Sultana torna un dia a Algèria, al poble on va passar la seva infantesa, Aïn Nekhla, d’on havia rebut una carta d’un home que ella havia estimat, Yacine. Sultana, metgessa a Montpeller, pensava haver allunyat, amb l’exili, les pors, les amenaces, l’aïllament en què vivien les dones allí. Ho havia deixat tot, fins i tot Yacine, per ésser lliure, i heus aquí que Yacine és mort i que l’amor al seu país, que la turmenta, l’anima a quedar-s’hi. Yacine també era metge i Sultana decideix substituir-lo una temporada a l’hospital on treballava. Al mateix poble, un home, Vincent, hi busca un passat imprecís. Li han trasplantat un ronyó i del donant només sap que es tracta d’una dona jove d’Algèria.

Vincent i Sultana comencen a viure una història d’amor, però al país dels integristes, una dona lliure en els seus actes i en els seus sentiments mereix la mort. Recolzada per uns, atacada pels altres, assetjada pel foc fins i tot a la casa d’un amic que l’acull, Sultana haurà de deixar el seu lloc… Amb les paraules de l’amor i de la violència, La Prohibida explica, mentre dura una passió, la història d’un país angoixat entre prejudicis i progrés, entre religió i fanatisme.