Jade i Àlex no s’han vist mai, però mantenen una relació epistolar que va començar amb un «hola» innocent deixat al pupitre que comparteixen, en hores diferents, a l’institut. En les cartes que s’intercanvien, en secret, hi ha confidències, anhels, dubtes, pors, desitjos, promeses… també referències a poemes, cançons, relats, mites i pel·lícules. A través de les paraules, creixerà una amistat (o potser és amor?) que els permetrà explicar-se, desfogarse i, sobretot, entendre’s. En una societat moltes vegades intolerant i plena de prejudicis no els serà fàcil, però en cada carta descobriran l’alliberament de ser qui realment volen ser. A No hi havia a València…, Mercè Climent ens ofereix, amb l’empatia i la força que la caracteritzen, una poderosa novel·la que ens convida a explorar les identitats i els gèneres amb la ment i el cor ben oberts. Una història escrita en paper que ajuda a entendre que hi ha vida més enllà de la immediatesa de les xarxes i les pantalles. Un llibre que naix d’un dels poemes més bells de la nostra literatura per estirar el fil de totes les maneres d’estimar que conviuen als carrers de la València actual.