Nikolai Leskov (1831-1895) és un clàssic de la literatura russa. És un prosista polifacètic que al seu país natal és reverenciat al mateix nivell que Gógol, Dostoievski o Txékhov. Aquest darrer, en una carta al seu germà Aleksander, deia que Leskov era el seu escriptor preferit. Tolstoi també n’era un lector atent, i va al·ludir en més d’una ocasió a l’extraordinari talent lingüístic de Leskov, al seu do de mantenir-se fidel a la realitat i a la seva capacitat de mostrar les deficiències del progrés.
El fet que Leskov sigui menys conegut fora de Rússia que els seus grans compatriotes es deu, principalment, a la dificultat de traslladar a un altre idioma (i, per tant, a una altra cultura) el seu llenguatge particular: una barreja d’allò més pintoresca de paraules populars o pseudopopulars, de cultismes fantasiosament deformats pels camperols o usats en un sentit impropi, d’híbrids verbals i de mots directament inventats per l’autor. Aquesta sofisticació estilística permet a Leskov plasmar amb més vivesa i autenticitat l’essència dels seus personatges.
Els personatges són homes i dones humils, habitants de petites ciutats provincianes o del món rural, que amaguen, sota una aparença rústega, una sensibilitat inusual, una imaginació rebel i un desig fervorós de trobar-li un sentit a la vida. El lector en trobarà una mostra ben variada als relats d’aquest volum, que oscil·len subtilment entre la llegenda i la farsa, entre la narració realista i el conte a la vora del foc.