Narcís Monturiol
i el submarí que posaria fi a totes les guerres (1819-1895)
Quan ens referim a la memòria històrica normalment pensem en el franquisme o bé en la guerra, o fins i tot en la Segona República. Però poques vegades som conscients que la pèrdua de memòria afecta molt més enllà. Patim un desconeixement clamorós pel que fa a les persones i organitzacions republicanes i d’esquerres del segle xix. Per exemple, no era estrany que durant el franquisme ens expliquessin que l’inventor del submarí era Isaac Peral. Els franquistes sabien qui era Monturiol, nosaltres no. En honor a la veritat hem de dir que el pobre Peral deia que les felicitacions que li donaven a ell al 1889 les havien de donar a Narcís Monturiol.
Aquests llibrets de les edicions de la UPEC —l’any passat ho vam fer sobre Abdó Terradas— ens il·luminen una mica en aquest món de personatges, revistes i partits que si s’haguessin produït a França, no diguem als EUA, i ja haurien estat objecte de desenes de pel·lícules.
En aquest brillant text de Raül Aguilar, hi surten espurnes d’aquest ambient de gent avançada que ens pot guiar en temps d’incerteses i perplexitats. En aquest pròleg, sense explicar-vos el que ve després, intentaré aportar-hi alguna reflexió.
10,00€
Només en queden 1 en estoc
Categories: Memòria Històrica i Guerra Civil
Narcís Monturiol
i el submarí que posaria fi a totes les guerres (1819-1895)
Quan ens referim a la memòria històrica normalment pensem en el franquisme o bé en la guerra, o fins i tot en la Segona República. Però poques vegades som conscients que la pèrdua de memòria afecta molt més enllà. Patim un desconeixement clamorós pel que fa a les persones i organitzacions republicanes i d’esquerres del segle xix. Per exemple, no era estrany que durant el franquisme ens expliquessin que l’inventor del submarí era Isaac Peral. Els franquistes sabien qui era Monturiol, nosaltres no. En honor a la veritat hem de dir que el pobre Peral deia que les felicitacions que li donaven a ell al 1889 les havien de donar a Narcís Monturiol.
Aquests llibrets de les edicions de la UPEC —l’any passat ho vam fer sobre Abdó Terradas— ens il·luminen una mica en aquest món de personatges, revistes i partits que si s’haguessin produït a França, no diguem als EUA, i ja haurien estat objecte de desenes de pel·lícules.
En aquest brillant text de Raül Aguilar, hi surten espurnes d’aquest ambient de gent avançada que ens pot guiar en temps d’incerteses i perplexitats. En aquest pròleg, sense explicar-vos el que ve després, intentaré aportar-hi alguna reflexió.