Ismael Blanco i Ricard Gomá parteixen d’una constatació i d’una hipòtesi. Constaten que avui una conjunció de factors estan comportant impactes socials tan profunds que permeten parlar d un temps nou. Davant d’això avancen una hipòtesi: els reptes que el nou escenari presenta només podran ser enfrontats amb èxit si es configuren nous actors capaços d’impulsar noves polítiques. En aquest context, l’escala local pren una importáncia cabdal com a ámbit on bastir les alternatives. El llibre no s’atura a enunciar de manera teòrica aquestes idees. S’estudien municipis i barris com a realitats concretes on debatre les transformacions, les quals dependran de la capacitat d’endegar un innovador procés d’interacció entre práctiques ciutadanes i institucionals i entre processos de base i polítiques públiques. I aquí rau la clau de volta del plantejament. Les práctiques ciutadanes poden empènyer notabilíssimes transformacions, però per consolidar-les no poden renunciar a les institucions. Els governs locals transformadors han d’entendre les práctiques ciutadanes com a palanca de canvis compartits. Els resultats de les eleccions municipals del 2015 semblen donar-los la raó: hi ha una poderosa pulsió de canvi que s’expressa en l’àmbit local.