Continuant amb el seu projecte de desmitificar vint-i-cinc segles d’escriptura institucional de la història de la filosofia, Michel Onfray dedica aquest cinquè volum de la seva Contrahistòria de la filosofia a exposar la dimensió utòpica dels hedonismes liberals del segle anomenat de la revolució industrial i a destacar la potencialitat dels hedonismes socialistes, comunistes, llibertaris i anarquistes.
La lectura de Mandeville, per a qui els vicis privats fan les virtuts públiques, la de Bentham, que anuncia la felicitat per a tothom gràcies al mercat lliure mentre exigeix que es tanqui en un panòptic qualsevol manifestació de delinqüència provocada per l’empobriment liberal, la de Godwin, que concep la societat harmoniosa des del punt de vista profètic i luterà, demostren que la utopia liberal ha causat estralls i encara en continua causant segons els mateixos principis.
Contra la mitologia marxista que despatxa qualsevol altre pensament socialista al món de la utopia, Michel Onfray recupera un socialisme eudemonista que inaugura unes quantes fórmules modernes: feminista amb Flora Tristan, individualista amb Stuart Mill, experimental amb Owen, gnòstic, dionisíac i ecològic amb Fourier, llibertari amb Bakunin. Aquests pensadors ofereixen ocasions polítiques per girar l’esquena al liberalisme i al marxisme: encarnen una esquerra inexplotada i plena a vessar de promeses.

Michel Onfray, nascut el 1959, és autor d’una quarantena d’obres. D’entre elles, el Tractat d’ateologia, La força d’existir i els quatre primers volums de la Contrahistòria de la filosofia han estat publicades en aquesta mateixa col·lecció.