Editorial: Manifest Llibres

ISBN: 9788419719812

261 págs.

Els ultres de la Peña Ibérica

Futbol, espanyolisme i violència a Barcelona (1925-1931)

L’abril de 1925 naixia la primera penya d’aficionats del Reial Club Deportiu Espanyol (RCDE), la Peña Deportiva Ibérica. A la majoria no era només el futbol el que els movia, eren «españolistas de ideal y deportivamente».
En bona part procedien del carlisme dissident i professen un culte a la violència que posen en pràctica als estadis i el carrer. Als anys vint l’afició al futbol s’ha popularitzat i s’han fixat els estereotips que lliguen el FC Barcelona al catalanisme i el RCDE a l’espanyolisme. Els ibéricos viuen el seu suport al club com una part més de la seva militància espanyolista. En plena Dictadura, amb partits polítics prohibits o vigilats, la rivalitat entre culers i pericos té un component polític més marcat. A partir de 1927 se’n fa amb la direcció de la Peña el sector més jove i polititzat, decau el «Deportiva» del nom, es defineixen com nacionalistes espanyols i s’apropen als Sindicats Lliures. Les seves arengues anticulers, anticatalanistes i ultraespanyolistes omplen la seva sorollosa premsa esportiva-patriòtica. Amb la caiguda del dictador i el retorn del catalanisme a la vida pública, torna el seu rostre més violent. Primer s’acosten al Partido Nacionalista Español, després al Comité de Acción Española. La Peña Ibérica feixistitza el seu discurs. Durant la República trobem ibéricos a quasi tots els grupuscles de l’extrema dreta local. Després de la guerra, els supervivents, s’integren a FET y de las JONS. Per la majoria el Franquisme és la culminació de la seva lluita espanyolista.
Un llibre que fa reviure uns anys convulsos de bregues identitàries, esport i espanyolisme a la Barcelona primoverista Carles Viñas Una aportació decisiva sobre el grup ultradretà que creà ponts entre espanyolisme i esport a la Catalunya dels anys vint Xavier Casals Un apassionant, amè i documentat viatge a través dels orígens del hooliganisme polític espanyolista a la Catalunya dels anys 1925-1931. Imprescindible al debat actual sobre els orígens de les extremes dretes i els feixismes Joan Maria Thomàs, Catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili

15,00

Comparteix!
 
José Fernando Mota Muñoz (Madrid, 1968) és llicenciat en Història i diplomat en Biblioteconomia i Documentació. Autor de La República, la guerra i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès, 1931-1941 (2001); Mis manos, mi capital: els treballadors de la construcció, les CCOO i l’organització de la protesta a la Gran Barcelona, 1964-1978 (2010); Cuellos blancos, de empleados a trabajadores: el movimiento sindical de banca y ahorro en Barcelona, 1957-1980 (2013) [en col·laboració]; La muerte del espía con bragas: falangistas, policías, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra (2013) [junt amb Javier Tébar] i ¡Viva Cataluña española!: historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana, 1931-1936 (2020). També ha publicat articles sobre qüestions arxivístiques, d’història local, del moviment obrer sota el Franquisme i sobre l’extrema dreta en els anys trenta a les revistes Lligall, Historia, trabajo y sociedad i Historia y política.
Llegir més
 

Els ultres de la Peña Ibérica

Futbol, espanyolisme i violència a Barcelona (1925-1931)

15,00

L’abril de 1925 naixia la primera penya d’aficionats del Reial Club Deportiu Espanyol (RCDE), la Peña Deportiva Ibérica. A la majoria no era només el futbol el que els movia, eren «españolistas de ideal y deportivamente».
En bona part procedien del carlisme dissident i professen un culte a la violència que posen en pràctica als estadis i el carrer. Als anys vint l’afició al futbol s’ha popularitzat i s’han fixat els estereotips que lliguen el FC Barcelona al catalanisme i el RCDE a l’espanyolisme. Els ibéricos viuen el seu suport al club com una part més de la seva militància espanyolista. En plena Dictadura, amb partits polítics prohibits o vigilats, la rivalitat entre culers i pericos té un component polític més marcat. A partir de 1927 se’n fa amb la direcció de la Peña el sector més jove i polititzat, decau el «Deportiva» del nom, es defineixen com nacionalistes espanyols i s’apropen als Sindicats Lliures. Les seves arengues anticulers, anticatalanistes i ultraespanyolistes omplen la seva sorollosa premsa esportiva-patriòtica. Amb la caiguda del dictador i el retorn del catalanisme a la vida pública, torna el seu rostre més violent. Primer s’acosten al Partido Nacionalista Español, després al Comité de Acción Española. La Peña Ibérica feixistitza el seu discurs. Durant la República trobem ibéricos a quasi tots els grupuscles de l’extrema dreta local. Després de la guerra, els supervivents, s’integren a FET y de las JONS. Per la majoria el Franquisme és la culminació de la seva lluita espanyolista.
Un llibre que fa reviure uns anys convulsos de bregues identitàries, esport i espanyolisme a la Barcelona primoverista Carles Viñas Una aportació decisiva sobre el grup ultradretà que creà ponts entre espanyolisme i esport a la Catalunya dels anys vint Xavier Casals Un apassionant, amè i documentat viatge a través dels orígens del hooliganisme polític espanyolista a la Catalunya dels anys 1925-1931. Imprescindible al debat actual sobre els orígens de les extremes dretes i els feixismes Joan Maria Thomàs, Catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili

Comparteix!
José Fernando Mota Muñoz (Madrid, 1968) és llicenciat en Història i diplomat en Biblioteconomia i Documentació. Autor de La República, la guerra i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès, 1931-1941 (2001); Mis manos, mi capital: els treballadors de la construcció, les CCOO i l’organització de la protesta a la Gran Barcelona, 1964-1978 (2010); Cuellos blancos, de empleados a trabajadores: el movimiento sindical de banca y ahorro en Barcelona, 1957-1980 (2013) [en col·laboració]; La muerte del espía con bragas: falangistas, policías, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra (2013) [junt amb Javier Tébar] i ¡Viva Cataluña española!: historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana, 1931-1936 (2020). També ha publicat articles sobre qüestions arxivístiques, d’història local, del moviment obrer sota el Franquisme i sobre l’extrema dreta en els anys trenta a les revistes Lligall, Historia, trabajo y sociedad i Historia y política.
Llegir més