Virus editorial - notícies

Gira de presentaciones de Jann-Marc Rouillan, «De memoria III»

Entre el 26 de mayo y el 12 de junio, Jann-Marc Rouillan estará en Catalunya, País Valencià y Murcia presentando la tercera parte de sus memorias, para hablar de la resistencia armada contra el franquismo, en la etapa de los Grupos de Acción Revolucionaria Internacionalista. Rouillan estará en Girona, Barcelona, la Marxa de Homenatge al Maquis en Campmany, Berga, Manresa Castellón, Valencia y Murcia

MURCIA | 12 de junio | 20:00 horas
Centro Social Okupado El Retal

(+)

Cent-cinquanta anys de municipalització

Per Oriol Fuster

Catalunya és l’únic país d’Europa on la classe treballadora continua votant -majoritàriament i amb totes les complexitats, expressions i matisos– l’esquerra. Derrota, potser, del noucentisme pujolista, l’univers de les eleccions municipals funciona, encara avui, d’acord amb normes pròpies. Tanmateix, el que s’entén per municipalisme va més enllà del vot i, per a moltes de les persones que avui treballen en espais polítics vinculats a la institució local o amb voluntat d’assaltar-la, l’àmbit municipal és el que
permet sintetitzar totes les complexitats del confl icte polític en el centre de la realitat immediata.

Però la sèrie de mecanismes i tàcits consensos –cultures polítiques– que permeten que, el 2015, ja no sigue estrany trobar candidatures locals transformadores arreu no apareixen d’avui per demà. Són fruit, entre d’altres, d’una sèrie de processos històrics que cal tindre presents per copsar la magnitud d’un fenomen posat en relleu a nivell macro, sobretot, per l’auge de les CUP a partir de 2007. I és el que aproxima L’aposta municipalista (Virus Editorial, 2015), assaig escrit entre l’Observatorio Metropolitano de Madrid, col·lectiu d’investigació i anàlisi amb voluntat també d’intervenció política, l’historiador i escriptor Xavier Díez, clàssic de la casa, i el mateix col·lectiu editorial.

La tesi (+)

‘Dejadnos crecer': menors migrants sota tutela institucional

Per Guille Larios / Il·lustració David Agrio

Acadèmiques, activistes i treballadores socials són les autores de Dejadnos crecer (Virus Editorial), un recull de denúncia i crítica contra l’actual organització del sistema d’infants migrats no acompanyats. Basat en la seva experiència i en les situacions de “maltracte institucional” que han percebut cap a menors migrants al llarg d’aquests anys, l’objectiu del llibre és visibilitzar tota una realitat silenciada que les envolta.

El llibre mostra les conseqüències que tenen sobre les persones menors tot un seguit de factors dispars que van des de l’entramat burocràtic fins a les polítiques de retallades, campanyes electorals i canvis de govern , la precarietat i la temporalitat de les treballadores del sector.

L’objectiu no és altre que visibilitzar tot un seguit de gent provinent del funcionariat, de l’àmbit tècnic, judicial, polític, docent o de la psicologia que prenen decisions que condicionen vides alienes i dificulten l’aplicació d’una perspectiva on la persona menor sigui vista com a subjecte actiu i partícip del seu present i futur.

Visibilitzar un parc de centres d’acollida, centres de justícia juvenil i d’altres “institucions totals” que segreguen els circuits entre les persones menors que són autòctones i les que són migrades, i dificulten el desenvolupament “normal” d’una (+)

Una apuesta sincera de responsabilidad, denuncia y reflexión

Por Neus Llop

Dejadnos crecer no es un manual, tampoco una suerte de protocolo. Dejadnos crecer es una apuesta sincera de responsabilidad, denuncia y reflexión general hacia la situación que tienen gran parte de menores migrantes, una vez han cruzado las fronteras. Se trata, pues, de un libro que arroja luz y visibilidad a lo que sucede realmente en el circuito de atención y protección a la infancia, recogiendo diferentes experiencias y discursos cargados de cotidianidad en espacios como pueden ser los centros de menores, los centros de justicia juvenil y los centros de acogida entre otros.

