Hi ha paraules que no es diuen. Hi ha vivències que no s’expliquen.
Hi ha veritats que no es descobreixen a primera vista.
Hi ha llops disfressats que aconsegueixen esquitllar-se i amagar-se dintre d’algunes cases.
I les transformen en boscos foscos i tenebrosos per als qui hi viuen.
Aquest és un intent de fer visible aquest plor silenciós.
Una petició d’auxili muda.
I una crida perquè tots i totes obrim els ulls.
Parlem. Preguntem.
Abracem el dolor i treballem per guarir les ferides.
Fora el llop… Fora el llop!