República en Directa

Cap a una societat d'iguals
La necessitat de replantejar els ideals republicans

Por Alfonso López Rojo

Afortunadament, la història no passa en va i les idees i les aspiracions col•lectives van i vénen en el temps i creen el seu propi efecte de retroalimentació. Es pot dir que és just aquest efecte virtuós el que fa que la memòria històrica de la II República -unida a una curiosa i creixent barreja d'enyorança i reivindicació protagonitzada per una majoria que, en realitat, no ha viscut cap república- s'hagi convertit en un fenomen més aviat recent que necessita ser analitzat sense por de qüestionar les seves debilitats. Això és, en bona part, el que es proposa José Iglesias Fernández en un llibre breu, però intens, titulat ¿República, sí o no? Sobre las sociedades y las formas de gobierno: la propuesta del municipalismo.
 

El llibre sorgeix en un moment molt oportú, arran de la recent commemoració – el 14 d'abril passat- del 78è aniversari de la proclamació de la II República. Una commemoració que ha estat marcada pel fet que el PCE, com a partit hegemònic d'IU, fes pública la seva desvinculació de la Constitució de 1978 i advoqués per l'obertura d'un procés constituent que fes possible l'adveniment de la Tercera República. El més curiós és que els dirigents comunistes no van donar mostres de rubor en les seves declaracions mediàtiques, ja que a ningú no se li escapa que el PCE no només va ser un dels principals protagonistes dels pactes de la transició, sinó que, 30 anys després, no ha donat mostres de dissidència constitucional ni d'animadversió a la figura del rei. Viure per veure.

Tanmateix, no és d'aquesta qüestió de la que tracta ¿ República, sí o no?. El text va més enllà de la realitat política immediata i tracta de plantejar un problema d'índole superior que sol obviar-se a causa de la idealització acrítica o apassionada, tan freqüent en els debats sobre la perspectiva republicana. I és que, en el nostre context, es tendeix a entendre la república com a simple rebuig de la monarquia, sense anar més enllà respecte a les alternatives socials i el model de societat que seria desitjable. Per això és més que eloqüent la insistència de l'autor a l'hora d'assenyalar que, per molt vernís republicà que s'adopti, el capitalisme ens ha mostrat a bastement uns dots especials per dominar sota qualsevol forma de govern, ja sigui dictadura, monarquia i -com no- república.

Més enllà del parlamentarisme

En aquest sentit, un dels aspectes més destacables del llibre es troba en les puntualitzacions que fa José Iglesias dels dos governs republicans de la nostra història per remarcar el biaix del parlamentarisme burgès que hi va imperar, al marge dels seus assoliments en les llibertats generals o de les seves dificultats contextuals i la seva brevetat temporal.

El qüestionament de la propietat privada i l'aspiració real a una societat d'iguals es presenten, en aquest treball, com els principis irrenunciables de tot projecte republicà. L'igualitarisme que es defensa no s’assembla gens a les prèdiques liberals de les repúbliques capitalistes, sinó que entronca de soca-rel amb la República dels Iguals que Babeuf defensava com un visionari a la França del segle XVIII. De la mateixa manera que el comunalisme que inspira el discurs general del text aviat es deixa identificar amb l'ideal del comunisme llibertari: no en va, l'aposta de futur esbossada per l'autor rau en el municipalisme assembleari. Llàstima que aquesta qüestió gairebé noes desenvolupi en el text i ens deixi amb les ganes de rebre un segon lliurament.
 

Ressenya publicada al setmanari Directa, n. º 137, 6 de maig de 2009