Sus páginas, además, están escritas desde el compromiso, el cariño y la rabia, por diferentes activistas, educadoras/es y personas del mundo académico. Narrativas que nos invitan a tener y construir un marco teórico crítico hacia las estructuras de acogida y apoyo hacia la infancia, no para conseguir su desaparición -puesto que en el libro se deja claro que son necesarias- sino para elaborar unas bases educativas diferentes a las actuales que no estigmaticen a las y los jóvenes ni a sus problemáticas momentáneas una vez están en estos circuitos.

Virus Editorial se suma una vez más a esta necesaria denuncia masiva “del control” y del “estigma” hacia la infancia, que refleja la voluntad de apostar por la humanización de las prácticas educativas frente a la homogeneización que hace la institución como dispositivo de control y contención de estas/os jóvenes y sus vivencias. Esta (+)

«Una edició en català d'"El curt estiu de l'anarquia" era necessari per incorporar aquest clàssic a la nostra llengua»

El programa Can Tuyuus, fet per Miqui Puig a Ràdio Sabadell i La Xarxa, entrevista l'Anna Soler Horta, traductora d'"El curt estiu de l'anarquia". A l'entrevista parlen de la importància de la traducció d'aquesta obra al català, i de les vicissituds de Hans Magnus Enzenberger en el seu viatge a l'Espanya franquista, per recollir els testimonis i la documentació per produir primer un documental per la televisió alamana i després aquest llibre.

(+)

Bonaventura Durruti, llegenda revolucionària

Per Ferran Aisa

L’emblemàtic i ja clàssic llibre de la revolució i la Guerra Civil espanyola obra del poeta i escriptor alemany Hans Magnus Enzensberger (Kaufbeuren, 1929) ara ha estat traduït per primera vegada al català. Anteriorment havia conegut les edicions de Grijalbo (1977) i Anagrama (1998). El mateix autor en el pròleg per aquesta edició explica com l’any 1971 va arribar a Espanya per tal de preparar la pel·lícula Buenaventura Durruti. Biographie einer Legende, que es va emetre a Alemanya el 1972. Els problemes clandestins en què en van bellugar per recaptar va aixecar la sospita de la policia franquista, que va convidar tot l’equip a sortir del país. H.M. Enzensberger, amb el fons documentat de la seva recerca i els testimonis orals realitzats a Espanya, França i Països Baixos, va elaborar aquest llibre que va veure la llum a Alemanya el 1972. El llibre, estructurat en vuit glosses, segueix cronològicament la vida del militant i líder anarquista Bonaventura Durruti (Lleó, 1896 - Madrid, 1936), lligada a la història del seu temps: la infància a Lleó, l’aprenent de mecànic, la vaga del 1917, la incorporació a la CNT, la creació del grup Los Solidarios, els seus exilis i avatars per mig món, la presó, la República, el 19 de Juliol, les milícies, l’estiu revolucionari de 1936, la participació de la CNT-FAI als governs de la Generalitat i de la República, la mort i el gran enterrament a Barcelona. En la primera glossa: la història com a ficció (+)

No basta con leerla: la historia hay que escribirla

Por Eva Orue

Dicen que los españoles no leemos, o que leemos poco. Y a lo peor es cierto. Al menos tan cierto como que, a juzgar por la gran cantidad de citas consagradas al libro que la primavera ofrece, nos encanta pasear atraídos por un objeto que, insisten las encuestas, despreciamos.

Pues bien, a ese abigarrado calendario de encuentros entre autores, editores y lectores se añade, desde este año, una nueva cita cuyos impulsores nos piden no sólo que leamos: quieren que nos comprometamos.

Esta semana se ha presentado en Barcelona "Literal. Feria de ideas y libros radicales", que se abrirá el último fin de semana de mayo y que nace para reivindicarse frente al mundo editorial basado en el gremialismo y plantar cara a esos editores que editan libro político con fines mercantilistas: el libro que protagonizará la feria es diferente a aquel que llega a un nicho de mercado progresista o radical, es una herramienta de una comunidad de lucha, una herramienta de la acción colectiva.

"La iniciativa surge en un momento en el que el mundo editorial está sufriendo una profunda crisis, que nadie puede negar, y que exige salirse de ciertos marcos clásicos, como las ferias tipo Liber, basadas en un gremialismo que, aparte de obsoleto es engañoso, ya que en el fondo suelen estar pensadas para la gran industria editorial", nos dice uno de sus impulsores, Miguel Martín, de Virus Editorial. En este sentido, se proponen acoger, "dentro de una pluralidad bastante amplia, a editoriales y (+)

No basta con leerla: la historia hay que escribirla

Por Eva Orue

Dicen que los españoles no leemos, o que leemos poco. Y a lo peor es cierto. Al menos tan cierto como que, a juzgar por la gran cantidad de citas consagradas al libro que la primavera ofrece, nos encanta pasear atraídos por un objeto que, insisten las encuestas, despreciamos.

