Les organitzacions anarquistes a Menorca van sorgir a finals del segle XIX i principis del segle XX, en un context de creixement del moviment obrer i l’auge de les idees llibertàries a tot l’Estat espanyol. Els joves, tot i que invisibles en el relat, van tenir un paper fonamental en aquests col·lectius, atrets per la seva visió de canvi radical i alliberament social. Les seves inquietuds incloïen la lluita contra les desigualtats socials, la manca de llibertats i la influència de l’Església.

Aquests grups sovint es van organitzar en societats culturals i educatives, com ateneus i escoles racionalistes, on promogueren valors com l’autogestió, la solidaritat i l’anticlericalisme.

Aquest llibret aborda una primera aproximació a l’organització del jovent anarquista a Menorca.