Per què, a hores d'ara, un altre llibre de refranys, d'expressions i de frases fetes? No és una pregunta retòrica. De llibres de refranys, ja n'hi ha. És el fet, però, que recursos expressius i comunicatius com aquells de què s'ocupa aquest volumet, cada dia tenen menys presència en la comunicació quotidiana. Aquesta és la realitat. Potser algú dirà que no són necessaris.(…)

Els pobles, tots, tenen la seua experiència de vida i l'han concentrada en refranys, axiomes, sentències, dites, … mena de píndoles homeopàtico-verbals, fórmules simples i clares; poc raonades, però quasi indiscutibles, perquè s'imposen per l'evidència.

El conjunt de tot això forma el que anomenem saviesa popular. El nostre poble no n'és una excepció, d'això: també ha creat els seus concentrats verbals de seny. I a nosaltres, i sols a nosaltres, ens correspon la responsabilitat de vetllar per l'herència que hem rebut i que hem de transmetre als nostres hereus.