Pues bien, a ese abigarrado calendario de encuentros entre autores, editores y lectores se añade, desde este año, una nueva cita cuyos impulsores nos piden no sólo que leamos: quieren que nos comprometamos.

Esta semana se ha presentado en Barcelona "Literal. Feria de ideas y libros radicales", que se abrirá el último fin de semana de mayo y que nace para reivindicarse frente al mundo editorial basado en el gremialismo y plantar cara a esos editores que editan libro político con fines mercantilistas: el libro que protagonizará la feria es diferente a aquel que llega a un nicho de mercado progresista o radical, es una herramienta de una comunidad de lucha, una herramienta de la acción colectiva.

"La iniciativa surge en un momento en el que el mundo editorial está sufriendo una profunda crisis, que nadie puede negar, y que exige salirse de ciertos marcos clásicos, como las ferias tipo Liber, basadas en un gremialismo que, aparte de obsoleto es engañoso, ya que en el fondo suelen estar pensadas para la gran industria editorial", nos dice uno de sus impulsores, Miguel Martín, de Virus Editorial. En este sentido, se proponen acoger, "dentro de una pluralidad bastante amplia, a editoriales y (+)

Literal, fira d'dees i llibres radicals

literal
1 adj. [LC] [FL] Conforme a la lletra, al text.
2 adj. [MT] De lletra, que consisteix en lletres.

“Literal” és allò que surt tal com raja, allò que no necessita subterfugi. La literatura ha estat un dels camps de batalla més disputats per defensar els interessos dels desposseits contra el poder. I és que en els darrers temps hem vist una nova onada creativa invaint les nostres llibreries. És aquesta onada creativa d’idees i de llibres que volem que es trobin a la nostra ciutat amb la intenció d’impulsar i promoure aquells que tot l’any estan produint i reproduint aquestes idees.
Literal serà una fira de llibres i idees on s’ajuntaran editorials, llibreries, autores i autors, lectores i lectors per compartir, discutir i sommiar, sobre el món en què vivim i com transformar-lo. Des de la cultura i el pensament crítics gaudirem de la millor literatura crítica compartint-la amb qui la crea.

Els impulsors d’aquesta fira han estat les editorials Tigre de Paper, Pol•len, Bellaterra i Icària editorial juntament amb el grup Contrabandos. Recolzen els següents mitjans de comunicació: La Directa, Alternativas Economicas, Eldiario.es, JotDown, Revista Mongolia.

Objectius de Literal Barcelona:

• Promoure una nova manera de relacionar-se dins del món del llibre polític.
• Portar nous públics al pensament crític i al llibre polític.
• Impulsar el mercat social entorn el món (+)

A la recerca de la veritat

Per Berno Herzog

Presentar qualsevol posició com «la veritat» resulta una tasca espinosa quan es tracta de temes altament controvertits. En nom de la tolerància i la convivència pacífica ens hem acostumat a que sovint s'accepten moltes veritats al mateix temps. Solem acceptar que les veritats són relatives i que la veritat molt sovint és un camp de batalla on no sempre decideix el millor argument. Massa vegades el poder dominant té la capacitat d'implementar les seues veritats. Així també pel que fa a la guerra Civil espanyola.

«Vencereu però no convencereu» va replicar Miguel de Unamuno als franquistes que es van unir en el paranimf de la Universitat de Salamanca de la qual Unamuno va ser rector. Es va equivocar. Per la força bruta el règim franquista va convèncer de «la seua» història, de «la seua» forma d'interpretar els esdeveniments de la guerra i la Postguerra. A poc a poc, amb l'obertura d'Espanya al món exterior, i amb més força encara després de la mort del dictador, una altra visió, una altra «veritat» s'estenia lentament sobre el país. No obstant això, en la seua batalla per la memòria històrica, aquesta lluita també correspon a un model dels vencedors històrics; aquesta vegada no del franquisme sinó de les democràcies occidentals i en menor grau del bloc de l'Est. Des de llavors se'ns conta també la visió dels republicans. Però mitjançant el nom de «la república» (+)

