Sense passar-se de la ratlla traça la genealogia de la normalització dels consums de drogues en el context català, des dels seus inicis a les pistes de ball de final dels vuitanta fins a l’actual assentament cultural de les substàncies. Arran de la difusió de drogues, com la MDMA, la cocaïna, l’speed i el cànnabis, entre joves crescuts a la calor de la Societat de Consum, augmentaren el nombre consumidors però sense la generalització dels problemes i les addicions pròpies dels heroïnòmans protagonistes dels anys vuitanta. La normalització ha produït un canvi lent però constant en l’escenari dels consums perquè les drogues han passat de simbolitzar marginalitat i delinqüència a representar per alguns col·lectius un element funcional en diversos contexts i temps. Ara les drogues són utilitzades per persones provinents dels més variats estrats socioeconòmics i culturals, i és en aquest punt, on el llibre centra l’anàlisi per copsar l’actual expressió dels consums.
A través d’un rigorós treball etnogràfic, s’analitza les estratègies dels consumidors per drogar-se sense desenvolupar problemes severs. És a dir, la immensa majoria dominen les conseqüències negatives, eviten carreres desviades i compleixen amb les responsabilitats adquirides per continuar sent membres competents de la societat. Així doncs, aquest treball representa un desafiament a la lògica prohibicionista i s’emmarca en els nous discursos sobre les polítiques de drogues. En aquest moment històric en què diferents Estats, i molts altres s’ho miren atentament, han abandonat el quimèric prohibicionisme per implementar polítiques de drogues més pragmàtiques i sensates per regular l’accés al cànnabis, Sense passar-se de la ratlla situa la discussió en el nostre context per evidenciar el fracàs del prohibicionisme i plantejar la necessitat de noves polítiques de drogues conseqüents en els actuals usos de drogues.