L’Alenar configura una crònica, continuada de «La Solsida», escrita en la clau memorialista al llarg de més de vint anys, que abasta des de 1948 fins a 1975, a la mort del dictador, amb retrospectives en flashback per encarrilar certes situacions tal com jo les he viscudes i fer-les més entenedores: la infantesa en la llarga post-guerra, els anys de la fam, l’escola, el poble, els treballs a casa, els anys d’argonauta al camió, els anys treballant a la indústria nava a ELCANO, la pilota sempre, el futbol, l’altletisme, el despertar de la sexualitat, l’esclafit brutal dels enamoraments, el valencianisme al meu pas per Lo Rat Penat, el rocanrol, l’ofici de forner, la fotuda mili, la vivència com a músic, la cançó, la creació del grup Carraixet, la lluita antifranquista, la fundació del PSPV, el meu pas per la premsa clandestina dels darrers anys del franquisme…

L’Alenar és una història escrita amb el fetge i viscuda en primera persona, tal com raja i s’escau al meu tarannà llibertari.