Del xino al paki

Por Ignacio González Orozco

Entre las Ramblas, la Avinguda del Paral·lel y las rondas de Sant Antoni y Sant Pau, el barrio del Raval ocupa la mitad meridional del distrito de Ciutat Vella, que abarca todo el casco histórico de la ciudad de Barcelona. El Raval es uno de los espacios urbanos del mundo con mayor densidad de población: en apenas 1,1 km2 –el uno por ciento de la superficie de Barcelona– se concentraban en 2014 un total de 47.472 personas censadas (lo cual sugiere que la población real supera esa cifra); de ellas, 23.119 eran extranjeras, es decir, el 48,7 % del total (cabe insistir en que el número de censados puede ser sensiblemente inferior al de habitantes reales, sobre todo entre los extranjeros), una cifra más que notable si comparada con los porcentajes de foráneos de España (12 %), Cataluña (16 %) y Barcelona (17 %). Entre los extranjeros afincados en el barrio predominan los ciudadanos procedentes del Indostán (5.183 paquistaníes, 2.434 bengalíes, 980 indios), seguidos de los filipinos (4.227) y los marroquíes (1.461). La densidad demográfica es de 43.156 hab/ km2, frente a los 15.000 de la ciudad de Barcelona.

Charlamos sobre el pasado, el presente y el futuro del Raval con Miquel Àngel Fernández, autor del ensayo Matar al Chino (Virus Editorial, Barcelona, 2014). Nuestro interlocutor es doctor en Antropología Social y máster en Sociología Jurídica y Criminología por la Universidad de Barcelona.

Una historia de lucha y relajo

A diferencia de otras ciudades donde el desprestigio social del casco histórico ha (+)

Marc Almodóvar: «Hay un corazón revolucionario en Egipto que está constantemente denunciando tanto a militares como a islamistas»

En la presente edición, conversamos con el periodista Marc Almodóvar, autor del libro Egipto tras la barricada. Revolución y contrarrevolución más allá de Tahrir y del blog del mismo título. Con su experiencia directa en algunos de los acontecimientos, nos acerca al proceso de Transacción que se ha vivido en Egipto desde la revuelta de enero de 2011 y que todavía continúa intensamente. Así, contemplamos trazos de la Historia de Egipto en el siglo XX, el panorama político y socioeconómico del mubarakismo, los antecedentes de la revuelta, los sucesos de enero de 2011, sus protagonistas y la dimisión de Mubarak; el papel y carácter de los Hermanos Musulmanes, el papel del Ejército, la influencia de las petromonarquías del Golfo Pérsico en los acontecimientos, el corto verano del islamismo en Egipto y el golpe militar, sobre los militantes revolucionarios, la situación actual, los negocios España-Egipto, etcétera.

(+)

Què queda del mític Barri Xino?

per Ferran Aisa

El Raval continua sent moda amb noves aportacions històriques i estudis etnològics com el que ara presenta Miquel Fernández González, Matar al Chino. Entre la revolución urbanística y el asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona, publicat per la dinàmica editorial Virus. En els darrers anys hem vist aparèixer llibres sobre aquest barri de Barcelona, ja clàssics, com el de Paco Villar, Historias y leyendas del barrio Chino, i el que vaig escriure amb Mei Vidal, El Raval, un espai al marge. També hi ha estudis més actuals sobre els canvis urbanístics i sociològics, com el de Joan Subirats i Joaquim Rius, Del Xino al Raval, i el treball antropològic de Gerard Horta, Rambla del Raval de Barcelona. I no podem oblidar altres treballs mítics com el de Joan Llarch, Barrio Chino, i, entre altres, el de Camilo José Cela, Izas, Rabizas y Colipoterras, acompanyat de les fotografies de Joan Colom.

Finalment, un altre llibre imprescindible és el del recentment nomenat premi Cervantes, Juan Goytisolo, Genet en el Raval. Cito aquests llibres perquè formen part de l’extensa bibliografia que s’ha format sobre el Barri Xino o el Raval i que, entre al tres, han servit de base per elaborar aquest treball que podem dir que té dues parts ben diferenciades. La primera és la construcció historiogràfica del barri que va passar de ser l’hort de Barcelona i el lloc habitual dels convents i institucions de caritat a convertir-se en el centre de la revolució industrial catalana. Miquel Fernández González (+)