En Bernat treballa de recepcionista en un hotel de luxe de Barcelona i es desviu perquè la clientela, durant la seva estada, s’hi senti bé. Sovint no entén que darrere d’aquell taulell les coses siguin tan fàcils i, en canvi, a casa tot li costi tant.
La Magda, la seva dona, pateix una malaltia estranya que els metges no han aconseguit diagnosticar, ni per tant tractar, de manera oportuna. Es passa el dia al sofà, al llit i en una butaca granat que, en estar situada al costat de la finestra del menjador, li permet veure què passa a fora.
El matrimoni té una filla, l’Alícia, que aconsegueix una beca per anarse’n a estudiar a Lisboa. Al principi rep la notícia amb incertesa: li sap greu deixar la seva mare i que el seu pare s’hagi de fer càrrec de tot. Però llavors pensa que és jove i que ja tindrà temps per a les responsabilitats.
Amb aquesta separació familiar temporal, els tres personatges comencen a adonar-se que han d’aprofitar els seus instants de solitud. I tots acaben per trobar, a la seva manera, les seves parcel·les de felicitat. Potser no són immenses ni duradores, però és la vida en estat pur, i per això cal respirar bé cada un dels segons que en formen part.