Segona persona del singular narra la vida de dos homes: un advocat criminalista àrab d’èxit, amatent a forjar-se una imatge d’home culte i desinhibit, i un artista, també àrab —que pateix un canvi d’identitat—, que fa de treballador social i cuidador d’un jove jueu, malalt, reduït a un estat vegetatiu. Un fet del tot fortuït, la trobada per part de l’advocat d’una nota d’amor de la seva dona, escrita en àrab, en un llibre de segona mà que ell ha comprat, provocarà la relació entre tots dos personatges. Aquesta trobada permet a l’autor desenvolupar una novel·la deliciosament complexa, mordaç i emotiva sobre la recerca de la identitat de tots aquells que pertanyen a una societat dividida i també sobre la naturalesa del matrimoni i l’amistat.