En Rauc era la granota més feliç del món. Reia quan se submergia i arribava al fons del llac. Somreia quan aterrava sobre les potes després d’un salt mortal. I cridava «Visca!» cada vegada que aconseguia saltar d’una fulla de nenúfar a una altra. Fins al matí que va ensopegar amb la cigonya…

Aquesta faula és un petit drama amb final feliç. L’atac de la cigonya fa que en Rauc perdi tres dits de la pota dreta del darrere. Des de llavors que ja no és tan àgil a l’hora de capbussar-se, i la por que les altres granotes es burlin de la seva poca traça fa que ara només gosi saltar d’una fulla de nenúfar a una altra. Amb tot i això, la seva manca d’encert li salvarà la vida i li atorgarà, finalment, el reconeixement de la resta de les granotes.

Les acolorides i simpàtiques il·lustracions d’Emilio Urberuaga s’encarreguen de transmetre’ns que amb tres dits de menys es pot ser perfectament feliç.