Vivim en un món on regna la manca de cures, però no ens hi podem resignar. Com podem sortir-ne? 'El manifest de les cures' col·loca aquesta qüestió al centre del debat com el motor d’una proposta de canvi radical global de la societat.
'El manifest de les cures' planteja la idea d’un món realment interdependent, que cuidi. L’objectiu dels autors és reimaginar el paper de la cura en el nostre dia a dia i convertir-la en el principi organitzador de totes les dimensions i totes les etapes de la vida. Tots depenem dels altres, i només si fomentem les interdependències podrem crear un món en què tots i cadascú de nosaltres puguem viure i, sobretot, desenvolupar-nos. Les cures no es poden limitar a l’aspecte personal i íntim –els nens, la salut, la gent gran. Hem de superar aquesta interpretació limitada del concepte.
El manifest de les cures ens exigeix que col·loquem la cura al centre de l’estat i de l’economia. Un govern que cuida no ha de fomentar la satisfacció del desig individual, sinó la felicitat col·lectiva. Això vol dir transformar la manera com està organitzat el món del treball mitjançant cooperatives, centres de producció locals i nacionalització. A més, proposa ampliar la nostra noció de parentiu per aconseguir una cura més «promíscua». Finalment, demana més espais de cura reclamant l’espai públic per construir una ciutat que faciliti la convivència.