Durant els últims cent vint-i-cinc anys ens hem dedicat, de manera febril, a celebrar la nostra existència i a certificar-la mitjançant la producció massiva de testimonis més o menys banals. Aquest és, d'una banda, l'inventari d'un conjunt de fotografies aparentment triades a l'atzar, com si algú hagués ficat les mans en la ingent fullaraca visual que hem anat acumulant al llarg d'aquest període i n'hagués extret un centenar d'imatges anònimes. Però també és un balanç vital, un inventari de reflexions —impregnades d'un humor àcid i d'un pessimisme inequívoc— que potser s'estan quedant ja sense referències, a més d'una ferma reivindicació dels llaços indissolubles que existeixen, o haurien d'existir, entre la imatge i la paraula, sense els quals, segons l'autor, és impossible qualsevol pensament crític mínimament eficaç.