Notícies

Quatre lectures feministes (i no són assajos): biografies, periodisme, poesia Per Mar Carrera El gènere de l’assaig acostuma a ser el mitjà de transmissió dels corrents dels feminismes (negres, blancs, radicals, clàssics), la forma amb què les seves autores o col·lectius decideixen comunicar les seves idees per escrit. La tria d’avui es fixa en altres gèneres que també representen potents altaveus del pensament crític que nodreix els activismes. Són gèneres sovint menys acadèmics, en ocasions més divulgatius: el periodisme, les biografies i també la poesia. Conjurem, així, diversos moments històrics: les lluites pels drets de les dones durant el govern de la Comuna de París o la Revolució Russa, i també els textos opinatius, informatius i literaris escrits avui dia. [...]

Étienne de La Boétie, mentor del pensamiento antiautoritario Por Enric Llopis "De momento, quisiera tan sólo entender cómo pueden tantos hombres, tantos pueblos, tantas ciudades, tantas naciones soportar a veces a un solo tirano, que no dispone de más poder que el que se le otorga, que no tiene más poder para causar perjuicios que el que se quiera soportar y que no podría hacer daño alguno de no ser que se prefiera sufrir a contradecirlo". Étienne de La Boétie (1530-1563) se plantea esta pregunta en un escueto ensayo de 40 páginas escrito a mediados del siglo XVI, "Discurso de la servidumbre voluntaria", también llamado el "Contra uno". Las fechas exactas de redacción y publicación del texto han sido motivo [...]

Jesús Castillo: «Cambiemos el sistema y no el clima» Audio de la presentación de Jesús Castillo en Sevilla de Los negocios del cambio climático, donde reconoce que la elección de Donald Trump como presidente ha vuelto a poner a los negacionistas del calentamiento global, otra vez en la agenda política.

Ayer disfruté del cambio climático por Revista Hincapié Ayer disfruté del cambio climático. Era 21 de noviembre y el indicador de la farmacia marcaba 18 grados. Los árboles de hoja caduca se confundían con los perennes y su espectro – tonalidades de verde salpicado por hojas amarillentas – era mecido por una leve brisa que columpiaba las zonas ajardinadas y las extensas proyecciones y avenidas del gran Bilbao. Se podría decir que los árboles desobedecían la estación, eran pocas las hojas caídas a pesar de la fecha tan avanzada del otoño. En Marrakech ha terminado la cumbre sobre el cambio climático. El periódico más vendido de Bilbao dedica menos de un cuarto de página a la noticia. En otro periódico [...]

El noi del sucre Per Xavier Theros Actualment, per a molts dels meus conciutadans, Sal-vador Seguí és una plaça que hi ha davant de la Filmoteca. Però, quan jo era petit, a les barriades obreres aquest nom encara anava associat a una figura gegantina. L’editorial Virus acaba de publicar-ne la biografia - El pensament polític de Salvador Seguí, de l’historiador Xavier Díez-, que acosta el lector actual a aquest personatge, autèntic heroi per als més humils. Salvador Seguí Rubinat era fill d’un matrimoni que va baixar de Lleida a Barcelona l’any 1888. La veritable escola de Seguí va ser el carrer. Sovint s’escapava de classe per jugar o per anar al port, on somiava a fer grans viatges. Als deu [...]

Xavier Diez actualitza un dels personatges més influents de l’obrerisme, el sindicalisme i l’anarquisme català Per Josep Pimentel "El sindicalisme és fill espiritual de l’anarquisme" Salvador Seguí, presó castell de la Mola, 1920 Xavier Diez recupera de l’oblit la figura i el pensament polític d’un dels anarcosindicalistes més importants del segle XX, en Salvador Seguí Rubinat (Tornabous 1886 – Barcelona 1923). Gràcies a l’esforç editor de la gent de Virus Editorial, tenim la sort de poder comptar amb la biografia i pensament polític actualitzats d’en Seguí. L’autor del llibre és l’historiador Xavier Diez, un dels referents actuals en l’estudi de l’anarquisme. El pròleg és del també historiador Jordi Martí Font. La intenció de Xavier Diez a l’hora d’abordar aquesta biografia [...]

Xavier Diez reivindica la vigència del pensament polític d'«El Noi del Sucre» Per Daniel Bonaventura Xavier Diez defensa la «vigència» del pensament polític de Salvador Seguí, El Noi del Sucre, qui proposava una aliança entre diferents sectors socials amb l'objectiu d'avançar cap a una societat més justa, fet que «traslladat a l'actualitat apel·laria directament a Junts per Sí i la CUP a superar la seva disputa». L'historiador i escriptor Xavier Diez acaba de publicar la biografia política El pensament polític de Salvador Segui (Virus Editorial), dedicada a estudiar l'obra d'un català nascut el 1886 a la comarca de l'Urgell i que va morir tirotejat el 1923 en ple carrer a Barcelona a mans de sicaris de la patronal. I és [...]

El editor «... las gafas gruesas los labios apretados […] la foto en los diarios aquella mañana a toda plana […] foto gris de pasaporte de las hechas en los fotomatones […] me he quedado allí sin aliento pero ese es él […] leo inmediatamente el artículo trágico final de un saboteador […] a partir de ahí ha comenzando esta historia.» El 14 de marzo de 1972, el cadáver del editor Giangiacomo Feltrinelli fue encontrado a los pies de una torre de alta tensión en las afueras de Milán, junto a algunas cargas explosivas sin detonar. En plena «estrategia de la tensión», Potere Operaio revela la pertenencia del Comandante Osvaldo (su nombre de batalla) a los Grupos de Acción Partisana: [...]

El pensament polític de Salvador Seguí «Reunidos los elementos del Sindicato Libre, hemos acordado asesinarte a ti y a Pestaña, entre otros. Esta vez no escaparéis ninguno, aunque tu serás el primero..» Amb aquest anònim es dirigien a Salvador Seguí els seus assassins pocs dies abans de l’atemptat. No és gens estrany, doncs, que el Noi del Sucre es convertís en un dels principals objectius del braç armat d’una patronal que s’escarrassava per liquidar escapçar les figures més insignes del moviment obrer. Una habilitat estratègica brillant, així com una poderosa retòrica, feien de Seguí la simbiosi perfecta entre un home d’acció i un dels pensadors més influents d’aquell sindicalisme revolucionari cada cop més vigorós. Sempre capaç de fer equilibris entre [...]

Discurso de la servidumbre voluntaria «La primera razón de la servidumbre voluntaria es la costumbre; es la costumbre la que consigue hacernos tragar sin repugnancia su amargo veneno.» Estas frases fueron escritas en el siglo XVI, por Étienne de La Boétie, joven magistrado del Parlamento de Burdeos y amigo íntimo de Michel de Montaigne, en el que podemos considerar como el texto fundacional de la crítica antiautoritaria sobre el poder. Más allá de la controversia sobre su fecha exacta de redacción y publicación, El discurso de la servidumbre voluntaria, también conocido como el Contra uno, interpela a cada época sobre las relaciones sociales que sostienen la dominación. En palabras de Clastres, «La Boétie es, en realidad, el fundador desconocido de [...]