La veritat del món, la veritat que organitza el món, és la veritat del capital. Enfront de la seva lògica expropiadora, que ens redueix a espectadors de la nostra pròpia impotència, proposem la necessitat de conquerir espais de pensament com a condició per començar a prendre el món amb les nostres mans. Pensar el món no és la condició per transformar-lo, sinó l'inici de la seva transformació.

No defensem un pensament abstracte protegit a la seva torre d'ivori sinó un pensar compromès i experimental. Per començar a pensar cal interrompre, en primer lloc, la mobilització total que es confon amb la nostra vida. Pensar és interrompre, desplaçar, sabotejar, articular...