Aquest és un llibre fet amb moltes ganes i de llarg recorregut. Va començar en forma d’articles d’opinió el 2006 a les pàgines de la Directa i suposa un recorregut personal, i alhora col·lectiu, per una estètica musical i social que respon a una època convulsa que va des d’abans de tot fins a ara mateix. Parteix de les lletres de cançons d’una generació —o de dues o de més— que ha escoltat molta més música que no ha llegit, així a nivell general. Una colla de gent que escoltava música i llegia les lletres de les cançons, les quals es van convertir en autèntiques transmissores d’idees i desencadenants de pensaments i accions. O almenys una banda sonora que, com deien els Negu Gorriak, està composta d’arrels, rock, rap, reggae...