Els déus inaccessibles, Premi Nacional de Literatura Catalana (1988), narra l’amor clandestí d’un capellà rural per un jove, l’Alexis, a través del xoc entre el jurament religiós i la força de la passió.
Des de la sincera intimitat del seu diari personal, el protagonista descriu l’experiència de l’enamorament amb l’atractiu tens del desig no correspost. El capellà, dividit entre el seu ésser moral i la passió que el fa sentir culpable, fa de l’amor un refugi aliè a la realitat.
Miquel Àngel Riera analitza la necessitat humana de l’amor i de la bellesa i insisteix en la idea d’incomprensió i d’incomunicació entre els éssers humans.