L’actualitat evidencia una crisi sistèmica d’unes esquerres caracteritzades pels seus fracassos, certa incapacitat d’oferir solucions a nous reptes i una clara impotència a l’hora d’enfrontar-se a la deriva reaccionària que vivim. 
Una història crítica de les esquerres pretén plantejar una recerca sobre les raons profundes d’aquesta crisi, fent un repàs de la història de les esquerres a occident, des de la Revolució Francesa fins a l’impacte de la globalització contemporània, a partir d’una concepció plural dels moviments polítics i ideològics que s’han plantejat una societat més justa en base als principis republicans de “llibertat, igualtat i fraternitat”. I ho fa a través d’un recorregut pels èxits i fracassos d’aquests corrents que van del marxisme a l’anarquisme, passant per les seves variants que han tractat d’oposar-se al capitalisme: el republicanisme, la socialdemocràcia, l’ecologisme, l’antiracisme o el feminisme.
Una segona part del text aborda una anàlisi profunda sobre el context social actual i la seva interacció amb les idees i pràctiques de les esquerres a fi de convidar al lector a comprendre la raó de les seves inconsistències actuals. I en darrera instància i amb vocació de manifest, fa un seguit de polèmiques propostes que conviden als diferents moviments socials i polítics a recuperar la iniciativa.