Un relat plural del moviment obrer del primer terç del segle XX

Per Oriol Pastor

Arriba per primer cop una traducció al català del clàssic de Hans Magnus Enzensberger sobre la vida i mort de Buenaventura Durruti.

La célebre novel·la es va escriure el 1972 quan Enzensberger va anar a Espanya per rodar un documental sobre la mort de Durruti i va aprofitar per recopilar testimonis i documents sobre l'anarquista lleonès.

El llibre comença amb una cita d'Ilia Ehrenburg sobre Durruti, «Cap escriptor no s'hauria atrevit a escriure la història de la seva vida; s'assemblava massa a una novel·la d'aventures», i amb la declaració de l'autor que per tal d'explicar la història de Durruti «l'escriptor ha de renegar de la condició de narrador». És per això que el llibre té l'estructura fragmentada d'un recull de documents i testimonis relligats entre si per la voluntat de l'autor, que realitza, així, una tria que condueix a una mena de narració documental que acaba resultant paradoxalment novel·lesca.

Amb aquesta biografia de l'heroi i, alhora, de tot el moviment obrer del primer terç del segle XX a la península, l'autor aconsegueix un relat plural que intenta reflectir el caràcter viu dels protagonistes de la història de l'època, donant veu a totes les versions de la història.

També editada per Virus, acaba de sortir la segona edició de Durruti en el laberinto, de Miguel Amorós, que aporta més testimonis sobre la mort del militant anarquista. Amb una estructura d0assaig més tradicional, aquest títol esdevé un complement ideal per a tots aquells que vulguin descobrir o redescobrir un personatge que fou mite de la classe obrera durant els anys vint i trenta.

Ressenya publicada al catàleg en paper de La Central, abril 2015