París, 14 de juny de 1940. El malaurat dia que les tropes del Tercer Reich entren a la capital francesa. Aquesta és la historia d uns exiliats catalans que prengueren la decisió de romandre-hi malgrat el perill que comportava. Entre ells, els cartellistes Carles Fontserè i Martí Bas, el pintor Clavé, l escriptor i polític catalanista Rafael Tasis, el crític d art Sebastià Gasch i el nostre protagonista de ficció, el ninotaire Quim Moix. L ocupació nazi va durar quatre anys. Aquest relat es proposa denunciar la manca de resistència i covardia de la gran majoria de ciutadans francesos d aquella generació enfront de l invasor, tant dels que aviat s enquadraren amb el mariscal Pétain com de bona part de la intel lectualitat fins aleshores «progressista», i després ben tancats confortablement en la seva closca… No ens oblidarem del Partit Comunista Francès –estalinista–, que, a causa de l aberrant pacte de no agressió entre la URSS i l Alemanya de Hitler, no mogueren un dit fins que sobtadament la Wehrmacht envaí Rússia. Aleshores sí, amb la pàtria real traïda , s incorporaren decididament a la feble résistance per donar-li disciplina i organització . Els soldats alemanys entraren aquell 14 de juny a París formant una llarga fila, espitregats, somrients, fusell a l espatlla com si entressin a casa seva. «És que són a casa seva!», comentà Fontserè en veure ls. Ni un tret en contra: La Grandeur touchée. D on sorgiren els primers resistents? Potser de militars? De partits antifeixistes? De cap manera. Sortí de la iniciativa d uns etnòlegs, historiadors de l art i bibliotecàries del Musée de l Homme, sense cap experiència de lluita, però decidits a plantar cara i trobant la manera d editar clandestinament el primer periòdic contra l invasor i els seus aliats pétainistes, tan perillosos i criminals els uns com els altres. En Quim Moix treballà al Museu i s incorporarà a l equip resistent. A través d ell viurem aquells terribles, cruels i perillosos anys de detencions, afusellaments i deportacions. Quatre anys d absoluta vergonya per a tants! Juste de Nin, dibuixant i guionista de la novel la gràfica Vergonya!, és també autor d Els Nin. Memòries a llapis d una família catalana (2004), Montecristo 1941 (2007), El Guepard 1970 (2008), Barcelona 1931 (2009), El quart poder (2010), La muntanya màgica (2011), La fira de les vanitats (2012), La guerra dels besavis (2013), Rauxa (2014), Quan de tu s allunya (2015), Ítaca (2016), Andreu Nin (2016) i Garbo (2017).