Editorial: Edicions 1984

ISBN: 9788415835394

190 págs.

Cartes des de la presó

Cartes a Tatiana Schucht

«Aquest és un recull de les cartes que Gramsci va enviar a Tatiana Schucht, la germana de la seva dona. Tatiana va ser la persona físicament més propera a ell durant l’empresonament, i la seva corresponsal més diligent; les cartes que Gramsci li escrivia suposen el millor fil conductor per seguir detalladament la vida, els estats d’ànim, els projectes i les tribulacions del pres durant els onze anys que va estar tancat. Tatiana oferia a Gramsci, també, la possibilitat d’un desfogament intel·lectual imprescindible que amb Giulia, la seva dona, no era possible, a causa de la relació cada vegada més dolorosa entre els dos cònjuges, que estaven separats no tan sols per la distància física, sinó també per la dificultat de Gramsci a l’hora de parlar de sentiments en unes cartes que havien de passar per mans del censor, i que de vegades escrivia després de mesos sense rebre notícies de Giulia, malalta ella també i sola amb els dos fills de la parella a Moscou.
D’altra banda, aquest recull no ens il·lumina solament la vida del Gramsci captiu. Al costat de la personalitat de Gramsci, que es perfila tan nítidament en les seves pròpies paraules, descobrim, amb la mateixa vivesa, si bé d’una manera més indirecta, la persona que va ser Tatiana: una dona culta, extremament sensible i inquieta, que vivia per ajudar els altres.
Aquestes cartes ens mantenen viva a la memòria la lluita d’un home que es rebel·là sempre contra l’adversitat i que, fins i tot enmig de les més grans dificultats, sense laments ni autocompassió, va dedicar la seva vida a allò que li donava sentit: a buscar la manera de construir un món millor, conscient que viure volia dir pensar, actuar i lluitar.»
Del pròleg d’Alba Dedeu

18,00

Comparteix!

 
Antonio Gramsci (1891-1937) se cuenta entre los pensadores más originales de la tradición marxista. Sardo de nacimiento, será en Turín donde transcurrirán sus años de formación y donde abrazará el ideario socialista al que dedicaría su vida. Cofundador en 1921 del Partido Comunista Italiano, del que sería secretario general; director del semanario L’Ordine Nuovo y fundador del diario L’Unità; y diputado comunista, la deriva autoritaria de Mussolini le llevaría primero a la clandestinidad y, finalmente, a su detención en 1926. Tras once años de malos tratos y confinamiento –periodo en el que, sin embargo, escribirá los fundamentales Quaderni del carcere– que acabarían por minar su salud, de por sí frágil, falleció en Roma en 1937. Manuel Sacristán (1925-1985) estudió Derecho y Filosofía en Barcelona, y amplió estudios de Lógica matemática y Filosofía de la ciencia en Münster (Alemania). Su antifranquismo le costó la expulsión en 1965 de la universidad, a la que no volvería sino tras la muerte de Franco. Catedrático de Metodología de las Ciencias Sociales en la Universidad de Barcelona, tradujo al castellano a los principales filósofos y científicos sociales del siglo XX y de la tradición marxista (Marx, Engels y Gramsci, además de Adorno, Agnes Héller o E. P. Thompson). Entre sus principales obras destacan la Introducción a la lógica y al análisis formal (1969 y 1990), Las ideas gnoseológicas de Heidegger (1959 y 1995) y numerosos artículos y textos breves recopilados en cuatro volúmenes de Panfletos y materiales (1983-1985).
Llegir més
 

Cartes des de la presó

Cartes a Tatiana Schucht

18,00

«Aquest és un recull de les cartes que Gramsci va enviar a Tatiana Schucht, la germana de la seva dona. Tatiana va ser la persona físicament més propera a ell durant l’empresonament, i la seva corresponsal més diligent; les cartes que Gramsci li escrivia suposen el millor fil conductor per seguir detalladament la vida, els estats d’ànim, els projectes i les tribulacions del pres durant els onze anys que va estar tancat. Tatiana oferia a Gramsci, també, la possibilitat d’un desfogament intel·lectual imprescindible que amb Giulia, la seva dona, no era possible, a causa de la relació cada vegada més dolorosa entre els dos cònjuges, que estaven separats no tan sols per la distància física, sinó també per la dificultat de Gramsci a l’hora de parlar de sentiments en unes cartes que havien de passar per mans del censor, i que de vegades escrivia després de mesos sense rebre notícies de Giulia, malalta ella també i sola amb els dos fills de la parella a Moscou.
D’altra banda, aquest recull no ens il·lumina solament la vida del Gramsci captiu. Al costat de la personalitat de Gramsci, que es perfila tan nítidament en les seves pròpies paraules, descobrim, amb la mateixa vivesa, si bé d’una manera més indirecta, la persona que va ser Tatiana: una dona culta, extremament sensible i inquieta, que vivia per ajudar els altres.
Aquestes cartes ens mantenen viva a la memòria la lluita d’un home que es rebel·là sempre contra l’adversitat i que, fins i tot enmig de les més grans dificultats, sense laments ni autocompassió, va dedicar la seva vida a allò que li donava sentit: a buscar la manera de construir un món millor, conscient que viure volia dir pensar, actuar i lluitar.»
Del pròleg d’Alba Dedeu

Comparteix!

Editorial: Edicions 1984

ISBN: 9788415835394

190 págs.

Antonio Gramsci (1891-1937) se cuenta entre los pensadores más originales de la tradición marxista. Sardo de nacimiento, será en Turín donde transcurrirán sus años de formación y donde abrazará el ideario socialista al que dedicaría su vida. Cofundador en 1921 del Partido Comunista Italiano, del que sería secretario general; director del semanario L’Ordine Nuovo y fundador del diario L’Unità; y diputado comunista, la deriva autoritaria de Mussolini le llevaría primero a la clandestinidad y, finalmente, a su detención en 1926. Tras once años de malos tratos y confinamiento –periodo en el que, sin embargo, escribirá los fundamentales Quaderni del carcere– que acabarían por minar su salud, de por sí frágil, falleció en Roma en 1937. Manuel Sacristán (1925-1985) estudió Derecho y Filosofía en Barcelona, y amplió estudios de Lógica matemática y Filosofía de la ciencia en Münster (Alemania). Su antifranquismo le costó la expulsión en 1965 de la universidad, a la que no volvería sino tras la muerte de Franco. Catedrático de Metodología de las Ciencias Sociales en la Universidad de Barcelona, tradujo al castellano a los principales filósofos y científicos sociales del siglo XX y de la tradición marxista (Marx, Engels y Gramsci, además de Adorno, Agnes Héller o E. P. Thompson). Entre sus principales obras destacan la Introducción a la lógica y al análisis formal (1969 y 1990), Las ideas gnoseológicas de Heidegger (1959 y 1995) y numerosos artículos y textos breves recopilados en cuatro volúmenes de Panfletos y materiales (1983-1985).
Llegir més