El 6 d’octubre de 1934 a Catalunya no va ser rellevant únicament per la proclamació de Companys. El 6 d’octubre són molts 6 d’octubre. Un esdeveniment tan important com políticament interessant on hi van intervenir una diversitat d’actors polítics molt gran, cadascún amb uns objectius concrets i particulars en un moment d’efervescència política únic. Des de donar suport a la II República espanyola a la proclamació de la República Socialista Catalana, l’esquerra i el catalanisme polític viuen un moment clau que hagués pogut canviar el rumb de la història.

L’aportació d’Angel Estivill Abelló, malgrat el seu ofici de periodista, no busca explicar-nos la història des d’un punt de vista suposadament neutral. Ell, clarament, no ho era. Estivill reconeix, de fet, que és part activa d’aquest episodi històric tan interessant i és precisament això el que fa que sigui tan estimulant recuperar aquest text avui. Així doncs, l’obra d’Estivill no hem de llegir-la com un «llibre d’història sobre el 6 d’Octubre», sinó com l’obra més destacada que ens explica el 6 d’Octubre des del punt de vista del catalanisme obrer: d’aquí El 6 d’Octubre roig. Una obra, escrita per un periodista que visqué els fets a peu de carrer parlant amb protagonistes de banda i banda, però que alhora exercia com a militant obrer i independentista que cregué que aquella revolta podia ser l’inici d’una revolució.

Així doncs, a diferència de la resta de literatura sobre el 6 d’Octubre, el llibre d’Estivill no és a la «defensiva» per intentar justificar actituds o posicions durant aquells fets, sinó és a l’«ofensiva». Per a Estivill i la resta de comunistes independents catalans, el paper d’ERC durant el 6 d’Octubre és la demostració empírica que ha arribat el torn a la classe obrera d’encapçalar el procés revolucionari que acabi amb les restes feudals de l’Estat espanyol. Que ha arribat el moment de tirar tota la carn a la graella!