-
<p>Els valencians hem vist com el nostre deute públic creixia fins a gairebé la meitat del PIB. El propòsit d’aqueix estudi és disseccionar l’anatomia i el funcionament del sistema-deute al País Valencià. Tal com escriu Éric Toussaint en el pròleg: «els autors analitzen rigorosament el procés d’endeutament del País Valencià i vinculen el diagnòstic a l’acció pràctica per a modificar l’escàndol del deute acumulat de manera majoritàriament il·legítima pels governants, especialment pels governs del PP».</p> -
<p>Anatomia d’una ruptura. Espanya, Catalunya, 1975-2014. En els darrers anys hem viscut una efervescència política que ens ha conduït a un punt de ruptura entre Catalunya i Espanya que podria concloure amb una separació poc amistosa. L’autor indaga sobre els motius profunds que han portat bona part de la societat catalana a alimentar les files de l’independentisme, i han obligat milions de residents catalans a desitjar la construcció d’un estat propi i a distanciar-se irreversiblement del regne d’Espanya. Tot obviant explicacions simplistes d’ordre econòmic, polític, històric o cultural, la tesi de fons és que són motius molt relacionats amb el passat recent els que han reforçat aquesta decisió col·lectiva de trencar amb Espanya.</p> <p>L’actual implosió del règim de la Segona Restauració espanyola ha deixat al descobert una estructura estatal corcada, amarada de franquisme i involució política, social i nacional. El projecte reformador de la Transició, que des de l’inici mostrava les seves carències, ha permès constatar que, davant la ruptura frustrada del 1975, els sectors més reaccionaris s’han apropiat del relat espanyol. Paral·lelament, dècades de normalitat institucional en una Catalunya sociològicament antifranquista, políticament democràtica i nacionalment plural han anat desenvolupant el seu propi projecte nacional, creixentment allunyat de l’Espanya monàrquica, uniformista i autoritària. La crisi de les relacions entre Catalunya i Espanya de les darreres dècades ha comportat un xoc de cultures polítiques, socials i nacionals. La independència representa la gran oportunitat de la ruptura pendent i definitiva.</p> -
<p>El mite d’Antígona travessa la història d’Occident, des de l’Atenes de Sòfocles fins avui, per recordar-nos la cruïlla entre legalitat i legitimitat. I aquest dilema tan antic, el de la separació entre dret i justícia, el reprenem avui conscients que és el marc des del qual prenen sentit moltes de les accions dels moviments socials i l’esquerra anticapitalista en la praxi política quotidiana.<br /> <br /> Antígona emmordassada és un projecte sorgit de la voluntat d’explicar la cultura política comuna que ressegueix els nostres carrers, eminentment desobedient, i forjada per pràctiques que contraposen la legitimitat de causes justes a una legalitat forjada en l’obediència al poder.<br /> <br /> Per això el conjunt d’articles que conformen Antígona emmordassada no és només un recull d’experiències i de fites, sinó que respon a la voluntat de construir relat sobre la desobediència i la lluita antirepressiva a casa nostra, relat que posi en valor les trajectòries i doni sentit col·lectiu a un projecte de contrapoder viu avui als Països Catalans.</p> -
<p>El llibre que tens a les mans no pretén ser un text tancat, sinó una eina que permeta generar o reprendre uns determinats debats sobre la identitat valenciana. Què/qui som els valencians i les valencianes, des d’on hem de construir la nostra identitat i amb qui ho hem de fer són algunes de les preguntes que s’intenten contestar, per mitjà de diversos textos, a partir del procés sobiranista del Principat de Catalunya, un escenari del qual no podem fugir des del País Valencià, ja que ens afecta per molts motius. Les diverses anàlisis que ací s’apleguen són textos escrits per persones que representen alguns dels molts col·lectius que lluiten per la construcció de la valencianitat fora de l’ofrena de noves glòries a Espanya. S’hi ha pretés representar el País Valencià de sud a nord, així com les diverses sensibilitats ideològiques del territori. Tot açò, amb la intenció de contribuir a la construcció d’un discurs col·lectiu, propi i des del sud, amb tot el que aquesta paraula implica.</p> <p>Escriuen: Cesk Freixas, Vicent Galiana, Jordi Vila, Anna Garcia, Julia Martín, Arrap, Aure Silvestre, Joves pel Dret a Decidir del País Valencià, Andreu Ginés, Mercè Martínez, Toni Infante, Enric Sorribes, Assemblea de Nules, Christian Úbeda, Jordi Garcia, Enric Pallarés, Jordi Querol, Víctor Tormo i Maria Nebot, Marc Lorca i Toni Rico.</p> -
<p>El independentismo catalán está mejor que nunca o al menos eso es lo que parece. Bajo esta premisa, el libro relata las diferentes etapas que ha recorrido el movimiento político y social que ha reivindicado este objetivo, con especial atención a Esquerra Republicana de Catalunya, auténtico depositario electoral de este espacio político. Pero más allá de ERC también hay vida, como lo demuestran organizaciones como Estat Catalá, la crida de la Solidaritat, las recientes Candidaturas d’Unitat popular, así como las múltiples y variadas expresiones difusas de un independentismo que, poco a provoca dejando los márgenes para acercarse a una centralidad siempre relativa</p> -
<p>This book bringstogether the political strategies and aspirations of the anti-capitalist, feminist and socialist movement for self-determination in Catalonia. It presents a rich history of the current struggle for self-determination movements around the world. The contributors to this book include some of the best known leaders of the left independence movement in Catalonia. Some of the people who can read here are incredibly brave, and risk criminalization for their actions and their words. Some have been exiled or imprisioned for their political activities and views. At the same time, the book you have in your hands represents a remarkable statement of hope and determination to build a fairer, more equal and just society; a society in wich people can enjoy true sovereignty and autonomy over their daily lives.</p> -
