Editorial: El Jonc

Col·lecció: Veles e vents

ISBN: 9788493058791

139 págs.

Edición: Primera edició 2001

Un dia en la meva vida

Bobby Sands és, probablement, el més carismàtic dels presos irlandesos que van protagonitzar la dramàtica vaga de fam de 1981. Escrit amb paper higiènic i una mina de bolígraf que l'autor amagava dins del seu propi cos per evitar ser descobert, ja que les cel·les dels "homes de la manta" eren completament nues, sense un moble ni un racó que escapés als escorcolls reglamentaris, aquest llibre mostra la cruesa de la vida quotidiana que patien els presos irlandesos i la seva lluita constant per vèncer un règim penitenciari inhumà i brutal en el qual, gairebé sempre, la realitat supera la ficció. El llibre que teniu a les mans, escrit amb un estil amè i ple de sinceritat, és el testimoni de l'obstinació i la lluita d'un home per preservar la seva identitat enfront de la por, el fred i la soledat de la seva cel·la. Es tracta d'un relat colpidor en el qual el coratge i la dignitat de Bobby Sands i dels seus companys s'imposen a totes les adversitats imaginables. Al llarg d'aquestes pàgines, que inclouen el diari que Sands va escriure durant els primers disset dies d'aquella darrera vaga de fam, queden palesos la fortalesa, la humanitat, l'humor i la ideologia d'aquest gran irlandès.

10,00

Comparteix!
 
Bobby Sands Nascut el 1954 a Rathcoole (Belfast), d'on la seva família va ser expulsada pels lleialistes el 1972. Quan tenia divuit anys es va unir a l'IRA, i un mes després del seu ingrés va ser acusat de possessió d'una arma trobada a casa seva i condemnat a tres anys de presó. Alliberat i empresonat de nou, va participar en les protestes dels presos irlandesos per ser reconeguts com a presos polítics i per unes condicions de vida dignes a la presó. El dia 1 de març de 1981 va iniciar una vaga de fam que el duria fins a la mort, juntament amb nou companys més. El 10 d'abril, quan feia 41 dies que es trobava en vaga, va ser elegit parlamentari de Westminster per Fermanagh i South Tyrone. El dilluns 23 de març el traslladaren a l'hospital penitenciari, on va morir sis setmanes més tard, el dimarts 5 de maig de 1981, quan tenia 27 anys. Va escriure nombrosos articles a la premsa republicana, a més d'Un dia en la meva vida i un diari dels primers disset dies de la seva darrera vaga de fam. Aquesta és la primera traducció que sen fa en llengua catalana.
Llegir més
_______

Pròleg Gerry Adams

Un dia en la meva vida

10,00

Bobby Sands és, probablement, el més carismàtic dels presos irlandesos que van protagonitzar la dramàtica vaga de fam de 1981. Escrit amb paper higiènic i una mina de bolígraf que l'autor amagava dins del seu propi cos per evitar ser descobert, ja que les cel·les dels "homes de la manta" eren completament nues, sense un moble ni un racó que escapés als escorcolls reglamentaris, aquest llibre mostra la cruesa de la vida quotidiana que patien els presos irlandesos i la seva lluita constant per vèncer un règim penitenciari inhumà i brutal en el qual, gairebé sempre, la realitat supera la ficció. El llibre que teniu a les mans, escrit amb un estil amè i ple de sinceritat, és el testimoni de l'obstinació i la lluita d'un home per preservar la seva identitat enfront de la por, el fred i la soledat de la seva cel·la. Es tracta d'un relat colpidor en el qual el coratge i la dignitat de Bobby Sands i dels seus companys s'imposen a totes les adversitats imaginables. Al llarg d'aquestes pàgines, que inclouen el diari que Sands va escriure durant els primers disset dies d'aquella darrera vaga de fam, queden palesos la fortalesa, la humanitat, l'humor i la ideologia d'aquest gran irlandès.

Comparteix!
Bobby Sands Nascut el 1954 a Rathcoole (Belfast), d'on la seva família va ser expulsada pels lleialistes el 1972. Quan tenia divuit anys es va unir a l'IRA, i un mes després del seu ingrés va ser acusat de possessió d'una arma trobada a casa seva i condemnat a tres anys de presó. Alliberat i empresonat de nou, va participar en les protestes dels presos irlandesos per ser reconeguts com a presos polítics i per unes condicions de vida dignes a la presó. El dia 1 de març de 1981 va iniciar una vaga de fam que el duria fins a la mort, juntament amb nou companys més. El 10 d'abril, quan feia 41 dies que es trobava en vaga, va ser elegit parlamentari de Westminster per Fermanagh i South Tyrone. El dilluns 23 de març el traslladaren a l'hospital penitenciari, on va morir sis setmanes més tard, el dimarts 5 de maig de 1981, quan tenia 27 anys. Va escriure nombrosos articles a la premsa republicana, a més d'Un dia en la meva vida i un diari dels primers disset dies de la seva darrera vaga de fam. Aquesta és la primera traducció que sen fa en llengua catalana.
Llegir més
Pròleg Gerry Adams