Bobby Sands és, probablement, el més carismàtic dels presos irlandesos que van protagonitzar la dramàtica vaga de fam de 1981. Escrit amb paper higiènic i una mina de bolígraf que l'autor amagava dins del seu propi cos per evitar ser descobert, ja que les cel·les dels "homes de la manta" eren completament nues, sense un moble ni un racó que escapés als escorcolls reglamentaris, aquest llibre mostra la cruesa de la vida quotidiana que patien els presos irlandesos i la seva lluita constant per vèncer un règim penitenciari inhumà i brutal en el qual, gairebé sempre, la realitat supera la ficció. El llibre que teniu a les mans, escrit amb un estil amè i ple de sinceritat, és el testimoni de l'obstinació i la lluita d'un home per preservar la seva identitat enfront de la por, el fred i la soledat de la seva cel·la. Es tracta d'un relat colpidor en el qual el coratge i la dignitat de Bobby Sands i dels seus companys s'imposen a totes les adversitats imaginables. Al llarg d'aquestes pàgines, que inclouen el diari que Sands va escriure durant els primers disset dies d'aquella darrera vaga de fam, queden palesos la fortalesa, la humanitat, l'humor i la ideologia d'aquest gran irlandès.