<p>Aquest llibre explica com els Grups de Defensa de la Llengua (GDL) van aplicar a l’activisme lingüístic les teories i conceptes desenvolupats o creats pel conegut sociolingüista valencià Lluís Vicent Aracil. S’hi analitzen i comparen diversos textos produïts per aquest autor amb els que van produir els GDL, així com amb les declaracions, fetes en exclusiva, per testimonis i protagonistes d’aquella època (Núria Camps, Carles Castellanos, Josepa Huguet, Bernat Joan, Teresa Marbà i Blanca Serra), les quals es reprodueixen íntegrament a l’apartat d’annexos.</p> <p>La relació dels GDL i la sociolingüística crítica amb les teories aracilianes constitueix un exemple molt clar d’aprofitament i aplicació d’un corpus teòric a l’objectiu de capgirar la subordinació lingüística d’una nació sense Estat, unint pensament i acció, sociolingüística araciliana i voluntat de mobilització.</p> <p>L’acció dels GDL es proposava conscienciar el poble català de la necessitat de reivindicar la llengua en tots els àmbits d’ús, a diferència de la Crida (organització que els era coetània i que va tenir molt més ressò mediàtic), que feia una reivindicació més propera als postulats dels estaments oficials. Tal com remarca Blanca Serra a l’entrevista, els GDL van pretendre canviar la realitat, trencar el pacte de silenci establert durant la Transició, mitjançant el qual la llengua catalana havia de continuar subordinada socialment en els aspectes fonamentals.</p> <p>El llibre permet entendre per què el llegat dels GDL va fructificar als anys 90 amb la superació, dins la societat catalana, del discurs bilingüista oficial de l’autonomisme.</p> <p>En uns moments convulsos com els actuals, en què la llengua catalana rep atacs frontals en les diverses zones del territori nacional —incloent-hi la Catalunya estricta— i en què, per altra banda, es produeix una revifalla de l’independentisme, escau revisitar les activitats dels GDL i la sociolingüística crítica, i fer palès el servei que van fer a la llengua i la nació catalanes en els moments incerts de després del franquisme.</p> -
<p>Aquest llibre explica la llarga lluita dels catalans, des del 1714, per assolir el reconeixement nacional i la independència. És la història de la nostra esperança, traduïda en accions que han obert les portes del país a un futur en plenitud. Explica també d’una manera alhora rigorosa i planera allò que ha passat en els darrers trenta anys, durant els quals s’ha consolidat el convenciment que ja no era possible una entesa de Catalunya amb Espanya. Explica així mateix les més recents agressions polítiques de què el poble català ha estat víctima per part dels governs espanyols i la resposta que hem donat a aquestes accions de violència institucional i política contra els trets identitaris, el benestar dels ciutadans i el dret d’autodeterminació de Catalunya</p> -
<p>¿Vivimos en una democracia? ¿Es esto un Estado de Derecho? No hay ningún país perfecto, que lo sea democráticamente al cien por cien. Pero la democracia no se conquista una vez y ya está, no se tiene una vez del todo y dura para siempre. Se puede tener un poco, limitadamente, o mucho. Aunque puede perderse en cualquier momento. Todo, o solamente una parte. Son muchísimas las evidencias de que está en juego nuestro futuro. Estamos en peligro!</p> -
<p>Joseba Sarrionandia, <em>Sarri</em>, fugit de la presó l'estiu de 1985, va viure temporades amagat en cases que li oferien refugi, i en moltes d elles, hi havia nenes i nens petits. A una nena li va ensenyar a caminar, a un altre a acolorir dibuixos, a una altra la va ajudar a fer tasques escolars, no sense el temor que la policia, que el perseguia a ell, pogués també danyar aquells nens i nenes. Una vegada que se n'anava no els tornava a veure, però, passat el temps, imaginant que anaven creixent, els va identificar amb el nom d'Ainhoa i els va escriure una sèrie de 28 cartes plenes de vivències, d'afecte i d'idees sobre el món.</p> -
<p>El modelo territorial es un problema históricamente no resuelto ni siquiera en la Transición. La voluntad de la mayoría de la sociedad catalana de ejercer el derecho a decidir su futuro mediante una consulta no vinculante choca con las interpretaciones dominantes de la Constitución de 1978. Sin embargo, experiencias como las de Quebec y Escocia demuestran que es posible llegar a acuerdos para su reconocimiento legal, una vez agotadas las vías de “acomodo” posible de esas realidades nacionales dentro de los estados de los que forman parte. Ese es el caso de Cataluña, sobre todo después de la sentencia que adoptó el Tribunal Constitucional en julio de 2010 sobre el nuevo Estatut.<br /> <br /> En este libro se aborda una explicación histórica de cómo ha ido evolucionando la relación entre el proceso de construcción del Estado español y la progresiva formación de una identidad nacional catalana, hasta llegar al momento actual de conflicto abierto. Se analizan también las posiciones de los principales actores políticos y sociales al respecto, así como los factores que ayudan a entender el ascenso de un movimiento soberanista-independentista plural y transversal catalán en el marco de la actual crisis del régimen político español.</p>
CONSULTA CONDICIONES DE DISTRIBUCIÓN!ENVÍOS GRATIS A PARTIR DE 60€HAZTE VÍRICA Y APOYA EL PROYECTO APROVECHA AHORA PARA REALIZAR TU PEDIDO
Contacta
Contacta
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita
Editorial
Distribuidora
Legal
© Creative Commons. • Desarrollo de Coma Comunicación Creativa para Edita