, dels que diu que a mesura que van perfeccionant les seves habilitats parlamentàries, van perdent i debilitant els seus vincles amb els moviments socials que els han votat.

En filosofia, critica l’Escola de Frankfurt per deslligar l’ètica emancipadora de la filosofia natural amb el conseqüent pessimisme sobre la condició humana; per a ell la base objectiva de l’ètica radica en la naturalesa mateixa, doncs la mutualitat, la cooperació i la complementarietat són potencialitats del món natural.

En fer els 62 anys es jubila anticipadament i es retira a viure plenament en el marges, que és on està l’acció; es mou per Italià, Alemanya i els Estats units i apunta la importància d’aprendre del rigor dels alemanys i la tradició utòpica, d’assemblees municipals i respecte per la llibertat individual d’Amèrica.

En els darrers anys de la seva vida, després de la derrota del moviment antinuclear, l’ecologia social semblava una causa perduda i es retira a escriure la història dels moviments que ell estimava; mantén l’esperit crític amb l’esperança que potser generacions futures trobaran significat a la seva obra i segueix lluitant per una societat ecològica i anticapitalsta i diu: ”Recordeu que els éssers humans poden refer la societat i que la biosfera depèn de que ho aconsegueixen”.

Murray Bookchin era un anarquista i també un ecologista i humanista defensava que la culpa de la crisi ecològica no era de l’ésser humà com a tal, sinó dels acords socials dominants: el capitalisme i la jerarquia. El sistema capitalista i no la població és el problema, les persones no són el problema, elles són la solució. I des d’aquesta anàlisi encara avui ens arriba el seu crit: “Sigueu realistes, feu l’impossible, perquè sinó ens vindrà l’impensable”.

Ressenya publicada al bloc de l'Espai Contrabandos, novembre 2017