Aquest no és només un llibre sobre barbudes, és un lloc des d’on reflexionar envers els nostres cossos no normatius i qüestionats per fer visible l’invisible, per reivindicar com a possibles i reals les experiències i vivències de les dones i altres identitats dissidents barbudes. Ens hem reapropiat del terme dona i el terme barba, que són dos termes que històricament no han anat plegats, tot recuperant el cos rebutjat i desmuntant el mite que el cos pot ser controlat, resistint i establint la nostra pròpia categorització.
El plantejament teòric-metodològic pretén reconèixer la importància de l’antropologia del gènere, com també de les teories feministes del cos tot remarcant el paper d’una antropologia del cos viscut, experimentat, agent i apostant a parlar des del cos i no sobre el cos. Per mostrar tot això s’inicia amb una aproximació conceptual a l’antropologia del cos, del gènere i de la monstruositat per, seguidament, donar espai i visibilitat a itineraris barbuts que estan en constant diàleg amb cinc qüestions i inquietuds: l’estigma, les pràctiques corporals, la socialització, la medicalització i l’empoderament. Indaguem en la possibilitat de fractura, de trencament del que és normatiu i en la potencialitat que nous discursos puguin ampliar les fronteres entre les identitats que es consideren «normals» i aquelles altres relegades als marges que construeixen una oportunitat pel canvi.
Mai ens van dir que érem possibles, però per fi els cossos han parlat. Ara toca escoltar-los.